Felix Zubia, en la teva intervenció has estat parlant de salut i d'idioma. Què els has comptat als oients?

Quant a la ciència, poc tenim sobre aquest tema. Sobretot he donat la meva opinió i el meu punt de vista, i d'on ha d'anar l'assumpte.

Explica'ns el que has explicat.

En primer lloc, en Osakidetza i en tot l'àmbit de la salut, és una gran necessitat que el basc sigui llengua de treball. Per descomptat, sempre hem utilitzat el basc per a la comunicació, tant amb els pacients com entre els treballadors. Però convertir el basc en llengua de treball seria anar un pas més endavant. És a dir, utilitzar el basc quan escriguem els nostres documents en basc i parlem de temes mèdics. Perquè ens ocorre moltes vegades, que no estem acostumats a parlar en basca, i fiquem aquest tros en castellà, perquè no sabem com dir-ho en basc. En lloc de dir ‘té un infart agut de miocardi en la cara anterior al cor’, diem ‘aquest té un infart anterior’. Les paraules tècniques s'utilitzen en castellà i tota l'escriptura es fa en castellà.

Ha esmentat la necessitat d'alfabetitzar al personal sanitari.

Necessitem una doble alfabetització. Som molts alfabetitzats, però també necessitem alfabetitzar-nos en el llenguatge tècnic. Alguns som professors de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, i per tant, estem alfabetitzats, però moltíssims menys. I és cert que l'après per no utilitzar-ho també s'oxida, i això també hauríem de recuperar-ho. En cas contrari, tenim una situació totalment desequilibrada, tenim treballadors euskaldunes que no són capaços de donar una classe de tema tècnic en basc. Per què? Perquè no empren aquest tipus d'expressions en el dia a dia. Molts joves, i potser hagi cursat estudis universitaris en basc, recorren al castellà a l'hora d'adquirir una formació especialitzada. Per què? Perquè tot l'entorn està treballant en castellà i els models supraespecializados que tenen són també en castellà. Encara tenim punts sense guanyar o àrees sense abordar, a les quals hauríem d'arribar.

El repte és gros.

Aquest no és només un repte d'Osakidetza. Fa poc vaig llegir que la Diputació Foral de Guipúscoa també volia això, i jo crec que si hi ha una gran institució, l'euskaldunizada pot ser la Diputació Foral de Guipúscoa. El seu repte per a 2018 és utilitzar el basc com a llengua de treball. En 2014, Patxi Baztarrika [llavors viceconsejero de Política Lingüística del Govern Basc] va dir que el major repte era convertir el basc en llengua de treball. En moltes organitzacions tenim necessitat i en Osakidetza també.

Presta Osakidetza l'atenció necessària a la reunió dels bascos professionals?

Una gota cau a la mar en una diapositiva. Si ens movem en entorns molt castellanoparlants (i no em refereixo només a les persones, parlo dels costums), si fiquem una gota d'aigua en ells es dissol. En el Pla de Basc d'Osakidetza existeix la possibilitat d'utilitzar el basc com a llengua de treball, existeix la possibilitat de crear circuits en basc, però és una cosa que cal prendre-ho de debò, necessitaríem un pla especial. Dins del Pla de Basc hauríem de posar un subapartat, a això cal posar unes mesures concretes i un pressupost per a dur a terme mesures concretes. En primer lloc, demanaria identificar determinats camps, saber en quins llocs es poden realitzar els circuits en basc. En 2017, el nombre d'empleats amb acreditació en basca en Osakidetza es va situar en el 37-38%. En els últims anys el creixement ha estat notable i s'espera que per a 2022 o 2025 sigui del 60 o del 65%. Tal com es van retirant els majors i la gent jove va entrant això serà el que vindrà, però també seria una pena esperar tant, i per a aquesta gent hem de crear entorns on poder parlar en basc. Creació de punts concrets que treballin en basc, formació del personal dels punts concrets, suport posterior i avaluació. La unió d'aquests punts conformarà el nostre llac o la nostra mar.

Senten ganes de dur a terme aquest tipus de dinàmiques entre els treballadors?

Hi ha de tot. Existeixen zones en les quals es poden crear circuits en basc. Jo conec algunes d'aquestes zones, estan treballant per voluntat dels treballadors i amb un percentatge adequat d'euskaldunes. Conec els serveis en els quals tres quartes parts dels empleats són euskaldunes. Al costat d'això, haurem d'acostumar-nos a tenir en comú treballadors amb diferents nivells de coneixement. Haurem d'acostumar-nos a utilitzar el basc amb naturalitat en l'entrevista, i tal vegada una persona respon en castellà, i de tornada a parlar en basc. És un dels majors problemes que hem tingut els euskaldunes: si algú no parla en basca tots ens dirigim al castellà. Li hem anomenat Belarriprest [en Euskaraldia]. Doncs bé, hem d'acostumar-nos a fer aquest exercici amb naturalitat i fer-lo de veritat.

El següent pas, i no està tan lluny, és un traductor automàtic. Aquí mateix tenim experts en traducció automàtica. Necessitem un sistema que traduís correctament el text en basc o en castellà. És important donar una seguretat que entengui bé el text escrit en basc qui no hagi estat capaç de comprendre-ho bé. Aquesta persona traduiria al castellà a través de la traducció automàtica. Si no disposéssim d'aquest sistema, l'empleat que redactés els textos en basc estaria obligat a fer-lo també en castellà. No podem posar en joc la seguretat del pacient. Jo treballo en Vigilància intensiva amb els pitjors. Suposem que he escrit el meu text en basc i si l'empleat que ve darrere no ho entén, què passaria? Volem evitar aquestes situacions, que no sigui motiu de problema el no comprendre la llengua.

Encara així, he dit que hi ha punts que ens han dit que estan disposats a fer circuits en basc. A mesura que sorgeixi el model i es vegi que és possible, es produirien més.

Fa uns pocs anys era impossible fer-ho. Jo porto dinou anys a l'Hospital Donostia, sis anys abans estudiant, i la situació de fa 25 anys i la que tenim avui dia no té res a veure. Tenim l'oportunitat, el repte i la necessitat. Cal aprofitar la situació.