El món està en crisi. Em refereixo al món als països desenvolupats del Nord-oest. Avui dia, no obstant això, el nostre món domina a tothom. Quan jo vaig néixer, el nostre món també estava en crisi. Eren dos mons: el comunista i el capitalista. Més tard vam aprendre que hi havia altres dos mons: el nord ric i el sud pobre.

De fet, quan vaig néixer jo també estàvem en crisi, érem pobres, però a l'escola, per als xinesos que ens demanaven una pesseta. La guardiola deia: Una pesseta per als chinitos.

Avui dia, en el fons, només hi ha un món, ja que vivim en un món globalitzat. I com quan vaig néixer, avui també tothom està en crisi.

El que he escrit fins ara em sembla un conte xinès: conte xinès.

En qualsevol cas, el món segueix en crisi. S'ha esgotat el model d'esquerres, anticolonialista i revolucionari. El de la dreta, socialdemòcrata i reformista, està bloquejat. Això ens ha donat lloc a noves maneres de fer política a la ciutadania. En el discurs dels experts, estem en l'època d'un nou paradigma polític. Els moviments alternatius són els nous models d'incidència social.

El món és gran, així que tornem al País Basc. En paraules de Txomin Poveda, militant i pensador del moviment alternatiu “no n'hi ha prou amb ser guanyador en les institucions per a poder portar endavant la teva lluita”. D'acord. No obstant això, en aquesta època dels nous paradigmes polítics hi ha dos indicadors que se'm fan paradoxals:

– Quan jo vaig néixer, Karl Marx era l'ideòleg del pensament dels partits que lluitaven contra el món capitalista opressor. Avui lluitem contra el capitalisme neoliberal. El sistema de llavors i l'actual són similars, però nosaltres ens explotem a nosaltres mateixos.

– Al País Basc, el PNB s'imposa en les institucions de l'una o l'altra manera. Sens dubte en la CAB. A Navarra no, però en el fons, encara que sigui una minoria entre els abertzales, és ella la que obté, directament o indirectament, el major rendiment a la política de la principal institució navarresa. En Ipar Euskal Herria, en el nacionalisme, el PNB és la minoria. Acaba de néixer el Col·legi Basc, i em sembla que és el que en el futur traurà el major rendiment d'aquest espai de poder. El PNB és en l'actualitat el més fidel seguidor de Marx. No em refereixo a Karl, evidentment, sinó a Grouco. Marx deia: “Aquests són els meus principis. Si no t'agraden, tinc uns altres”.