Per a què la muntanya i el bosc?
En Bedaio se celebra tots els anys un diumenge dels dies en què els pocs i novembre s'estimen mútuament. Un any més, amb una taula per a oferir el manual LandarLantzen 2019, realitzat al costat del gran Olariaga, i per a intentar aclarir les preguntes i els dubtes de la gent. A l'esquerra, Koro i Izaskun del caseriu Bitarte amb els seus dolços i a la dreta, Lurdes i Edurne del caseriu Gurbiltxiki amb verdures, ous i pans de la casa. Abans de compondre la taula i donar principi a la festa, vam anar a prendre un cafè al bar Abaetxe. Des de la plaça de l'Atri té un bonic espectacle, i allí ens quedem mirant al bell paisatge que s'alça en els vessants de les dues ribes del riu Bedaio. A diferència d'Aldun, es veien pinedes (Pinus spp.) tots estan enrogits. Acabava de tirar un lot també.
Un grup d'amics de Pineda es troba indecís sobre què fer, què plantar en una d'aquestes parcel·les que han estat pinedes. És una cosa que renovem des de fa molt temps, cada vegada que ens veiem: Jakoba, què plantem?
Fa uns anys es va instal·lar una plantació de fajos (Fagus sylvatica), que es troben a la vista de l'arribada del faig i que la mateixa gent que en aquella època els donava per bojos ara està provocant seriosament la possibilitat de plantar hagis.
El dia de la fira els amics tenien una nova pregunta: Jakoba, volem un bosc que cridi l'atenció a la tardor, quin arbre posarem? Per a arribar a aquesta pregunta han fet un pas de gegant a casa. De parlar del bosc de muntanya, han arribat a un objectiu concret de conquistar-lo amb la muntanya: volen un bosc que ompli de color la tardor d'aquest paisatge en la seva muntanya.
El futur de la muntanya i la silvicultura en totes les taules, no és bell trobar gent que sàpiga el que vol? Biodiversitat, energia, selecció d'espècies, fusta... Poden ser molts els objectius, però el d'aquests és el d'oferir la bellesa de la tardor.
Per descomptat, formem una llarga llista d'arbres que produeixen colors cridaners: a més dels fajos antics, el licánbar (Liquidambar styraciflua), l'auró agut (Acer platanoides), l'auró blanc (Acer pseudoplatanus), el fullatge tilia cordata, el tupè (Nyssa sylvatica) i el robur (Quercus). Un no els vaig parlar i, com llegiran això, els llegiré: Tulipero de Virgínia, Liriodendron tulipifera.
El panorama del pi s'ha ennegrit, sobretot el del pi insignis (Pinus radiata). També se'l coneix com a pi negre o pi ràpid. El pi negre, en efecte, s'ha ennegrit el paisatge de les muntanyes en les quals ha crescut, i les seves pinedes són negres en totes les èpoques de l'any... [+]
