En el ric Oest estan cada vegada més estesos els lavabos que realitzen part del procés de compostatge en circuit tancat, en la majoria dels casos utilitzen sistemes més sofisticats que, d'una banda, canalitzen d'una banda l'orina i per un altre els excrements en els propis habitatges, perquè aquests s'assequin en llocs especials de magatzematge, sense males olors ni problemes especials. Són solucions d'un cert nivell tecnològic que demanden obra i amb un cost econòmic. En el mercat existeixen molts models i marques.

Si disposes d'una horta o d'un terreny bastant gran, o la manera de portar la femta fins aquí en els envasos hermètics, és fàcil i barat instal·lar un veritable vàter sec o compostador (toilette seche, compost toilett…). En ells, l'excusat té un recipient ocult baix el qual es cobreixen les obres de les gents amb cendres, encenalls, fulles seques, etc. D'aquesta manera no es produeix cap mala olor ni cap altra cosa. Posteriorment, aquest recipient podrà ser buidat de manera intermitent en un compostador o pila, perquè completi el procés de transformació de les restes orgàniques de la cuina o de l'horta en un terraplè o en un compost.

Aquest sistema és conegut pels qui l'han provat en festes i celebracions principalment al País Basc: Euskal Herria Zuzenean, els Quilòmetres d'Usurbil, l'última acampada de Zubieta, etc. Hi ha els qui els tenen fixos en els càmpings o a les seves cases.

Si el procés de compostatge es realitza correctament, els bacteris intestinals, el cuc i qualsevol altra criatura que es pugui anar en la femta es neutralitza sense problemes –millor que el que obtenen les depuradores de les clavegueram normals–, la qual cosa no té secret: si es controla bé la temperatura de la mescla i es deixa actuar amb el temps. Al final es prepara per a retornar a la terra com a aliment. Una altra cosa, i una altra baralla, és que no es permet tal cosa a un baserritarra que es dedica a la venda comercial, encara que se li deixi anar qualsevol pesticida fastigosa. Qui vulgui fer un pas en aquest tema el farà bé llegint The Humanure handbook (Manual del fem humà) de Joseph Jenkins, tal com li ha recomanat De Klerck.

Gestionar tots els fems de la llar per al que més li sembli, és una proposta més reformista: utilitzar l'orina com a flors de l'interior de la casa o del balcó per a adobar les plantes de l'hort. Es recomana fer-ho sempre molt diluït en aigua, en un 5% (1 litre d'orina en vint litres d'aigua). El llibre L’Urine, de l’or liquidi au jardin (Pixa, or líquid per a l'horta) de Renaud Looze explica molt bé com fer-ho, alimentant a les plantes per a no cremar-les per excés de nitrogen.