Porten al voltant d'un any treballant en el nou Decret Foral que regula la ramaderia a Navarra. No obstant això, alguns ramaders crítics s'han mostrat amb el model ramader que impulsa el nou decret: “El projecte de Decret Foral s'ha realitzat sobre la base de la producció ramadera intensiva i industrial, valorant exclusivament la seva importància econòmica”, van denunciar el 23 d'octubre en una roda de premsa en la llibreria Katakrak de Pamplona. En el Defensor del Poble de Navarra han presentat un escrit signat per 27 ramaders i 9 alcaldes i alcaldesses.

Pèrdua dels comunals

En la compareixença de Katakrak van intervenir els alcaldes de la vall d'Atez Ezekiel Martin, de la vall del Baztan, Joseba Otondo i de Leitza Mikel Zabaleta. Els alcaldes van denunciar que amb el decret que està elaborant el Govern es marginen profundament els valors del model ramader extensiu que imperen a les seves comarques. Model ramader que permet “la qualitat dels productes, el benestar animal, l'equilibri dels ecosistemes, el repartiment de llavors, la prevenció enfront del foc o el manteniment del territori a nivells econòmics, socials i ambientals”.

En el nou Decret Foral, entre les condicions de benestar animal està la que cada explotació tingui una mànega pròpia. “Quan els animals estan en terra comuna, quan hi ha mànegues i abeuradors col·lectius per als animals, per què cadascun haurà de comprar el seu?”, pregunten els ramaders. En el mateix sentit, la mesura que prohibeix l'actuació conjunta entre les diferents explotacions ramaderes és la següent: “En la ramaderia tradicional els animals es troben sovint en la terra comuna i els animals de diferents propietaris i de diferents espècies comparteixen bordes, abeuradors, etc.”, afirmen.

Distinció entre tots dos models de sol·licitud

Els signants de l'escrit també consideren inadequades les mesures que s'utilitzen per a classificar les explotacions en funció del seu volum. La classificació actual de les ovelles lleteres es fa en tres grups: petit (fins a 1.000 ovelles), mitjà (entre 1.000 i 2.000 ovelles) i gran (més de 2.000 ovelles). Els signants creuen que la realitat actual obliga a fer una classificació més àmplia, diferenciant les produccions domèstiques, les petites, les mitjanes, les grans, les súper grans i les macros.

Quina és la petició que fan els següents ramaders i alcaldes rurals a l'Administració? Redacció d'un decret de clara diferenciació entre el model intensiu industrial i el tradicional extensiu, que s'adapti a les particularitats i a l'organització de cada comarca i situació. Perquè si no, les conseqüències no seran molt positives: problemes perquè els joves s'instal·lin en el sector, dificultats en la transmissió de les explotacions, problemes per a la gestió de les terres comunals…