Euskaraldia vol incidir en l'ús del basc: 11 dies d'activitats en basca. El protagonisme recaurà en els individus. L'objectiu de la iniciativa és que cada persona reflexioni sobre els seus hàbits lingüístics, sobre quan parla en basca, quan no, amb qui sí, amb qui no... Una vegada conscients d'això, Euskaraldia proposa un exercici per a fer el major nombre possible d'activitats en basca. Cadascun dels parlants es pot posar reptes o compromisos: amb aquest amic basc no parlo en basc, perquè aquesta vegada intentaré fer entrevistes en basca; tinc el costum de parlar en castellà a un desconegut, perquè ara començo a parlar en basc; entre els amics només hi ha un que no parla en basc i sempre ho fem en castellà, perquè la pròxima vegada intentaré mantenir el basc perquè sé que el castellà comprèn el basc... Aquest individu que intentarà parlar en basc sempre que pugui, exercirà un paper, és a dir, serà un capritx. Els que no parlin basc també tindran el seu lloc en Euskaraldia. Si són capaços d'entendre el basc tindran el rol de belarriprest i la seva funció serà demanar-los que ho facin en basca. Els dos rols, els ahobizi i els belarriprest portaran una xapa identificativa en el pit. L'exercici per a canviar els hàbits lingüístics és tasca de cadascun, però els organitzadors han volgut crear un ambient d'acolliment, d'acolliment.

Més de 60.000 bascos s'han inscrit per a tenir ahobizi o belarriprest. Segons el recompte de finals d'octubre, el 45% són guipuscoans, el 31% biscains, el 12% navarresos, el 9% alabesos, el 2% labortano, i l'1%, bajonavarros i suletinos. Els ahobizi seran més que els belarriprest.

El Clúster de Sociolingüística analitzarà la influència que l'exercici d'onze dies ha tingut en els costums lingüístics dels participants. Les persones participants completaran tres qüestionaris: Uns dies abans de l'inici d'Euskaraldia, als pocs dies d'acabar; i al març de 2019.

La llavor va germinar en el barri d'Egia

La comissió Egia Euskaraz de Donostia-Sant Sebastià va decidir que havia de realitzar un exercici pràctic en el barri per als euskaldunes. Els veïns s'han posat a contemplar l'experiment. Hem portat aquí les característiques principals de quatre d'aquestes iniciatives. A més, s'han realitzat moltes altres activitats al País Basc. Algunes d'elles són les següents: Barri Añorga (Donostia), Donostiako Piratak, Astigarraga, Arrigorriaga, Aiaraldea, Trapagaran, Barri Deusto de Bilbao, Derio, Baiona-Angelu - Biarritz, Oarsoaldea, Zuia, Estella, Tolosa, UPV (Leioa).

En Egia Euskaraz Bizi Nahi Dugu (Barri Egia, Donostia)

Quan: Gener-febrer-març de 2016.
Inici: Va ser la primera iniciativa que es va dur a terme d'aquesta manera per a activar als euskaldunes i utilitzar-ho en el dia a dia. Es van basar en la performance de l'artista Lutxo Egia. Lutxo Egia va passar tot un mes a Bilbao parlant sol en basc.
Objectiu: Viure una setmana en basca, mantenir al màxim el basc. La iniciativa estava dirigida als bascos. Als castellanoparlants i als vascoparlantes passius els van demanar que no els demanessin el canvi d'idioma. Van explicar als comerciants el que anaven a fer.
Com: Durant vuit setmanes es van repartir torns d'una setmana. En les set primeres rondes van participar agents o grups i en l'octava els individus.
Xapa: Els participants portaven en el seu pit una xapa d'Euskaraz Bizi Nahi Dugu.
Organitza: Comissió Egia Euskaraz.
Finançament: Comissió Egia Euskaraz, Servei de Basc de l'Ajuntament de Donostia i Donostia Kultura.

Basc ari du (Hernani)

Quan: Octubre-Novembre 2016.
Objectiu: Parlar en basc sempre que sigui possible i amb tots els que sigui possible. La proposta va ser que el que habitualment parla basca no ho fes en basca amb el que no tenia costum i el que no sap parlar no ho fes en castellà. A qui no entenia, se li havia explicat quina era l'aposta.
Com: Es van realitzar torns d'una setmana a sis setmanes. Van participar individus i grups.
Participants: 1.800, principalment bascos i alguns bascos passius.
Es va repartir la xapa identificativa, encara que també es va actuar sense xapa.
Organitzen: Euskalgintza, Servei de Basc de l'Ajuntament d'Hernani i centres escolars.
Finançament: Ajuntament d'Hernani.

Baietz 40 egun euskaraz (Lasarte-Oria)

Quan: Octubre-Novembre-Desembre 2016.
Com: Van crear dues figures. Belarriprest, com entenia el basc, convidava als altres a utilitzar-lo. Ahobizia mantindria el repte de viure en basc durant una setmana. Van ser rellevats durant sis setmanes.
Xapes: Hi havia xapes de belarriprest i ahobizi. El que havia estat badallant durant una setmana agafava en les pròximes setmanes un xipollejo. Els que van decidir ser belarriprest van portar la xapa durant 40 dies.
Ahobizi: Es van assumir dos compromisos: Un, que tot el que s'entengui en basc es faci en basc, i un altre, que la primera paraula es parli en basca.
Participants: Tots eren individus. 947 ahobizi i 1.927 belarriprest.
Recerca: Els Ahobizi van formar una llista amb els membres de la casa, amics, companys de treball o coneguts que ells mateixos havien triat. El repte va ser treballar en basc durant una setmana. Als participants se'ls va preguntar en tres ocasions per l'ús del basc. Abans de començar el repte, el 62,4%; després d'una setmana de repte, l'ús va augmentar fins al 83,8% i als tres mesos es va situar en el 81,3%.
Organitzen: Servei de Basc de l'Ajuntament de Lasarte-Oria i Associació Cultural Ttakun.
Finançament: Ajuntament de Lasarte-Oria.

75 hores en basca (Salvatierra)

Quan: Del 8 a l'11 de novembre de 2016
Objectiu: Empoderar i activar als euskaldunes, és a dir, influir en els comportaments lingüístics individuals.
Com: Havien fet dues campanyes. “Nik 75” per a euskaldunes i “Guk 75” per a castellanoparlants. Petició als castellanoparlants: encara que no ho entengui tot, que faci l'esforç d'entendre a l'altre i no demani al basc que passi immediatament al castellà.
Xapa: “He pres la meva decisió! Els bascos portaven la xapa identificativa “Nik 75”.
Participants: 284 persones van signar el compromís “Nik 75”. En la campanya “Guk 75” no es va sol·licitar la signatura. L'acord va ser subscrit per nou entitats, 84 establiments i 40 col·lectius.
Preguntant als participants: El 86% dels enquestats va manifestar la seva intenció de continuar en les relacions que ja han estat guanyades en basca. El 80% dels enquestats van afirmar haver realitzat la primera paraula en basca, però el 20% dels quals van fer la segona paraula en basca.
Organitza: Grup de voluntariat de 20 persones.
Finançament: L'associació de basca de Salvatierra Olbea va donar una quantitat de diners i la resta va sortir de les samarretes, pintxos i activitats.