"És imprescindible posar el treball de cures en el centre de totes les polítiques"
- Carmen Juares (Vall, Hondures, 1986) es va mudar a Barcelona en 2006 amb la intenció de deixar enrere les conseqüències d'una infància dura. Actualment és coordinadora de Dones Migrants Diverses i compagina els treballs de comptes amb els estudis d'Educació Social.
Per què vas triar Catalunya?
Perquè el germà de la meva mare vivia a Barcelona. Vaig venir en 2006, quan tenia dinou anys. Era molt jove i la meva mare estava més tranquil·la al saber que anava a venir amb la meva família.
Com recorda l'arribada?
Va ser terrible. Record que vaig arribar al juny, en l'època de la festa de Sant Joan. A Hondures a les 17.30 començava a enfosquir i, sent nena, no podia sortir al carrer. Vaig arribar a Barcelona sobre les 20.30 i el sol era immens... Encara puc recordar aquell sentiment de llibertat. El contrast era terrible.
La socialització va ser fàcil?Per part dels
habitants sí, però de la burocràcia no. Tenia estudis i la meva sensació era que estant a Europa seria fàcil trobar un treball i llogar una habitació. Vaig trigar poc a veure que la realitat era totalment diferent. Sense papers l'única alternativa era treballar dotze hores i 400 euros en un bar, o com vaig fer jo, per la mateixa quantitat en el sector tèxtil, però treballant vuit hores.
Què opina de la Llei d'Estrangeria?
És injust, racista i classista. Si ets ric, tot és fàcil. Però sense diners, has de sobreviure de manera il·legal durant tres anys per a poder fer papers. Amb totes les conseqüències que això comporta, per descomptat. El problema és que a tot el món creiem que Europa respecta els drets humans i estem molt equivocats.
Com afecta als immigrants que es dediquen a la neteja i cures l'explotació que sovint té l'ofici?
Quan els immigrants venim a Europa no sabem quins són els nostres drets. Aquest és el problema més greu. Pocs saben al principi, per exemple, que hi ha un sindicat de treballadors que et donen suport encara que no tingui contracte. També em va passar a mi: durant sis anys vaig treballar 24 hores cuidant a una dona per 750 euros. Al principi em sentia agraït, fins a fer-me càrrec de l'angoixa de la realitat. La falta d'informació és enorme.
La pobresa encara té rostre de dona immigrant. Per què?
Perquè l'imaginari social creu que som capaços de fer tasques de cura i neteja. Desgraciadament, més d'una dona feminista liberal creu que el que abans feien les àvies o les mares, avui ho han de fer les dones immigrants. Reivindicant la igualtat, però en les manifestacions del 8 de Març he vist a més d'una dona que s'aprofita del treball de les dones immigrants mal pagades per a cuidar als seus fills i filles.
Ara compagines el treball amb els estudis. Com va?
Estic estudiant Educació Social perquè crec que si cadascun sembra alguna cosa en la societat, podrem transformar-ho. El món està molt malament, per tant, o intervenim o tindrem greus problemes. Vull deixar el treball de la custòdia i centrar-me en aquest camp, però no és fàcil.
A més, també ets coordinadora de Dones Migrants Múltiples. Què opines de l'aportació de l'associació?
Fa dos anys creem l'associació quinze amics i avui dia som uns 250. Mantenim el contacte a través de Whats App, ja que la majoria de nosaltres tenen jornades de 24 hores i la majoria de les activitats les realitzem els caps de setmana. La nostra aportació està sent vital per a moltes dones que estan immerses en un context d'explotació. Oferim i funciona formació, suport psicològic i legal.
La cura dels cuidadors és imprescindible.
Sí, clar, però la societat no cuida als cuidadors. Tot el contrari. Per això veiem que entre les dones immigrants sovint hi ha greus problemes d'autoestima i de salut. En l'associació Dones Migrants Múltiples aquest és un dels nostres reptes, fer costat a les dones que viuen en aquest context.
Ho veuen amb bons ulls les famílies que cuideu de l'associació?
Hi ha de tot, però, per descomptat, no afavorim a les famílies que tenen als seus cuidadors explotats a casa. Una vegada, per exemple, va ser una família la que va convocar a l'associació, ja que la cuidadora que cuidava a la mare volia venir a una de les nostres reunions i conèixer el contingut d'aquesta. Quan li vam dir que era un curs sobre drets laborals li va prohibir venir.
Quin és el principal repte de les institucions públiques?
És imprescindible posar el treball de cures en el centre de totes les polítiques. I si ho dic en el centre, és en el centre. És a dir, en totes les institucions en les quals es prenen decisions. Si l'Ajuntament disposa de serveis concertats per a la realització de tasques de vigilància, és imprescindible establir una clàusula que garanteixi el compromís amb la conciliació de la vida laboral, per exemple.
“Hamar urte bete berri nituenean aita erail zuten nire aurrean. Hiltzaileen helburua zen familia osoa hiltzea, baina gu libratu ginen gure kontra prestatu zituzten balak trabatu zirenean. Gerora, bizirauten saiatu ginen, baina hamahiru urte nituenean depresioaren lehen sintomak agertu zitzaizkidan. Haurtzaroan bizitakoaren ondorioz eta Hondurasen nagusi zen indarkeria zurrunbiloaren testuinguruan, nahaste obsesibo konpultsiboa diagnostikatu zidaten. Hirutan saiatu nintzen nire buruaz bertze egiten eta psikologoak gomendatu zidan Honduras utzi eta bizitza berri bat abiatzea”.
Maule, 1892. Vuit dones espardenyeres de la vall de Salazar es van dirigir a les seves cases des de la capital de Zuberoa, però en el camí, en Larrain, van ser sorpreses per la neu i totes van ser assassinades pel fred. Dels vuit ens han arribat set noms: Felicia Juanko,... [+]
El 18 de desembre se celebra el dia internacional dels migrants. L'any passat es va celebrar a l'Alhóndiga de Bilbao un acte institucional en col·laboració amb els agents socials i a mi em van convidar a participar. Allí vaig tenir una oportunitat immillorable per a conèixer... [+]
