L'Audiència Nacional suspendrà els processos contra vostè i contra Adrià Carrasco per blanqueig de capitals, segons ha informat el Ministeri de l'Interior. Com heu rebut la notícia?
Tinc sentiments contradictoris. Estic feliç, però furiós. Els últims set mesos han estat molt durs. Per fer una comparació, tinc la sensació que haig de tenir un accident de cotxe per culpa d'una persona que està borratxa i estar content perquè he sobreviscut.

Fa un mes vostès van demanar que es rebaixin les mesures cautelars. Com s'entén la decisió actual?
Llavors la fiscalia i el jutge em van dir que era impossible reduir les mesures cautelars, perquè els CDRs estaven vius. És més, quan la meva mare va tenir un accident no em van donar permís judicial per a anar a veure-la. La justícia espanyola és aleatòria.

Ara serà el jutge de l'Audiència Nacional el que resolgui el cas. Quins són els següents passos?
El jutge del Barcelona haurà de prendre dues decisions. La primera, la suspensió de les mesures cautelars i la segona, l'arxivament de la causa o l'obertura d'un procés judicial per desordres públics.

Com afronta aquesta nova fase?
Reforçat. Estic convençut de la meva innocència perquè no he fet res. Encara que la justícia espanyola ho posa difícil, no podem oblidar que el dret a la llibertat d'expressió i a la dissidència política és nostre.

Ha notat alguna vigilància policial? Com és la convivència amb la duresa de les mesures cautelars?
Es pot dominar la por. Però, per descomptat, estic preocupat perquè la meva família i els meus amics també estan sofrint la repressió. La justícia espanyola utilitza el temps al seu favor: tenim els telèfons punxats, anem pel carrer i ens segueixen alguns que tenen una forma estranya i un pinganillo en l'oïda, és a dir, guàrdies civils. La indefensió ha estat terrible.

Comencemos. El 10 d'abril et va despertar la Guàrdia Civil a la teva casa.
Va ser un xoc total. Quan dormia, vaig sentir el timbre, vaig obrir la porta i vaig trobar a deu homes que cridaven que m'acusaven de terrorisme, amb la cara tapada i la metralla a la mà.

ETA va anunciar la fi de la seva activitat a l'abril de 2017. Un any després et van acusar de terrorisme.
Després de registrar la casa i portar-la a declarar a Madrid, em feia aquesta pregunta. Necessitava moltíssim per a comprendre el que ocorria. Després, vaig entendre amb el llibre de David Fernández ‘Crónicas del 6’ que la nostra causa no anava contra Adri o Tamara, sinó contra el moviment que representàvem. La justícia espanyola necessita, de tant en tant, posar damunt de la taula el delicte de terrorisme i fomentar la por entre la ciutadania en defensa de la unitat espanyola. Quan no tenen enemics, els creen.

Hi ha qui ha comparat als CDR amb ETA. Què opines?
És dolorós. Record perfectament que quan em vaig detenir i em vaig barallar amb el sergent de la cel·la de Madrid, em va dir que no havia posat la bomba i em va respondre amb tota tranquil·litat que, avui dia, per a ser terrorista no feia falta sang. El mal és que tenia raó! Bé, fa dos mesos vaig tenir l'oportunitat de conèixer al pare de Javier, el nen assassinat en els atemptats de Barcelona. Ell em va confessar que quan va seguir la meva detenció per la televisió va sentir ràbia, perquè van ser els que van matar al seu fill i al seu cunyat els terroristes, i no a mi.

T'imagines el que vius ara quan vas començar en els CDRs?
De cap manera. Sabia que per estar en els CDRs podia tenir problemes, per descomptat. Però mai em vaig imaginar que m'acusés de terrorisme. El desordre públic, com a molt… De qualsevol manera crec que hem caigut massa en el buenismo. En els últims mesos he tingut l'oportunitat de conèixer a alguns activistes que des de fa temps lluiten contra la repressió a Espanya, a Euskal Herria, a Madrid… I m'he adonat que nosaltres hem jugat de manera innocent. No ens preparem per a la duresa de la repressió a Espanya. No obstant això, la jugada els ha sortit malament, en aquests set mesos m'han fet més fort, acostant-me a les mobilitzacions contra la repressió. Com a persona he evolucionat moltíssim.

Hi ha qui creu que, després de la repressió que ha viscut Catalunya en l'últim any, fins ara hi ha hagut un desconeixement, per exemple, de l'ocorregut a Euskal Herria. Estàs d'acord?
Totalment. Nosaltres estem vivint ara el que heu sofert a Euskal Herria des de fa molt temps. A Catalunya, desgraciadament, ara obrim els ulls. És cert que ara tenim l'avantatge de les xarxes socials i que és més fàcil ampliar més el que passa. Però al País Basc es tapava la repressió dient que tot era ETA. I fora d'allí aquest és el missatge que se'ns va obrir i ens va arribar.

Adrià Carrasco també va ser imputat pel mateix delicte. Ell va decidir deixar Catalunya. Tu també ho faries?
No donaré pistes [riures]. En qualsevol cas, jo crec que la d'Adri no va ser una decisió. En pocs segons, has de prendre l'una o l'altra ruta en calenta. Qui sap, quan van venir a detenir-me, si la mare hagués estat allí i digués que la Guàrdia Civil era a la porta… potser jo també m'hagués escapat de la finestra.

Tens algun contacte amb Adri?
Per descomptat. El contacte ha estat constant. Els dos hem sofert la violència de la repressió, però cadascun ho ha portat per un camí diferent. Adri té una força enorme, ha hagut de construir la seva vida, començant des de zero, i està fent una ferma denúncia política des d'un país que no és el seu. Ens estem protegint.

Vostè també ha dit que és un pres polític. Per què?
Perquè m'han violat la llibertat. No tinc barrots, però he estat tancat al meu poble. Si posés una cama fora de Viladecans, em detindrien. Viu en una presó sense cel·la.

A Viladecans, el PSC té l'ordre de donar entrada a Osasuna. Com ha respost el poble al seu cas?
Tinc amics i no germanes. Em prendré una cervesa amb tots. Ciutadans ha creat un imaginari sobre Catalunya que no es correspon amb la realitat. Aquí tots ens coneixem i m'he sentit abrigallat, entre altres raons, perquè no hi ha per què arribar al meu cas.

I fora de Catalunya?
Sí, la resposta ha estat terrible. He rebut suport a Catalunya però també a Madrid, a Euskal Herria i en els racons que mai hagués pensat: A Granada, Múrcia, Galícia… Això, per descomptat, no apareix en la televisió. Aquest suport m'ha permès fer una lectura més positiva que negativa.

Has demostrat que la repressió no et silenciarà creant Prou Repressió Política.
Per descomptat, què més em poden fer? Si volen fotre'm i espantar-me, no ho aconseguiran. I estic treballant molt per a no influir en la cultura de la por inherent a la repressió. És imprescindible dominar la por, conviure amb la por però treure algun profit. Per això creem l'associació.Oferim protecció psicològica i legal, i molts companys i companyes que han passat pel mateix context ja ens han anomenat.

Quina lectura fa vostè de l'actitud actual dels partits independentistes?
Ho porto molt malament. He parlat molt d'això amb Adri. Mentre ens posem en joc la nostra pell, ells no són capaces de posar-se d'acord. És patètic. Són polítics i la seva única funció és arribar a un acord en benefici de la ciutadania. I, per descomptat, si no ho aconsegueixen estem davant un greu problema.

Quin creus que és l'horitzó de Catalunya?
No ho sé. No soc neutral ara mateix: Estic tancat a Viladecans i el seguiment el faig només a través de Twitter o a través de la cadena 324 de TV3 i tinc la sensació que em falta informació. No obstant això, crec que la bretxa dels partits independentistes és evident i, per tant, hi haurà noves eleccions. Espero que, per sobre d'interessos partidistes, sigui capaç de donar prioritat al poble i seguir endavant, però avui dia, no el veig clar.

Influeix en això el fet que els representants dels partits també estiguin a la presó o en l'exili?
No, nosaltres no podem ser una retribució. El mer acord de respectar el mandat del poble. I els ciutadans tenim un repte: tornar al carrer. Cal recuperar la mobilització i, metafòricament, donar un cop damunt de la taula per a deixar clar al govern: despertin, si no passarem per damunt.