Aquest és el títol de la teva conferència en Zabaldi (Pamplona): “Les guerres d'allí parteixen aquí”. Per què?

Amb la nostra educació, amb les nostres institucions, amb el nostre estil de vida… tot això, tenim un grau de responsabilitat directa o indirecta amb les guerres que allí es desenvolupen. Ahir mateix, el Congrés dels Diputats va decidir seguir amb la venda d'armes a l'Aràbia Saudita, per la qual cosa aquesta venda afectarà a Orient Mitjà i, especialment, a Iemen. Atès que l'opinió pública de l'Estat no s'oposa a aquesta situació, tots els ciutadans tenim un nivell de responsabilitat en les guerres que allí tenen, encara que sigui de manera indirecta.

Quant és la despesa militar anual del món?

Segons les dades oficials facilitades pels governs, s'estima que seran un bilió d'euros i 750.000 milions d'euros, el 2,3% del PIB del món. Gastem molt més en cosmètics, potser el doble, però no és el mateix, uns diners serveix per a adornar i un altre per a matar.

Quantes persones moren a l'any amb aquests diners?

És per any, però amb una mitjana d'unes 50.000 persones. En finalitzar la Guerra Freda, en 1992, es van produir 32 conflictes armats en el món, en l'actualitat 33. No hem millorat molt. Dediquem recursos similars a l'economia militar i no va a la despesa social. És una economia no productiva. L'Estat espanyol, per exemple, destina 20.000 milions d'euros a la despesa militar: mil milions a la participació estrangera i la resta a defensar-se d'un possible atac.

Venda d'armes o pèrdua de milers de llocs de treball. Això s'embeni al ciutadà.

Això és mentida. En la indústria militar es gasta molts diners en R+D, perquè cal millorar contínuament la qualitat de les armes anteriors, però això ja no influeix en la indústria civil. Hi ha molts bons estudis que diuen que per cada lloc que hi ha en la indústria militar es poden crear tres en la indústria civil. D'altra banda, existeix una visió ètica, és inacceptable que alguns països vinguin a vendre armes per a reprimir als seus ciutadans o assassinar a ciutadans d'altres països. Els ciutadans que accepten les armes a canvi dels seus llocs de treball han perdut el principi de solidaritat internacional dels treballadors.

Quina és la tendència de l'empresa militar a Espanya?

La primera part era de l'Estat, però s'ha privatitzat parcialment. Per a l'Aràbia Saudita, el que fabrica vaixells a la corbeta de Cadis, per exemple, és el de Navantia, l'Estat. Des que Franco ho fundés en 1948, aquesta empresa perd cada any molt diners, per exemple, 140 milions d'euros en 2016; fa deu anys comptava amb 7.000 treballadors i ara tenia 4.000. Es van tancar totes les drassanes de l'Estat excepte els militars. En deu anys, Navantia ha perdut 700 milions d'euros, per la qual cosa seria molt més efectiu dedicar aquests diners a la indústria civil. La carrera d'armes no té sentit ni econòmic ni èticament.

A més, els ciutadans sabem per a què són aquestes armes i no ens importa.

Sí, és cert. Ara, per exemple, el bloqueig de l'Aràbia Saudita a Iemen deixa en 7,4 milions de persones en risc de morir de fam o de malaltia, i les corbetes que Espanya li vengui serviran per a augmentar aquest bloqueig marítim. Això és inacceptable, el Govern no té principis, no té ètica, i per tant, això porta l'egoisme més dur.

Aquest gran conflicte econòmic entre la Xina i els Estats Units pot portar a una guerra militar?

la Xina es convertirà en la primera potència econòmica del món en 2020, 2021 o molt aviat, per davant dels Estats Units. En l'actualitat, l'Est asiàtic és el centre de l'economia productiva mundial. Per tant, els enfrontaments creixeran, però no crec que, com alguns diuen, vagi a ser la Tercera Guerra Mundial. Aquesta “guerra antiterrorista” empresa pels Estats Units ha començat fa temps i ha portat amb si grans conflictes: l'Afganistan, l'Iraq, Líbia, Síria, Iemen… i de tant en tant arriben a nosaltres els atemptats. No obstant això, el 99% d'aquests atemptats terroristes ocorren en països de l'est d'Europa, on l'1% arriba a Occident. Aquesta guerra només es pot parar tirant de les seves arrels, però Occident no vol.

I per a arrodonir la situació, Donald Trump ha anunciat la suspensió de l'acord de míssils nuclears de mitjà i llarg abast que va signar amb la Unió Soviètica.

[Mikhail] L'acord entre Gorbatxov i [Ronald] Reagan establia que l'OTAN no s'estendria cap a l'est, però des del final de la Guerra Freda l'OTAN no ha fet més que conquistar la pràctica totalitat dels països de l'est d'Europa. A més, els Estats Units ha trencat els acords per a no construir sistemes que li protegeixin dels atacs de míssils i ha envoltat a Rússia d'aquests atacs. I ara aquesta amenaça. Si es compleix, s'iniciarà una nova carrera d'armament en la qual Rússia no es quedarà enrere. Però ja veurem què passa, perquè per a Trump, al meu entendre, Putin és un aliat, més que un enemic.

Ja no ha començat aquest rearmament a la Xina, l'Índia, Rússia…?

la Xina ha reforçat molt el seu exèrcit, especialment la marina, per a protegir les matèries primeres procedents d'Àfrica i Amèrica del Sud, però no ha caigut en el parany del desenvolupament de la indústria nuclear que els Estats Units vol posar, o en la carrera de l'espai… sap que hauria de gastar enormes sumes i no està disposada.

Això li va succeir a la Unió Soviètica.

Sí, i així es va enfonsar. Ara Rússia ha creat una aliança forta amb la Xina, l'Índia i l'Iran, i allí s'ha format un bloc “contra Occident”. els Estats Units i els seus aliats no tindran res a veure amb el manteniment de l'hegemonia militar i econòmica mundial. Per tant, crec que continuarem amb les guerres regionals, però no directament entre potències, que avui dia poden acabar amb la humanitat.

Venint a Catalunya, ha vist en algun moment el perill d'un conflicte violent?

No, mai. La repressió del Govern espanyol contra el referèndum de l'1 d'octubre va ser dura i dolorosa, però a més, no he vist risc de violència. El lògic seria un acord entre les parts i que el poble català pugui decidir en les urnes quin és el futur que vol. Això és el que haurien de buscar els partits independentistes, perquè el camí unilateral suposarà la repetició dels errors que s'han comès fins ara. En qualsevol cas, fins que no se solucioni el tema dels presos i exiliats no és fàcil buscar una solució, però sí que haurien de fer-ho i sobretot Pedro Sánchez.