Les primeres gotes van venir cap a 2014, portant al basc la perspectiva feminista que donaven les ulleres habitades. La lectura que reivindica la necessitat de visibilitzar l'opressió que se sofreix pel mer fet de ser basc i d'empoderar-se per a afrontar-la va obrir horitzons. Al març de 2015 Korrika va estendre el concepte d'Euskaldunen per tot el País Basc. Al juliol d'aquest mateix any, l'escriptor Lutxo Egia va passar 30 dies a Bilbao parlant en basc i va relatar les seves experiències en el blog Transitoak de Berria. Quan va anunciar l'experiment, va esmentar les lectures apreses des del feminisme, sobretot la necessitat de fer “una elecció conscient i política” com a basc. A principis de 2016 es va dur a terme per primera vegada en el barri donostiarra d'Egia l'exercici psicolingüístic a nivell col·lectiu, i a la tardor es va realitzar en altres localitats: Hernani, Lasarte-Oria i Salvatierra, cadascun amb un plantejament diferent.

Amb aquests antecedents, i amb l'aposta pel model de Lasarte-Oria –on es van inventar les figures que separen ahobizi i belarriprest–, Euskaraldia s'ha celebrat principalment en col·laboració entre Topagunea i el Govern Basc, encara que posteriorment s'han incorporat més promotors. El fet que una institució pública assumeixi el paper de lideratge en la iniciativa anual més potent del moviment cultural basc no ha suscitat controvèrsia. No obstant això, les preguntes venen de per si mateix: quan després de tants anys les institucions no s'han normalitzat, és coherent que des de Lakua i fins als ajuntaments, ells mateixos posin en marxa la clau de la lluita pel basc en l'activació de la ciutadania? No deuria el Govern Basc limitar-se a donar suport a la iniciativa? I si compartim lideratge, per què no compartir responsabilitats, activant a la ciutadania per part dels moviments populars i assumint compromisos concrets i valents per part de les institucions públiques? Durant aquests onze dies, per exemple, es podrà començar a donar un altre lloc al basc en ETB2, a provar, per a continuar fent passos més grans l'any que ve.

El màrqueting, els recursos econòmics i la velocitat amb la qual tot el País Basc es veu obligat a realitzar aquest mateix any, han convertit en corrent la pluja inicial. Molts pobles i agents han vist el tema de la llengua com una oportunitat de visibilitzar-la de manera col·lectiva; en altres pobles i agents, els dubtes han estat majors –ja sigui pel plantejament, ja sigui per les dificultats de compatibilitzar-lo amb el treball que s'estava duent a terme al poble–, encara que, al final, la necessitat de ser aquí s'ha imposat, en general, no es pot descartar.

També en basc als quals no tenen xapes

L'ona d'Euskaraldia està damunt. Estesa de manera massiva i en un sol any, corre el risc de convertir-se en una campanya d'adhesió a favor del basc al capdavant de molts. No obstant això, a partir d'aquestes primeres experiències, no és aquesta la base de l'exercici: es tracta d'empoderar.

La clau per als euskaltzales continuarà sent la mateixa durant aquests onze dies, aprofitant que s'ha aconseguit la ressonància nacional: portar a la pràctica l'apoderament après del feminisme, mantenir l'opció de viure en basca en totes les situacions, independentment que l'anterior hagi estat o no una xapa belarriprest. Transgredir el camí de la llibertat a nivell local, sense complexos. Aquest exercici té molt de desobediència. Demanar en basc en un bar d'ambient erdaldun i mantenir el basc en la conversa no és desobeir les normes socials? Per això han organitzat tallers de TELP en molts pobles, per a empoderar als euskaldunes i entrenar com mantenir el basc sense perdre el somriure davant el xoc de llengües, ja que la necessitat és gran.

El mapa del basc que ARGIA va repartir l'any passat anuncia que pots fer-ho en basc amb més gent de la que esperes. Ni tan sols la major campanya de màrqueting arribaria a donar xapes avui dia a tots els que entenen el basc a Euskal Herria . El poble ja està molt més euskaldun que la imatge que tenim al cap. La clau, per tant, sigui portar o no la xapa, empoderar-se i parlar en basca a tot arreu, més enllà de les primeres paraules.

No faltaran institucions, associacions, empreses, ciutadans i ciutadanes que prenguin la foto a favor del basc en Euskaraldia i que, com sempre, continuaran funcionant en castellà. És el preu del desig de fer massiu a curt termini.

A més, cal destacar que, excepte excepcions, no s'ha comunicat amb claredat el que han de fer els ahobizi amb les persones que no porten cap xapa després de la primera paraula, per la qual cosa aquesta campanya ha estat entesa com cadascú vol. No s'ha buscat evitar situacions incòmodes, sinó visibilitzar situacions incòmodes i gestionar-les? L'aportació de les gotes en el punt de partida d'aquesta inundació no van ser belarriprest, sinó l'apoderament dels bascos, que els va plantejar com actuar també amb els castellanoparlants que no vesteixen xapes. Quan i per què es difuminen les referències al feminisme, l'apoderament, la importància del procés a llarg termini, els xocs en la vida quotidiana?

Nedar en el moment de l'ona

Els euskaltzales gaudim de la festa, aquells que durant tants anys i sofrint el que hem sofert, hem decidit viure en basc, els activistes. Tenir un ambient favorable al carrer, connectar el basc amb elements positius, donar visibilitat als euskaltzales sempre és un plaer. No seran, llavors, els milers d'ahobizi que s'han inscrit fins ara els euskaltzales de sempre? És més, quants d'ells estan implicats en molts altres àmbits de la construcció d'un país?

L'ona, que ha causat el treball fi i seriós de milers de persones, s'anirà al cap d'onze dies. Però el més important és el que pot deixar lloc: grups d'euskaltzales que s'han creat o reforçat als pobles, xarxes de relacions, vivències compartides...

La ciutadania farà la seva part, però ha arribat el moment que les institucions també assumeixin la seva responsabilitat. En la presentació de la iniciativa, el Govern Basc va assenyalar que 2019 serà l'any de les institucions (vegeu en aquest enllaç, pàgina 8, punt quart). Adoptar mesures que facilitin “noves pràctiques socials en cada organització”. Des del sistema educatiu, passant per Osakidetza o la gratuïtat de l'ensenyament de la llengua, fins al basc com a llengua de treball de l'administració, hi ha tasques. Que els euskaldunes empoderats reforçats per Euskaraldia siguin poble a poble, garantia que les institucions compleixen amb la seva part del compromís.