Per a què la muntanya i el bosc?
En Bedaio se celebra tots els anys un diumenge dels dies en què els pocs i novembre s'estimen mútuament. Un any més, amb una taula per a oferir el manual LandarLantzen 2019, realitzat al costat del gran Olariaga, i per a intentar aclarir les preguntes i els dubtes de la gent. A l'esquerra, Koro i Izaskun del caseriu Bitarte amb els seus dolços i a la dreta, Lurdes i Edurne del caseriu Gurbiltxiki amb verdures, ous i pans de la casa. Abans de compondre la taula i donar principi a la festa, vam anar a prendre un cafè al bar Abaetxe. Des de la plaça de l'Atri té un bonic espectacle, i allí ens quedem mirant al bell paisatge que s'alça en els vessants de les dues ribes del riu Bedaio. A diferència d'Aldun, es veien pinedes (Pinus spp.) tots estan enrogits. Acabava de tirar un lot també.
Un grup d'amics de Pineda es troba indecís sobre què fer, què plantar en una d'aquestes parcel·les que han estat pinedes. És una cosa que renovem des de fa molt temps, cada vegada que ens veiem: Jakoba, què plantem?
Fa uns anys es va instal·lar una plantació de fajos (Fagus sylvatica), que es troben a la vista de l'arribada del faig i que la mateixa gent que en aquella època els donava per bojos ara està provocant seriosament la possibilitat de plantar hagis.
El dia de la fira els amics tenien una nova pregunta: Jakoba, volem un bosc que cridi l'atenció a la tardor, quin arbre posarem? Per a arribar a aquesta pregunta han fet un pas de gegant a casa. De parlar del bosc de muntanya, han arribat a un objectiu concret de conquistar-lo amb la muntanya: volen un bosc que ompli de color la tardor d'aquest paisatge en la seva muntanya.
El futur de la muntanya i la silvicultura en totes les taules, no és bell trobar gent que sàpiga el que vol? Biodiversitat, energia, selecció d'espècies, fusta... Poden ser molts els objectius, però el d'aquests és el d'oferir la bellesa de la tardor.
Per descomptat, formem una llarga llista d'arbres que produeixen colors cridaners: a més dels fajos antics, el licánbar (Liquidambar styraciflua), l'auró agut (Acer platanoides), l'auró blanc (Acer pseudoplatanus), el fullatge tilia cordata, el tupè (Nyssa sylvatica) i el robur (Quercus). Un no els vaig parlar i, com llegiran això, els llegiré: Tulipero de Virgínia, Liriodendron tulipifera.
35.000 hektarea pinudi oso kaltetuta eta beste 60.000 hektarea gaitzak eraginda daude dagoeneko EAEn, arbolak akabatzen ari den onddoak kutsatuta. Gaitz honek kalteturiko lurrazala bikoiztu egin da azken hilabeteotan, Arantxa Tapia Eusko Jaurlaritzako Ekonomiaren Garapenerako... [+]
Madrilek ez du baimenik eman aire bidez Gipuzkoako eta Bizkaiko pinudiak oxido kuprosoarekin tratatzeko. Hala ere, Jaurlaritzaren esanetan, aurrerantzean baimena emateko aukera ez omen du baztertzen, baldin eta tratamendua eraginkorra dela eta ingurumen kalteak onargarriak... [+]
Pinuaren gaixotasunaren krisiak eraginda batik bat Bizkaia eta Gipuzkoan basogintzaren inguruan berotu den eztabaida argitze aldera, Alkartasuna fundazioak (Eusko Alkartasuna) Amasa-Villabonan mahai baten inguruan bildu zituen aferaz iritzi ezberdin eta kualifikatuak dituzten... [+]
Otsailaren 5ean, Aitziber Sarobe biologoak eta Naturkoneko kideak hitzaldia eskaini zuen Soraluzen Gipuzkoarako baso politika berri bat izenburupean. Hizketagai izan zituen pinuaren gaixotasuna eta basogintzaren krisia, eta eman zituen "gertatzen ari... [+]
Hainbat talde ekologista eta naturzale biltzen dituen Naturkon elkarteak mozio bat aurkeztu du Gipuzkoako zenbait udaletan eskatuz udalok debekatu dezatela beren lur eremuetan insignis pinuak oxido kuprosoz fumigatzea eta beste erakundeei bezala lurjabe eta herritarrei eska... [+]
Hainbat talde ekologistaren bilgunea den Naturkon elkarteak Arantza Tapia sailburuari oxido kuprosoz pinudiak airetik fumigatzeko baimenez gezurretan aritzea aurpegiratu eta eskatu dio publikoko zuzendu dezala oker esandakoa.
This Basque Autonomous Community association has asked the authorities not to fumigate pine trees affected by harmful fungi using copper oxide because that would be harmful to public health and the environment.
1895ean sorturik 120 urte baino gehiago dituen BMZA Bilboko Mediku Zientzien Akademiak gaur kaleratu duen agirian Euskal Autonomi Elkarteko agintariei eskatu die ez dezatela oxido kuprosozko fumigaziorik erabili gaitzak jotako pinudien gainean, lekuko herritarren osasuna eta... [+]
Joan den asteazkenean, hilak 7, helarazitako gutun baten bidez, hainbat eskaera luzatu dio Naturkon Gipuzkoa kolektiboak Gipuzkoako Foru Aldundiari, pinuari eraso dion onddoaren eta haren aurka jarduteko Aldundiak hartutako erabakiaren inguruan. Zehazki, galdetu dio zer... [+]
El panorama del pi s'ha ennegrit, sobretot el del pi insignis (Pinus radiata). També se'l coneix com a pi negre o pi ràpid. El pi negre, en efecte, s'ha ennegrit el paisatge de les muntanyes en les quals ha crescut, i les seves pinedes són negres en totes les èpoques de l'any... [+]
Urre berdea zena izurrite gorri bihurtu zaigu. Eta gurera ere iritsi da pinuak ihartzen dituen onddo dontsu hori! Dozena bat urtera gure jubilazio sarrerak osatzeko balio behar zuena, bota eta huskeria baten truke eman behar. Eta ingurukoak ere berdin: dirutzak galtzeaz gain,... [+]
Pinuen gaitzari aurre egiteko Jaurlaritzak eta EAEko hiru foru aldundiek aurkeztu duten plana gogor kritikatu du Naturkon kolektiboak, besteak beste gaitzari aurre egiteko erakundeek proposatu duten oxido kuprosoa toxikoa baita: “Azalduko al digute gure ordezkariek nola... [+]
Dagoeneko EAEko pinuen %33,15 kaltetu dituen onddoari aurre egiteko, oxido kuprosoa erabiltzea proposatzen du planak, beste hainbat neurriren artean. Izan ere, antzeko kasuetan erabili dute eta emaitza onak lortu dira. Eusko Jaurlaritzak eta Araba, Bizkaia eta Gipuzkoako... [+]
Gipuzkoako (eta oro har Euskal Herriko eremu atlantiarreko) pinudiek bizi duten hondamendia dela eta, basoen kudeaketaren gaiak gaurkotasun handia hartu du. Tentuz irakurtzekoak dira administrazioen eta ikerketa zentroen azalpenak, baina bereziki, Baskegur Euskadiko Egurraren... [+]