Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Doggerland: què hi ha quan el gel es fon?

  • Mar del Nord, mediats del segle XVIII. Quan la pesca d'arrossegament va començar a estendre's en la costa dels Països Baixos, els pescadors, a més de llenguados i platuxas, van començar a extreure estranys objectes del fons de la mar: grans ullals, restes de rinoceronts o d'uros… I els tornaven a llançar a la mar.
Doggerland duela 10.000 urte. Biltzaile-ehiztari taldea bizitokira itzuli eta urak hartu duela konturatzean. (arg: Alexander Maleev)
Doggerland duela 10.000 urte. Biltzaile-ehiztari taldea bizitokira itzuli eta urak hartu duela konturatzean. (arg: Alexander Maleev)

En la dècada dels 80, Dick Mol i Jan Glimmerveen, dos apassionats paleontòlegs, van dialogar amb els pescadors perquè guardessin aquestes pistes i recollissin les coordenades del lloc on van ser trobats. En 1985 se'ls va donar una mandíbula humana completa: segons el radiocarbono, l'os tenia 9.500 anys i, per tant, l'home vivia en la zona submergida en l'època del Mesolito.

Els arqueòlegs criden Doggerland a aquest territori que es trobava en terra des de fa milers d'anys pel banc de sorra Dogger, en la mar del Nord. L'arqueologia submarina sempre ha estat difícil, però amb el permís de les baixamars, en les excavacions costaneres de Gran Bretanya, Holanda, Dinamarca… cada vegada estan recollint més informació sobre Doggerland. A més, des de 2007 un equip de la Universitat de Birmingham està analitzant la topografia d'aquest territori, basada en dades sísmiques de fons marí; el mapa de Doggerland compta ja amb més de 50.000 quilòmetres quadrats.

Fa 18.000 anys, el nivell de la Mar del Nord se situava 122 metres per sota de l'actual i la tundra congelada ocupava gairebé tot l'espai que avui es troba sota l'aigua, com una illa que no era Gran Bretanya. A mesura que el planeta es va anar escalfant, les plantes i animals de l'Europa continental es van anar estenent a poc a poc cap al nord, així com els éssers humans que els recollien i caçaven. I van viure en aquesta extensa planícia durant milers d'anys, fins al final de l'Era del Mesolito, fa uns 6.000 anys, fins que van ser expulsats per la mar.

El nivell de la mar va pujar gradualment durant segles –dos o tres metres per segle– i els éssers humans es van adaptar perfectament a aquests canvis, migrant cap al sud i millorant les tècniques de pesca i construcció naval. Però fa 8.000 anys la glacera Agassiz d'Amèrica del Nord va alliberar una enorme massa d'aigua a l'Atlàntic –el nivell de la mar es va disparar de sobte a 60 cm– i poc després el lliscament subterrani anomenat Stpregga de Noruega va arrossegar un tsunami gegant cap a la costa europea. Això va provocar migracions molt més violentes i, en conseqüència, problemes de territorialitat amb els humans que vivien més al sud. I al final, el conflicte; a Bretanya, a l'illa de Téviec s'han trobat ossos de dones que han mort per la força, senyal d'aquells temps de violència. La mar, en definitiva el canvi climàtic, va esgotar per complet la capacitat de supervivència dels habitants de Doggerland.

Les pistes de Doggerland ajuden a conèixer millor el Mesolito i també mostren el que li passa a una civilització quan el planeta s'escalfa, quan els gels es fonen i el nivell de la mar augmenta.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
2025-04-09
Bikote perfektua

Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]


2025-04-02 | Nicolas Goñi
La sequera a Angola amenaça a 2,3 milions de persones, però a qui li importa?
La crisi humanitària de la qual menys s'ha parlat en el món és la que es prolonga en el sud-oest d'Angola des de 2019. A causa d'una llarga sequera, reforçada pel canvi climàtic, milions de persones viuen en escassetat de menjar o en inconveniència i es veuen obligades a fer... [+]

Aztarnak

Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]


Hernaniko natur eremuen sarea osatu dute ikasleek eurek

Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]


2025-03-03 | Leire Artola Arin
ANALISIA
Karbonoa ez da neutroa

Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]


Fernando Valladares:
“Oparotasuna zer den birdefinituta, ulertuko dugu zer dugun irabazteko”

Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


La Muntanya Perduts es fica entre les glaceres en perill d'extinció
Un registre internacional que documenta les masses de gel en perill d'extinció ha inclòs en la llista la Muntanya Perduda als Pirineus.

Gener de 2025, el mes de gener més calorós mai registrat a nivell mundial
Gener d'enguany ha estat el mes més calorós des de 1850. A més, manté la tendència dels mesos precedents, que entre els últims dinou mesos, és la divuitena vegada que es trenquen els registres de calor.

La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
Segons l'article publicat en la revista Nature Medicine, l'efecte d'hivernacle provocarà una pujada de les morts per calor superior a la que es produeix pel fred. A més, la millor adaptació a la calor tampoc resoldria completament el problema.

Greenpeace realitza una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim
La tarda del diumenge, al voltant de 30 membres de Greenpeace han realitzat una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim de Bilbao. Han representat deu espècies de plantes i animals.

2025-02-03 | Nicolas Goñi
Jendez hustutako landa eremuetara basabizitza ez da uste bezala itzultzen

Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]


Eguneraketa berriak daude