Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Els pobles del Sud sofreixen un canvi climàtic que no ha provocat cap canvi climàtic"

  • Mariama Diallo té clar que el canvi climàtic no es pot separar del polític: “El problema no es limita a l'ecologia o al medi ambient, el sistema és dolent”. En aquest sentit, el senegalès ha subratllat que, a més de desenvolupar alternatives, cal incidir en l'àmbit polític. I això abans que fos massa tarda. Els veïns d'Hegoalde acaben de fer sonar la veu dels pobles d'Hegoalde en els dies Alternatiba organitzats en Baiona. Ens ofereix un espai per a aprofundir en el tema de la justícia climàtica.
“Alternatibaren mezuaz jabeturik, mundu mailan 175 herritar talde sortu izana baikorki baloratzen dut ”. (Arg.: Jenofa Berhokoirigoin)
“Alternatibaren mezuaz jabeturik, mundu mailan 175 herritar talde sortu izana baikorki baloratzen dut ”. (Arg.: Jenofa Berhokoirigoin)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Com és prendre consciència del canvi climàtic al Senegal?
Sabem que la mar avança, que hi ha problemes mediambientals, però la noció de “canvi climàtic” no s'utilitza necessàriament, sobretot en el món rural. Els que no han anat a escola no utilitzen aquest terme de manera incondicional, però són conscients que hi ha un problema, perquè la naturalesa es va deteriorant. Aquesta inquietud és una qüestió institucional, també en les Organitzacions No Governamentals. En els últims quatre o cinc anys també s'està desenvolupant una dinàmica ciutadana. Estic content perquè teníem com a objectiu socialitzar el tema creant Alternatiba.

Fa cinc anys, des de Baiona, van cridar a multiplicar els grups Alternatiba.
En totes les alternatives sembra, molt bé. En els últims cinc anys s'han creat 175 grups repartits per tot el món. A més, ens adonem que té un gran ressò, veient quants ciutadans s'han reunit en Baiona, quants ponents, quants mitjans de comunicació.

No és bastant desgraciat.
El nostre repte és superar aquesta mossegada per a arribar molt més lluny. Entre altres coses, hem de desenvolupar dinàmiques a nivell mundial, treballant les relacions entre el Nord i el Sud, per a ser més eficaços, per a construir una relació de força. És imprescindible. El problema no es limita a l'ecologia o al medi ambient, el sistema és dolent. Problemes de democràcia, models de desenvolupament econòmic... tot està relacionat. Crec que el tema del canvi climàtic és un interessant camí per a interrogar al sistema en la seva globalitat. Tenim l'oportunitat de canviar el sistema i d'esperar un món més sostenible en el camí de la justícia climàtica.

Com aconseguir una relació Nord-Sud justa i respectuosa?
Hem de coordinar-nos, avançar junts. No serveix de res defensar el clima a França si en l'altre extrem del món deixem que les empreses franceses duguin a terme projectes climàtics. A l'hora de parlar del canvi climàtic, el tema de la relació Nord-Sud és inevitable.

Llegida a tu: “No hem d'oblidar la responsabilitat històrica i el deute ecològic d'Occident”. Els
pobles del sud estan sofrint les conseqüències del canvi climàtic que no han provocat. La responsabilitat d'Occident no sols és històrica, sinó que també la té en l'actualitat: Àfrica Subsahariana emetia el 3,8% dels gasos d'efecte d'hivernacle en 2015, Amèrica del Nord el 19% i Europa el 10%. Per tant, necessitem justícia climàtica, els pobles del Nord necessiten compensar els danys que ocasionen en altres ocasions. Malgrat ser imprescindible, aquesta és una petició molt poc tractada.

Foto: Jenofa Berhokoirigoin

Quines conseqüències teniu?
A més de l'augment de la temperatura, com s'ha dit, l'avanç de la mar provoca enormes inclinacions. Al Senegal són pobles sencers els que es veuen obligats a desplaçar-se, perdent tot: casa, treball, vincle amb la cultura local, avantpassats enterrats en aquestes terres... El problema té múltiples dimensions: geogràfica, econòmica, humana, cultural, etc. Alguns prenen el piragua i s'arrisquen a la immigració clandestina, uns altres es queden al Sud, a les ciutats, en dures condicions. Els que vivien de l'agricultura ja no poden més perquè les terres són massa salades per l'avanç de la mar. Els pescadors ja no tenen suficients reserves en la mar. Per tant, no podem viure tranquil·lament el dia a dia. Tenim el repte de la seguretat alimentària: podrem menjar correctament?

Però, com influir en les decisions polítiques?La
solució no està encara, cal treballar-la, cal aconseguir-la representar-la. És urgent. Sempre he abandonat la política, no m'agrada, em sembla bruta. Però, avui dia, també jo estic parlant que som una mica culpables com a ciutadans, perquè al marge del sistema polític el deixem a uns altres. Implicar-se en la política pot ser una via per a fer passar les lleis que estan a favor del nostre objectiu... Cal superar l'ecologia i passar a l'ecologia política, cal situar l'ecologia en el centre de la política, aquí està la política productivista capitalista, perquè les mesures de protecció mediambiental no tindran resultats. La protecció del medi ambient suposa un canvi en el sistema econòmic, en les formes de producció i consum.

I després?
Hem d'aconseguir una veritable relació de forces, perquè les alternatives no són suficients. Hem de pressionar a nivell local, nacional i internacional. Els petits passos no són suficients, necessitem canvis concrets abans que sigui massa tarda. Tenim molta feina, hem de construir aquesta relació de força i per a això hem de dibuixar les estratègies amb detall.

Itsasoari begira

“Salumgo delta nuen ikerketa eremu, masterrarentzako. Itsasoaz bi urratsetara, bertakoek kontatzen zidaten ume zirela itsasoa oso urrun zutela. Orduan konturatu nintzen arazoaz. Arrain gutxiago, laborantzan ekoizpen ahulak, uholdeak... aldaketa klimatikoaren ondorioak geroz eta argiago nituen. Nazioarteko negoziaketei interesaturik, laster ulertu nuen klimaren gaia politikoa zela”.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
L'augment de la temperatura en 2024 superarà per primera vegada els 1,5 °C
Segons l'observatori ambiental Copernicus, 2024 batrà rècord de temperatura en la Terra, i no sols això, per primera vegada serà 1,5 °C més alt que la mitjana de l'època anterior a la indústria.

2024-10-31 | Nicolas Goñi
La migració dels arbres és una de les solucions per a l'emergència climàtica de les selves
Les selves del món es troben en una situació cada vegada més greu, a causa dels incendis provocats per les onades de calor i les sequeres provocades pel canvi climàtic, entre altres. Encara que el clima ja ha canviat en les latituds mitjanes i boreals, fins ara les selves... [+]

Restriccions, exclusió i interessos de negoci: còctel mortal per a un desastre a València
Seria massa ingenu pensar que a València hi ha factors meteorològics buits darrere dels morts i dels danys provocats pel temporal. Molts han denunciat la gestió de l'emergència per part de la Generalitat i que s'ha prevalgut la set de negoci de les multinacionals. I també... [+]

Per què ha esclatat el cel ara a València?
Un temporal ha causat una catàstrofe en l'oest del Mediterrani, que ha deixat almenys 51 morts i desenes de desapareguts pel terratrèmol del Mediterrani. El meteoròleg Millán Millán va advertir que les causes d'aquesta mena de fortes tempestes han de buscar-se en la... [+]

La migració dels ocells: aquest bell però amenaçat enigma...
El mapa de migracions d'ocells ens mostra que Euskal Herria és un pas interessant i ric per als ocells migradors. Comptem al voltant de 350 espècies d'ocells tant per a l'hivern com per a les que acudeixen i per a les quals descansen durant el trajecte migratori. L'anhel de vida i... [+]

Quan ens despertem el 8 de febrer de 2024 estaves abraçant el dinosaure
Hi ha persones que "abracen" el capitalisme sense adonar-se que el problema està en el mateix sistema; en la cerca constant de creixement en un planeta limitat. Totes les maneres de produir energies intensives s'estan empassant en el món.

2024-10-09 | Nicolas Goñi
L'augment del canvi climàtic posa en qüestió la possibilitat d'assegurar tots els riscos
Tal com mostra l'huracà Helene, que ha assotat el Carib i Amèrica del Nord, el cost de les inclemències climatològiques extremes reforçades pel canvi climàtic és colossal. Tant, que les assegurances s'incrementaran en funció d'això, amb la finalitat de fer front a nous... [+]

Ja sigui el canvi climàtic, ja sigui la guerra d'Ucraïna, s'ha esquerdat la pau mesurada de l'àrtic
Acabem de mirar a l'Àrtic i de parlar dels grans reptes i problemes del segle XXI: la geopolítica, o més ben dit les guerres i l'emergència climàtica. Conscients d'això, els Estats membres han mantingut des de sempre una actitud constructiva i pacifista en el marc de la... [+]

Saltar del tren
Aquí venim de nou a renovar la nostra reflexió. O almenys a intentar-ho. O somiar amb això. No sé, tanmateix, què serà del nou, ja que sembla que el món segueix amb el cap del seu anterior coll. Perdoni'm malament: els éssers humans seguim pel mateix coll.

2024-09-23 | Garazi Zabaleta
La necessitat de renaturalitzar les ciutats davant la calor
Encara que la major part d'Euskal Herria es troba en una zona temperada, no sols en el sud d'Àlaba i Navarra, sinó també en tot el territori, les fortes ratxes de calor estival. I, pel que sembla, amb el canvi climàtic la situació empitjorarà, o ja l'està fent? A les... [+]

Les emissions de metà, "més altes que mai", augmenten l'emergència climàtica
Un informe de 69 investigadors del projecte The Global Carbon Project, que analitza el clima, confirma la necessitat de reduir les emissions de metà. A més, l'Assemblea Pro-Terra ha emès el seu informe l'endemà, i l'ha deixat clar: si es vol fer un canvi sistèmic, es pot... [+]

2024-09-03 | ARGIA
En Hego Euskal Herria han mort 66 persones per la calor a l'agost
En l'Estat espanyol, 1.386 persones han mort per excés de calor a l'agost, un 3% més que a l'agost de l'any passat, en el marc de l'III Congrés Carlos del Ministeri de Sanitat. D'acord amb les dades aportades per l'Institut. En la CAB han mort 44 persones, mentre que a Navarra s'han... [+]

2024-08-29 | ARGIA
Amenaces reals... i oportunitats reals

La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]


Eguneraketa berriak daude