Com és prendre consciència del canvi climàtic al Senegal?
Sabem que la mar avança, que hi ha problemes mediambientals, però la noció de “canvi climàtic” no s'utilitza necessàriament, sobretot en el món rural. Els que no han anat a escola no utilitzen aquest terme de manera incondicional, però són conscients que hi ha un problema, perquè la naturalesa es va deteriorant. Aquesta inquietud és una qüestió institucional, també en les Organitzacions No Governamentals. En els últims quatre o cinc anys també s'està desenvolupant una dinàmica ciutadana. Estic content perquè teníem com a objectiu socialitzar el tema creant Alternatiba.
Fa cinc anys, des de Baiona, van cridar a multiplicar els grups Alternatiba.
En totes les alternatives sembra, molt bé. En els últims cinc anys s'han creat 175 grups repartits per tot el món. A més, ens adonem que té un gran ressò, veient quants ciutadans s'han reunit en Baiona, quants ponents, quants mitjans de comunicació.
No és bastant desgraciat.
El nostre repte és superar aquesta mossegada per a arribar molt més lluny. Entre altres coses, hem de desenvolupar dinàmiques a nivell mundial, treballant les relacions entre el Nord i el Sud, per a ser més eficaços, per a construir una relació de força. És imprescindible. El problema no es limita a l'ecologia o al medi ambient, el sistema és dolent. Problemes de democràcia, models de desenvolupament econòmic... tot està relacionat. Crec que el tema del canvi climàtic és un interessant camí per a interrogar al sistema en la seva globalitat. Tenim l'oportunitat de canviar el sistema i d'esperar un món més sostenible en el camí de la justícia climàtica.
Com aconseguir una relació Nord-Sud justa i respectuosa?
Hem de coordinar-nos, avançar junts. No serveix de res defensar el clima a França si en l'altre extrem del món deixem que les empreses franceses duguin a terme projectes climàtics. A l'hora de parlar del canvi climàtic, el tema de la relació Nord-Sud és inevitable.
Llegida a tu: “No hem d'oblidar la responsabilitat històrica i el deute ecològic d'Occident”. Els
pobles del sud estan sofrint les conseqüències del canvi climàtic que no han provocat. La responsabilitat d'Occident no sols és històrica, sinó que també la té en l'actualitat: Àfrica Subsahariana emetia el 3,8% dels gasos d'efecte d'hivernacle en 2015, Amèrica del Nord el 19% i Europa el 10%. Per tant, necessitem justícia climàtica, els pobles del Nord necessiten compensar els danys que ocasionen en altres ocasions. Malgrat ser imprescindible, aquesta és una petició molt poc tractada.
Quines conseqüències teniu?
A més de l'augment de la temperatura, com s'ha dit, l'avanç de la mar provoca enormes inclinacions. Al Senegal són pobles sencers els que es veuen obligats a desplaçar-se, perdent tot: casa, treball, vincle amb la cultura local, avantpassats enterrats en aquestes terres... El problema té múltiples dimensions: geogràfica, econòmica, humana, cultural, etc. Alguns prenen el piragua i s'arrisquen a la immigració clandestina, uns altres es queden al Sud, a les ciutats, en dures condicions. Els que vivien de l'agricultura ja no poden més perquè les terres són massa salades per l'avanç de la mar. Els pescadors ja no tenen suficients reserves en la mar. Per tant, no podem viure tranquil·lament el dia a dia. Tenim el repte de la seguretat alimentària: podrem menjar correctament?
Però, com influir en les decisions polítiques?La
solució no està encara, cal treballar-la, cal aconseguir-la representar-la. És urgent. Sempre he abandonat la política, no m'agrada, em sembla bruta. Però, avui dia, també jo estic parlant que som una mica culpables com a ciutadans, perquè al marge del sistema polític el deixem a uns altres. Implicar-se en la política pot ser una via per a fer passar les lleis que estan a favor del nostre objectiu... Cal superar l'ecologia i passar a l'ecologia política, cal situar l'ecologia en el centre de la política, aquí està la política productivista capitalista, perquè les mesures de protecció mediambiental no tindran resultats. La protecció del medi ambient suposa un canvi en el sistema econòmic, en les formes de producció i consum.
I després?
Hem d'aconseguir una veritable relació de forces, perquè les alternatives no són suficients. Hem de pressionar a nivell local, nacional i internacional. Els petits passos no són suficients, necessitem canvis concrets abans que sigui massa tarda. Tenim molta feina, hem de construir aquesta relació de força i per a això hem de dibuixar les estratègies amb detall.
“Salumgo delta nuen ikerketa eremu, masterrarentzako. Itsasoaz bi urratsetara, bertakoek kontatzen zidaten ume zirela itsasoa oso urrun zutela. Orduan konturatu nintzen arazoaz. Arrain gutxiago, laborantzan ekoizpen ahulak, uholdeak... aldaketa klimatikoaren ondorioak geroz eta argiago nituen. Nazioarteko negoziaketei interesaturik, laster ulertu nuen klimaren gaia politikoa zela”.
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]