Participació de les dones en les decisions de les entitats esportives
Fa unes setmanes he tingut l'oportunitat de participar en congressos locals i internacionals sobre igualtat i esport. Encara que s'ha reflexionat sobre temes molt diversos, avui vull escriure sobre la participació de les dones en els espais de decisió de l'esport. Un expert en dret va assenyalar que la creació de comissions de “dona i esport” en les federacions esportives és una forma de segregació que les dones haurien d'utilitzar en les juntes directives, en lloc d'utilitzar com a blanqueig polític les comissions que tracten temes de les dones.
En un primer moment puc estar d'acord amb aquesta afirmació, no obstant això, estudis i experiències ens han ensenyat que mentre la cultura institucional no canviï, els canvis estructurals no garanteixen innovacions o canvis que fomentin la igualtat de dones i homes en si mateixos, especialment pel que fa a les mesures a implementar per a millorar la situació de les dones esportistes.
En tant no es modifiqui la cultura de les federacions i clubs esportius, em sembla imprescindible la creació de comissions o òrgans de decisió específics de les dones perquè les pròpies dones prenguin decisions sobre la seva activitat esportiva.
No hi ha dubte que la presència de les dones en els òrgans de presa de decisions és molt important, entre altres raons perquè donen a les estructures un aspecte més permeable i divers. Però tan important és assegurar que es tingui en compte la perspectiva de gènere en les decisions. I desgraciadament, l'absència de la mateixa ha estat l'arrel de les moltes injustícies que les dones han patit durant molt de temps en l'àmbit esportiu. A més, en moltes ocasions, les poques dones que participen en les juntes directives tendeixen a explicar dues postures: endinsar-se en la cultura masculina vigent, perpetuant-la; o, si no hi ha possibilitats d'apoderament, si es tenen en compte els sentiments de solitud, cedir.
Per tant, en alguns casos és convenient aplicar totes dues estratègies. En tant no es modifiqui la cultura de les federacions i clubs esportius, em sembla imprescindible la creació de comissions o òrgans de decisió específics de les dones perquè les pròpies dones prenguin decisions sobre la seva activitat esportiva, entre altres qüestions, el disseny, l'organització, la gestió, les condicions, etc. I hi ha esportistes que el necessitarien, per exemple, remers, futbolistes i pilotaris. No serà casualitat que es tracti d'esports tradicionalment considerats masculins.
I tenint tot això en compte, diria als que s'oposen a les quotes que inventen arguments absurds sense base per a gastar menys energia i que realment treballin per a promoure la igualtat de dones i homes en l'esport.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]
Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]
Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]
El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]
Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.
No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]