Al maig d'enguany vam tenir coneixement per primera vegada de l'estratègia Beterri km0, en la presentació realitzada en Hernani pels impulsors del projecte. Hernani, Urnieta, Usurbil, Astigarraga, Lasarte-Oria i Andoain conformen la comarca de Guipúscoa amb l'objectiu de donar un impuls al consum de productes locals. Però, com aconseguir-ho? L'Associació de Desenvolupament Rural Behemendi, la finca de Karabeleko, l'associació Ximaurpila i les cooperatives Hiritik At i Tapuntu van començar a treballar conjuntament per a buscar respostes a la pregunta. El projecte Ta Punt s'encarrega de l'àrea de comunicació i la cooperativa Hiritik At porta la direcció tècnica.

El tècnic de desenvolupament de la comarca de Beterri-Buruntza, Andoni Egia Olaizola, ha explicat que el projecte va arrencar fa tres o quatre anys: “L'Associació Behemendi va fer llavors una hipòtesi: a la comarca hi havia cada vegada més productors que treballaven en agroecologia i de cara al futur podien sorgir problemes per a comercialitzar els productes”. Es van adonar que el canal de comercialització que tenien fins llavors funcionant, com la distribució de cistelles, tenia límits i es van començar a buscar noves oportunitats.

Molt més que una marca

D'una banda, Beterri km0 es pot entendre com una marca que facilita la identificació dels productes locals. “S'ha creat una marca amb un nom i uns suports. Tenim adhesius, per exemple, per a identificar les botigues i els productes que tenen productes locals”, explica Mikel Olaiz Garmendia, membre de la cooperativa Ta Punt. Un dels objectius del projecte és ampliar l'oferta de productes locals en els comerços i restaurants de la comarca. Per a això han creat un catàleg de productors de la comarca, que posa a la disposició dels distribuïdors preus i informació per a facilitar l'accés als productes locals.

De totes maneres, Beterri km0 és un projecte que va molt més allà de la mera marca. Els impulsors han volgut reflexionar sobre el sistema de distribució dels productes locals. A més de botigues i restaurants, on es poden oferir més productes locals? En aquesta labor d'identificació han trobat una bona opció: menjadors col·lectius.

Productes locals en menjadors públics

“Si volem promoure el consum de productes locals i l'administració pública ha de ser pionera i exemple, canalitzarem el consum de productes locals des de l'administració pública”. Amb aquesta idea, van començar a analitzar les licitacions dels espais públics de la comarca que comptaven amb menjadors: “Amb les licitacions s'adjudiquen menjadors públics a una empresa, però aquí hi ha clàusules ambientals”, ha advertit Egia. Les licitacions que finalitzaven a curt termini han establert clàusules ambientals i han condicionat la producció dels productes que s'ofereixen en aquests menjadors a al voltant de 25 quilòmetres de distància.

De moment, en els menjadors de la residència d'ancians d'Hernani, el poliesportiu i el centre de dia ja estan en marxa els menús composts per productes locals. “En la residència d'ancians d'Hernani, per exemple, s'ofereixen 200 menjars al dia i 130 sopars. Són més de 50.000 menús a l'any”, ha calculat el tècnic de la comarca. En els menjadors de les escoles infantils d'Hernani i Usurbil i de l'Escola Infantil Municipal Galardi d'Andoain també ofereixen productes de la comarca durant els menjars. En paraules de la veritat, “l'objectiu és promoure un consum major que la producció, per a després buscar noves terres i obrir les portes a nous productors”.

Cens de terres i formació de productors

Una vegada que el consum de productes locals augmenta, la qual cosa ja està passant amb la demanda de menjadors públics, els membres del projecte saben que l'oferta de productors de la comarca actual quedarà reduïda. No obstant això, veuen que és una oportunitat. “Amb Behemendi estem elaborant un cens de terres –diu Olaiz- per a identificar els sòls públics i privats disponibles a la comarca i posar-los a la disposició de nous productors”. De moment, han ocupat dues hectàrees en Astigarraga i Andoain, i en total han creat quatre llocs de treball.

La formació ha estat molt important en el projecte Km0 de Beterri. En els pròxims mesos s'oferiran diverses sessions a productors de la comarca, ja siguin majors o nous: algunes relacionades amb la sostenibilitat de la producció –agricultura orgànica, biofertilizantes…– i altres relacionades amb l'empresa i el màrqueting perquè els projectes siguin viables en el marc de l'economia social i transformadora.

Resumint el projecte: “Fomentar el consum de productes locals, orientar la producció cap a aquest consum i al mateix temps ampliar la producció per a crear llocs de treball i formar als productors perquè els projectes siguin viables i sostenibles amb el medi ambient”. Es tracta, per tant, d'una iniciativa de moltes potes per a establir una base sòlida, el km0 de Beterri.

Koldo Huegun Zapirain és productor de pollastre d'Usurbil i és membre del projecte Lumagorri. Té clar que aquest tipus de projectes són imprescindibles si es vol reactivar el sector. “A Guipúscoa el sector primari està mig mort perquè no s'ha potenciat, perquè la manera d'ajudar no ha estat l'adequada. Ens han donat ajudes per a la instal·lació i la producció, però després ens han tirat als lleons i no podem competir amb els grans. Cal connectar fins al final el camí dels productes locals, fins al consumidor, com pretén el projecte Beterri km0”, explica.

El productor proposa traslladar a l'alimentació la consciència política que existeix a Euskal Herria: “Això sí que és acció política, és alimentació. Només entorn del 5% del que consumim a Euskal Herria es produeix allí, aquí està el problema. Els llocs de treball, la qualitat dels aliments, la cura del medi ambient… Tot està directament relacionat amb això”.