Fa unes setmanes he tingut l'oportunitat de participar en congressos locals i internacionals sobre igualtat i esport. Encara que s'ha reflexionat sobre temes molt diversos, avui vull escriure sobre la participació de les dones en els espais de decisió de l'esport. Un expert en dret va assenyalar que la creació de comissions de “dona i esport” en les federacions esportives és una forma de segregació que les dones haurien d'utilitzar en les juntes directives, en lloc d'utilitzar com a blanqueig polític les comissions que tracten temes de les dones.

En un primer moment puc estar d'acord amb aquesta afirmació, no obstant això, estudis i experiències ens han ensenyat que mentre la cultura institucional no canviï, els canvis estructurals no garanteixen innovacions o canvis que fomentin la igualtat de dones i homes en si mateixos, especialment pel que fa a les mesures a implementar per a millorar la situació de les dones esportistes.

No hi ha dubte que la presència de les dones en els òrgans de presa de decisions és molt important, entre altres raons perquè donen a les estructures un aspecte més permeable i divers. Però tan important és assegurar que es tingui en compte la perspectiva de gènere en les decisions. I desgraciadament, l'absència de la mateixa ha estat l'arrel de les moltes injustícies que les dones han patit durant molt de temps en l'àmbit esportiu. A més, en moltes ocasions, les poques dones que participen en les juntes directives tendeixen a explicar dues postures: endinsar-se en la cultura masculina vigent, perpetuant-la; o, si no hi ha possibilitats d'apoderament, si es tenen en compte els sentiments de solitud, cedir.

Per tant, en alguns casos és convenient aplicar totes dues estratègies. En tant no es modifiqui la cultura de les federacions i clubs esportius, em sembla imprescindible la creació de comissions o òrgans de decisió específics de les dones perquè les pròpies dones prenguin decisions sobre la seva activitat esportiva, entre altres qüestions, el disseny, l'organització, la gestió, les condicions, etc. I hi ha esportistes que el necessitarien, per exemple, remers, futbolistes i pilotaris. No serà casualitat que es tracti d'esports tradicionalment considerats masculins.

I tenint tot això en compte, diria als que s'oposen a les quotes que inventen arguments absurds sense base per a gastar menys energia i que realment treballin per a promoure la igualtat de dones i homes en l'esport.