“Quan es van espatllar els que teníem a casa, vaig comprar pomeres en un viver. Quan van començar a donar els seus fruits als pocs anys em vaig adonar que no era una espècie de poma autòctona, i després, a més, les plantes es van posar malaltes”. El creador del projecte Patxaka Juan Gamio Zubialde va iniciar llavors una conversa amb les persones majors de la localitat entorn de les pomeres. Serien els inicis del seminari de pomeres que actualment té en marxa en Beintza-Labaien. Una de les peculiaritats del seminari és que utilitza el peu de la pomera salvatge pacharán per a realitzar empelts de varietats autòctones de poma.
GAMIO ha explicat que les pomes salvatges, Patxaka, surten de les muntanyes a més de mil metres d'altura. A la tardor recull pomes silvestres en la muntanya, separa les seves llavors i les sembra. “La majoria de les plantes de poma que avui dia dominen el mercat tenen la seva base en el rebaixi, i la majoria de les varietats són portades de l'exterior i manipulades genèticament”, diu.
Una de les grans diferències entre els arbres i les pomes silvestres de muntanya sorgides de les branques és que el salvatge té unes venes molt grans i té grans avantatges enfront de les malalties. “En el fruit també hi ha una gran diferència: són capaços d'absorbir minerals que estan més a baix de la terra per la seva gran vena, i això es nota molt, sobretot en l'olor”.
Gamio incorpora al peu ferm varietats de pomes del País Basc: La poma de Sant Joan, el dolç de tardor, la poma blanca d'hivern, la poma groga i vermella de reines, el moquetón, la poma d'Amabirjin… tenen una àmplia selecció de varietats autòctones de poma zubialdepatxakak.com en el catàleg de la web. “He après a parlar amb gent gran sobre aquestes varietats. Tinc una relació amb la població i amb la gent que està en el món de les pomes”, explica.
Gamio es dedica a la producció ecològica, amb segell: “Estic fent ecològic per a cuidar la terra de la meva mare i després perquè ella pugui donar-nos aliments saludables. Tots els productes químics utilitzats actualment anul·len tot l'organisme de les plantes”. Ell ha apostat per recuperar l'essència i puresa de l'autèntica poma autòctona: guanyar en olor, en sabor, en qualitat, en valors alimentaris… tot.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.