Abans de la posada en marxa de la gravadora, el traductor Ió Olano Carlos ha tret alguns materials a la taula de la terrassa on estem realitzant l'entrevista. Taronja mecànica inventarium: Cinc edicions de Clockwork Orange –original en anglès; i La taronja mecànica, L’Orange mécanique, Arancia meccanica i La taronja mecànica, traduccions en castellà, francès, italià i català–; el DVD de la pel·lícula a partir de la novel·la de Stanley Kubrick, en el qual el traductor reprodueix un poster amb temes en basc. Amb aquest equipatge que ens ha ensenyat fora de la llibreria Kaxilda de Donostia, Olano ha realitzat un viatge de traducció que ha durat més de deu anys i que es presentarà pròximament. El llibre més conegut de l'escriptor Anthony Burgess, finalment, està disponible en basc.

Olano no va trigar a llegir una edició en castellà i, cap a l'any 2007, va començar la tradueixi. “Vaig traduir el diccionari primer, em semblava que el nadsat és la base del llibre”, ha explicat. És un argot creat expressament per Burgess per als seus personatges, que té un to eslau, sobretot rus, i elements del llenguatge gitano, barrejats amb l'anglès. Una complicació fonamental per a traduir la novel·la: la necessitat de traduir un idioma que no existeix. “La rentada de cap és un dels temes més potents de Taronja mecànic i el llibre el fa des del principi: si vols avançar en la història, no tens més remei que acostumar-te a ell”.

La primera versió que va tenir a les seves mans va ser realitzada per un mexicà, i Olano creu que aquesta traducció al castellà està molt bé, funciona, però quan la va comparar amb la de l'anglès no li va semblar del tot exacta, necessitava més referències. “Per falta de confiança i experiència, vaig recórrer també a les versions d'altres idiomes que coneixia: català, italià i francès”. La mirada gira als llibres que hi ha sobre la taula: comença a prendre consciència del nivell de detall del treball realitzat, mentre el traductor explica les diferències entre ells: “La versió italiana em sembla la més lliure, fa endevinalles de Crist especialment per part del diccionari, però funciona bé en el context italià”. El francès és, no obstant això, el més equilibrat: amb el text original es pot llegir amb plaer als fidels i lectors gals. Això és el més difícil: “Com aconseguir aquest impacte estètic, que també apareix en les imatges de la pel·lícula, però que Burgess va aconseguir amb les paraules; com aconseguir-lo en basc”.

Cal crear un estil, fer una traducció creativa. El començament va ser dur, va lluitar durant molt de temps contra el primer capítol. I després, les circumstàncies: “Jo no soc traductor i això no ho ha finançat ningú. Ara l'editorial Meettok ha estat interessada a publicar-la, però durant tot el temps ha estat una cosa el que jo veia, encara que no tenia mitjans per a fer-ho”. Ha estat donant voltes, doncs: Quan estudiava a Barcelona, va avançar molt, però s'ha embussat, ho ha deixat de costat, per a tornar a agafar-ho. Una travessia de més de deu anys, sempre amb la certesa que el llibre funcionaria en basc. “No estava tan segur que jo fos la persona que tenia la capacitat de traduir això al basc”. Per això, ha agraït l'ajuda dels traductors que li han assessorat: Les aportacions de Nagore Tolosa, Garazi Arrula i Danele Sarriugarte en els diferents moments del procés han estat categòrics per a Olano, que les ha qualificat d'imprescindibles.

Apologia de la violència?

A més de ser un llibre que guarda mil dimonis per a qui comença a traduir, la Taronja mecànica és un d'aquestes icones d'obra, una obra de culte, una novel·la que ha estat capaç de crear un imaginari propi, però que ha quedat una mica desfigurada per la pel·lícula de Stanley Kubrick en 1971. D'això hem parlat amb Olano, aprofitant que també hi ha un DVD de la pel·lícula sobre la taula. “La diferència més evident entre tots dos és l'última part”, ens explica. “El llibre consta de 21 capítols i hi ha una raó per a això: Amb 21 anys aconsegueixes la majoria d'edat a Anglaterra i els EUA [atenció: l'spoiler coincideix en la següent frase]. En aquest últim apartat, el protagonista Alex decideix per si mateix abandonar aquest camí ple de violència”.

El traductor creu que la intenció de Kubrick no era fer apologia de la ultraprecisión, sinó difondre un missatge crític amb la violència. “Però com no va incloure aquesta última part en la pel·lícula, el resultat va quedar bastant cínic. Perquè, sense això, sembla que el dolent sempre serà dolent, que qui practiqui la violència practicarà sempre, que no hi ha canvi possible”. El missatge era tot el contrari: Burgess volia manifestar que l'ésser humà té la capacitat de decidir, que pot triar entre el bé i el mal, que és el que fa humà i no… una taronja mecànica, és a dir, alguna cosa que, encara que aparentment estigui viu, és manejat per uns mecanismes –d'aquí el títol i en la novel·la s'entén bé, com diu Olano, però en la pel·lícula no–.

La violència és un dels temes principals del llibre, “i el planteja de forma molt seriosa, perquè et demana que facis una elecció moral: Què sents davant això?”. Quedarà clar que el protagonista no sent gens dolent sent violent, però què li farà al professor intern viure la història amb ell? “Alex és narrador, agressor, i Burgess obliga el lector a ser còmplice d'aquesta violència des del primer moment. Vostè segueix la marxa d'aquest agressor i si continua llegint, ha de passar aquestes accions pel seu cos”.

Les pallisses, les violacions i la violència extrema no són els comptes de fa 56 anys de la publicació del llibre i, en relació amb Taronja mecànic, apareixen també paradoxes terribles en aquesta època. Un dels implicats en la violació grupal dels Santfermins de Pamplona en 2016 portava tatuats els personatges de la pel·lícula de Kubrick: Un exemple de com s'ha entès mal el que Burgess volia expressar. “Em resulta curiós com l'estètica de la pel·lícula està molt estesa entre grups d'esquerra i de dreta; grups de música, seguidors de futbol… però no hi ha reflexió. Quan molta gent es vesteix la samarreta de Taronja mecànica, no sé què és el que realment vol dir”, explica Olano. “Jo crec que volen expressar una espècie de força… Però el que fan en el llibre i en la pel·lícula són atacs col·lectius, moltes vegades contra gent que no pot defensar”.

Violació de Lynne Isherwood

L'esposa d'Anthony Burgess, Lynne Burgess –abans de casar-se, Lynne Isherwood– va ser víctima d'un atac col·lectiu d'aquest tipus. En 1940 va ser violada a Londres per quatre desertors de l'exèrcit estatunidenc. Estava embarassada i, segons tots els indicis, havia perdut al seu fill a causa d'aquesta agressió, a més de quedar traumatitzada per a tota la vida.

Dinou anys després, els metges li van dir a Burgess que tenia un tumor al cap i li van donar un any d'esperança de vida. Preveient el mal estat en què quedaria la seva esposa en morir, va començar a escriure compulsivament per a llegar a la seva parella els diners dels drets d'autor: cinc novel·les en un any. Un d'ells era la Taronja mecànica, en la qual l'escriptor i Isherwood es reflecteixen de manera indirecta: en un passatge de la novel·la, Alex i altres drugs entren a la casa d'una parella i violen a la seva dona. El marit és escriptor i la novel·la que està escrivint en aquest moment es titula Taronja mecànica.

“Crec que va utilitzar aquell episodi violent per a fer una espècie de catarsi”, diu Olano. “Va ser un intent d'expiació del pecat [Burgess era catòlic, havia estudiat en un col·legi de jesuïtes], no sols d'aquests agressors, sinó els seus pecats. I per a això es va ficar en el llibre, es va implicar personalment, no es va situar fora de la història”, ha explicat. “Confessava que gaudia escrivint, violant i donant tals pallisses, sense ser present. Ell reconeixia que coneixia aquests pecats i això em sembla molt interessant perquè no s'escapa d'aquests temes. Sap el que és aquesta maldat, perquè ella també és, en part, dolenta”.

Aquest clàssic del segle XX a la recerca de redempció, pensant que la seva vida estava a les portes de la mort, amb la càrrega d'un trauma que havia sobreviscut durant anys. Però la vida tenia altres plans per a Burgess. El diagnòstic que li van fer era erroni, no va morir. La seva esposa sí, en 1968. I Taronja mecànica la va perseguir tota la seva vida, perquè en la seva prolífica carrera, amb més de 50 llibres editats, és l'obra que més diferència ha destacat, però sota l'ombra de la pel·lícula de Kubrick, amb tots els malentesos que la va causar.

Aquesta traducció en basca ofereix la possibilitat de tornar a l'esperit original del llibre. L'edició que es publicarà de la mà de l'editorial Meettok serà, a més, especial: comptarà amb les notes de l'edició en anglès del 50 aniversari de la novel·la, així com unes altres que Olano ha afegit i que poden ser d'interès per al lector basc. “La meva intenció era crear un artefacte. Calia aprofitar l'oportunitat, perquè és una obra molt sucosa”, ha rematat l'entrevista.