Montes i boscos
Els fongs que han atacat el pi insignis han posat potes enlaire la silvicultura de Bizkaia i Guipúscoa. La silvicultura total, que s'ha modificat sense grans alts i baixos en gairebé un segle, ha estat posada en qüestió per uns fongs cucs. Més que de Xixtrin, haurem de dir que és un ball que ha encès i inflat: forestalistas, tècnics, administracions, guardes forestals, amants del medi ambient, muineros, llenyataires, fàbriques de paper, amants del moble...
En un país com el nostre, la política forestal hauria de ser estratègica. Ho ha estat durant centenars d'anys. El bosc ha estat la base de l'evolució econòmica del País Basc: construcció de vaixells, construcció, llenyes de foc, carbó, pastures i farratges, alimentació, eines, cistelleria, ferreteria, descobriment, subministrament d'aigua, caça, etc. La gestió forestal es teixia en estratègies a molt llarg termini. Les administracions i associacions de tots els nivells regulaven i cuidaven les diferents seccions i àrees del sector forestal. Molts severs! D'altra banda, la vida de tota la societat es basava en el lliurament de la muntanya. Perquè la muntanya no era només un bosc. Per a satisfer totes aquestes necessitats de la societat, comptaven amb una visió més global i completa de la muntanya més enllà de la del bosc. Tots. I això ha causat moltes conteses. La muntanya ha estat escenari de lluita pels beneficis de cadascun dels carboners, pastors i ramaders, constructors navals, agricultors, administracions, etc. Els arxius estan replets de documents que recullen els litigis sobre l'aprofitament de la muntanya. Tots tirant de la muntanya, asseguts i reunits! Per això, els ajuntaments conservaven les muntanyes, les muntanyes i les muntanyes públiques com el patrimoni municipal més important. No em resulta difícil imaginar la decepció i la tristesa d'aquells alcaldes i regidors que van haver de vendre les seves terres per la pobresa i les guerres del segle XIX. El llegat més important dels segles.
Fins que va aparèixer el petroli. El petroli, empenta i empenta, ha portat la muntanya a la deixebla de l'economia i, per tant, de la societat. Muntanya i bosc. I uns miserables fongs ens van obrir els ulls. Que no arribi als documents judicials, però avui dia, si volem un futur fructífer, no ens queda més remei que actuar tots junts. Deixant a un costat els conflictes, els conflictes, la desesperació, la tristesa, etc., per a crear la muntanya de demà. De fet, el segle passat i el segle passat, estem XXI.ean!
Basotik fundazioa aurkeztu du duela gutxi Gipuzkoako Foru Aldundiak, lurralde horretako baso pribatuen kudeaketa “aurreratua” egiteko asmoarekin. Baina Gipuzkoako lurrak industria-forestalistaren kolonia edo fabrika handi bihurtu nahi badira, horrek izen bat dauka:... [+]
Phyllanthus rufuschaneyi zuhaixkak nikela pilatzeko gaitasuna du. Landarea nikelak kutsatutako lur sailetan landatuz gero, landareari izerdia atera eta bertatik nikel zitratoa eskuratzen dute. Horrela, kolpe bakarrean nikel garbia lortu eta kutsatutako lurrak garbitu daitezke.
Estem menjant a casa les últimes pomes que hem rebut des de l'any passat, la Malus domestica. Els que estan en forma són els coliflor, Brassica oleracea var. botrytis. El freixe, el Fraxinus excelsior, és aquí, quiet, segur, esperant dies més llargs per a florir.
Enfront de... [+]
Larunbatean, martxoak 23, Basoen Munduko Eguna dela eta, aldarrikapen giroan ospatzeko kanpaina antolatu dute Galizian: bertako mendi eta ibarretan monolabore bilakatua diren eta azken aldian sekulako suteak eragin dituzten eukaliptoak erauziko dituzte egun eta ordu berean, baso... [+]
L'època en què neixen els xais sol ser una mica més tard, però aquí i allà ja he vist l'un o l'altre. Quan neix Axuria, l'ovella mare li renta l'espatlla llepant-li el cos; es diu que la mestressa. Les cries venen de tota mena, les mares també, són de tota mena i a vegades la... [+]
En la muntanya que domina la nostra casa, el caseriu Aitzondo compta amb amplis boscos. En els arbres destaca una plantació, sobretot ara a la tardor. Quan per la mar es fica una tempestat tortuosa i descendeix el pujol, els extrems d'aquests tallants arbres apareixen entre els... [+]
Dagoeneko badakigu Kalifornian jatorria duen Pinus radiata landaketa intentsiboek kolapsoa eragin dutela Bizkaiko paisaian. Aurreikuspenen arabera, bost urteren buruan pinu landaketa ia guztiak (70.000 ha baino gehiago Bizkaian) pinuen osasuna erabat kaltetzen duten honako hiru... [+]
En els pressupostos participatius de 2017 un ciutadà va proposar crear un bosc comestible en la zona natural al costat del canal de Sarriguren (Navarra). En aquell moment no va ser el projecte més votat, per la qual cosa es va rebutjar la proposta. No obstant això, la idea de... [+]
Saran martxoaren 1etik 3ra burutzen ari dira Zuhaitz mugarroen 2 biltzarra. Elikagaien ekoizpenean soroetan zuhaitzak integratzearen abantailak lantzen dituen agroforesterian gero eta interes handiagoa pizten dute egurretarako bezala aziendak elikatzeko lepatu edo mugarrotutako... [+]