Sobredosi d'amor
La Sireneta i la Bella i la Bèstia van ser les meves pel·lícules favorites de petit. La sireneta lliura la seva veu a canvi de la promesa de casar-se amb el príncep blau. El Bell aconsegueix humiliar a la bèstia i ressuscitar al príncep blau que porta dins, ja que l'amor domina sobre els obstacles.
(Nota: El vocable domesticat ha estat buscat per Elhuyar. Sabeu quin és l'exemple que dona aquest diccionari? “Encara que era un home de caràcter dur, la seva dona l'ha anat cedint a poc a poc”)
La Sireneta ens va ensenyar que per la promesa de l'amor hem d'estar disposats a fer qualsevol sacrifici. El Bell (i Elhuyar) hem de ser capaços de tranquil·litzar al nostre home. Existeix una clara connexió entre l'educació sentimental i els mecanismes de violència masclista que rebem les dones de petit.
Quan ens hem acostat al feminisme, hem après –com deia Kate Millet- que l'amor és l'opi de les dones i que per a ser lliures hem d'acabar amb el príncep blau. Mirant cap enrere, ens hem adonat que durant l'adolescència hem estat moltes hores parlant de nois, plorant per les decepcions del fals soldat, esperant la seva crida. I a mesura que hem crescut, quan hem tingut les primeres relacions “serioses”, hem renunciat a massa projectes per prioritzar la relació de parella i hem sofert massa envestides o insolències de la bèstia.
Per tant, hem entès que devem desconstruir la ideologia de l'amor romàntic per a no tornar a caure en aquestes dinàmiques –o en el cas dels qui hem recorregut al lesbianisme, en les dinàmiques dels bollodram-. I llavors hem començat a llegir onze llibres, a assistir a onze conferències, a cursos en línia de Coral Herrera Goméz.
Avui he tingut una epifania: reflexionar tant de sobre l'amor no és la solució, és el parany.
Quan ens hem acostat al feminisme, hem après
–com deia Kate Millet- que l'amor és l'opi de les dones i que per a ser lliures hem d'acabar amb el príncep blau. (...) Avui he tingut una epifania: pensar tant en l'amor no és la solució, és el parany
Per al desenvolupament d'aquesta epifania, he rellegit l'entrevista que Maite Asensio va realitzar fa temps a l'antropòloga Mari Luz Esteban: “Si hi ha alguna cosa que ens fa dones, l'amor ha d'estar en el nostre centre, ser l'eix central de la nostra vida. Per això crec que hem de llevar l'amor del nostre centre. Llevant l'amor del centre canviarà la nostra identitat de dona inevitablement”. (…) “No vull dir llevar l'amor de la vida, sinó posar altres coses, equilibrar. (…) Crec que la llibertat és molt important, la justícia, la solidaritat… Hem de posar al mateix nivell les diferents formes d'amor; en aquest sentit, em preocupa que l'amistat no tingui el lloc teòric i polític que mereix, encara que en la pràctica sigui important”.
En la ruta de Pikara magazine, la majoria dels articles més llegits són sobre l'amor. De les columnes que he escrit en ARGIA, la que més eco va tenir va ser la de mandarí (sobre l'alternativa del paradigma de mitjana taronja). Una llibreria feminista de la meva ciutat anuncia un club de lectura sobre l'amor i aclareix que no estudiaran el tema literari, sinó que es limitaran a debatre sobre l'amor. Per què no organitzem un club de lectura per a parlar de l'amistat? El festival Zinemakumeak d'enguany també ha tingut com a eix l'amor romàntic. En aquesta època de poder de Bolsonaro, Salvini, Trump i Casado, quant estem debatent sobre l'amor en l'espai públic i sobre l'enfortiment de l'extrema dreta?
És una contradicció que l'amor romàntic es mantingui en el centre de les nostres reflexions feministes per a erradicar-lo del centre de la nostra vida. Comencem a destinar tota aquesta energia a altres prioritats polítiques.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]