La decisió unilateral dels Estats Units ha sacsejat a la diplomàcia de tot el món: Donald Trump ha anunciat el 20 d'octubre que el seu país ja no donarà per bo un tractat important amb Rússia durant la Guerra Freda, el tractat INF, que prohibeix els míssils terrestres de curt i mitjà abast. Ha creat una gran preocupació en el món, no tan gran com probablement hagués hagut de suscitar per la seva importància.

L'acord, signat íntegrament en anglès pels presidents de la Unió Soviètica Mikhail Gorbatxov i dels Estats Units, Ronald Reagan, es va signar el 8 de desembre de 1987, després d'una llarga negociació entre totes dues potències. Va entrar en vigor al maig de 1988 i va prohibir els contractes d'una sèrie de míssils d'entre els que llavors disposaven els russos i els nord-americans, amb un abast de 500 a 5.500 quilòmetres. Amb un matís important: prohibia els míssils de llançament des de terra, però no els de llançament des de vaixells. La història ha demostrat que aquest detall no ha estat fútil en el desenvolupament de l'acord.

El Tractat INF, amb la prohibició d'armes molt perilloses per a portar bombes atòmiques, va posar una fita final a una de les majors crisis mundials de la dècada de 1980, que va ser encesa per la Unió Soviètica amb míssils SS-20 amenaçant a les principals capitals europees. Amb el nou tracte, a la fi de 1991, es van desarticular 2.692 míssils de les dues parts, 846 dels Estats Units i 1.846 de Rússia. El Tractat INF per a la Unió Europea és “un dels pilars de l'arquitectura europea en matèria de seguretat”.

Donald Trump diu que Rússia no ha respectat l'acord. Va ser Barack Obama el que durant el seu mandat va advertir de la violació quan els russos van instaurar els nous míssils Novator M729. Va ser durant el conflicte d'Ucraïna, Donbass i Crimea. John Bolton, amo i senyor dels assumptes de seguretat dels Estats Units amb Trump, ha ordenat l'operació per a bloquejar tota la renegociació de l'altre gran pacte de míssils estratègics New Start, que els ianquis han donat per esgotada la INF i que es preveu que expiri en 2021.

Mikhail Gorbatxov, que avui té 87 anys, ha dit que –va morir en Reagan en 2004– seria un error treure a Washington de l'INFO, la qual cosa faria fracassar el “intent d'interrompre la confrontació armamentística” de la Guerra Freda entre ell i els seus interlocutors nord-americans. L'equip de Vladimir Putin ha anunciat que rebrà "represàlies tècnic-militars" d'eta.

En ple cor d'Europa, Alemanya, el Setmanari Der Spiegel ha analitzat l'anunci de Trump de la manera següent: “Una vegada més la Guerra Freda? La sortida dels Estats Units del pacte nuclear preocupa els europeus”. Der Spiegel ha subratllat com el ministre d'Exteriors alemany, Heiko Maas, ha tornat a treure a la taula el combat d'armament, concepte gairebé oblidat que a la mateixa Alemanya es va sentir més calenta que en cap altre lloc la Guerra Freda.

El perill de les armes nuclears que en el seu moment va ajudar a la INFO a relaxar l'ambient a Alemanya amoïnava a molta gent, i més estesa a Europa Central i als països fronterers de la Unió Soviètica i els seus aliats. Moltes cases i edificis de llavors encara tenen búnquers i estades construïdes per a protegir-se d'atacs atòmics, a més dels forats i albergs anti-atòmics que els militars tenen repartits per tota la geografia als països d'Europa Central.

La veritat és que en la dècada de 1980 milers de ciutadans van protestar per impedir que els Estats Units instal·lés a Alemanya míssils balístics com el Pershing II.Per contra, davant les noves amenaces de 2018, la ciutadania a penes ha reaccionat en cap moment.

la Xina també està en joc

El Butlletí de Científics Atòmics, el famós Bulletin of the Atomic Scientists editat als Estats Units, és un referent mundial en aquestes qüestions. Entre els seus articles sobre la crisi de l'INF, el físic rus Pavel Podvig, que ha participat en el projecte de recerca de les forces nuclears de Rússia, admet en l'anàlisi titulada “Qui ha espatllat l'INF?”: “El més preocupant en aquesta situació és que no sabem exactament què va passar. A més de designar el tipus de míssil que és el motiu de la violació, els EUA no ha donat cap detall de la possible violació”.

Podvige reconeix que Rússia ha comès una violació del míssil 9M729, desenvolupat en 2008, amb el qual suposadament s'haurien realitzat proves en 2012 i que els americans haurien incomplert el pacte que van retreure a Rússia en 2014. “Va ser molt greu la violació? Nosaltres podem dir amb seguretat que no van arribar fins al punt de trencar la prohibició d'INFO”.

Pel que sembla, les dues potències fa temps que van perdre el clima de confiança de l'època de Gorbatxov-Reagan i no hi ha hagut manera de negociar una solució. “En conseqüència, correm el risc de perdre un dels acords més importants per al desarmament nuclear i tal vegada tot el procés de control de les armes, sense veure cap prova d'això”.

Der Spiegel ha esmentat també a la Xina en l'equació d'aquesta greu crisi. És a dir, si la Xina no signa INF, el pacte per a ianquis no té sentit. “la Xina en l'època de la Guerra Freda era molt més feble del que és avui dia, tant en l'econòmic com en el militar. Però des de llavors, la Xina s'ha convertit en un dels rivals geopolítics dels Estats Units. En l'última “Estratègia per a la Defensa Nacional” preparada pel Pentàgon s'esmenta a la Xina com a rival estratègic dels EUA abans de començar a citar a Rússia”.

Segons aquesta anàlisi, la Xina no pot basar la seva estratègia més que en l'avantatge que li dona la geografia: posseeix un terreny immensament extens, la qual cosa és una situació idònia per a establir armes de mig abast en terra… que estan prohibides pels signants de l'INF. la Xina hauria de destruir més de la meitat dels míssils que té avui, si Pequín s'impliqués en l'acord. I al revés, els Estats Units vol que les seves mans siguin lliures per a col·locar míssils al Japó d'enguany.

Pavel Podvige, després de destacar que si la INF va ser possible per la preocupació, protesta i impuls de la població, ha conclòs la seva anàlisi de la manera següent: “Desgraciadament, la història ens mostra que la situació ha de ser més greu, segurament molt més greu, abans que la pressió de la gent obliga els líders a fer les coses millor. No sabem fins a quin punt l'empat nuclear que tenen els Estats Units i Rússia a Europa haurà d'arribar, perquè el món s'adoni que és insostenible donar suport a la pau en el risc de les armes nuclears. Només em queda creure que el món s'adonarà abans que tard, abans que sigui massa tarda”.