Fa ja cinc anys que es va posar en marxa en Hernani la iniciativa Euskara Ari Du. El grup va posar en marxa un programa de mes i mig de durada, que va néixer amb l'objectiu de fomentar l'ús del basc i va ser convocat en 2016 com a prova de força. Un total de 1.800 persones van participar en aquesta iniciativa que pretenia mantenir el basc en torns d'una setmana. No obstant això, aquella acció de l'any 2016 va suposar un estímul per a molts hernaniarras i molts van veure que calia donar continuïtat a aquest camí emprès.

Un grup de ciutadans es va plantejar com donar continuïtat a aquesta experiència. El projecte es va dur a terme durant 2017 i s'ha posat en marxa el 3 de febrer de 2018. sota el nom. Fins al 23 de desembre, els individus trien un repte personal d'almenys un mes de durada, amb l'objectiu de canviar els seus hàbits lingüístics. L'objectiu del projecte és reunir cada mes a 100 nous participants i, de moment, estan complint el seu objectiu inicial: de febrer a octubre, més de 800 persones han participat en la iniciativa. Segons Malores Etxeberria, que treballa en l'organització de la iniciativa, els roncaleses estan aconseguint bons ritmes: “L'objectiu era aconseguir 100 nous participants al mes i el vam posar per damunt, pensant que aconseguir-lo anava a ser increïble”.

Cada roncalés tria un objectiu personal a l'hora d'inscriure's: Canviar l'hàbit lingüístic per una persona concreta pot ser una intenció o un grup d'objectius; el repte a triar és traduir al basc l'hàbit de la llengua habitual fins ara. Així mateix, podran participar en el projecte aquells que no sàpiguen parlar en basc, amb la finalitat que un segon els demani que s'expressin en basc. De moment, el 89% dels participants en el projecte són capaços de parlar en basc i l'11% d'ells ho entenen però tenen dificultats a l'hora de parlar. Després d'un mes, l'associació Euskara Ari Du envia als i les roncalesas una breu enquesta de seguiment en la qual han de triar si volen seguir amb el repte o canviar de repte.

Els participants, per tant, trien un objectiu específic quan decideixen participar en la iniciativa. Aquest objectiu pot ser mantenir el basc durant les 24 hores del dia i amb qualsevol, o canviar l'hàbit lingüístic que té cadascun d'ells a un ritme triat per ell mateix. La majoria dels quals han respost al repte, el 72,7%, ha optat per canviar l'hàbit lingüístic per un grup o col·lectiu de persones, en lloc de per una persona concreta. Si s'analitza l'àmbit en el qual els participants han assumit els reptes fins ara, s'observa que el 29,3% ha optat per parlar en basc en totes les relacions possibles. A continuació, les àrees més repetides han estat els companys, companyes, companyes i familiars, respectivament.

“Canviar hàbits no és fàcil”

L'Euskara Ari Du ofereix als participants una sessió d'assessorament abans de començar el repte. En aquest, s'analitzen les dificultats que poden trobar i se'ls donen recomanacions perquè es trobin. Cada mes, també es realitzen sessions de seguiment. Aquestes últimes solen ser sessions obertes i, veient que no eren molt reeixides, van decidir fer una crida expressa a l'assistència de vint persones que s'enfronten a un repte.

Estan molt satisfets amb les valoracions i opinions de la gent en l'associació. No obstant això, volen subratllar que l'exercici és difícil per a tots els participants: “El repte és difícil per a tots. Gairebé tots ens diuen que al principi costa i és així, no és una ximpleria; canviar un costum no és fàcil, però es pot aconseguir”, subratlla Malores Etxeberria. “La majoria ens han dit que s'han fet molt conscients del tema, per a això també serveix aquest projecte”, ha afegit. Leire Otxotorena, dinamitzadora de l'associació, veu que els participants tenen les majors dificultats a l'hora de canviar els hàbits lingüístics amb les persones més pròximes: “Ens han dit que és més difícil amb els membres de la família i amb la parella. Hi ha els qui ho han aconseguit, però també hi ha els qui no ho han aconseguit”.

Entre els roncaleses de la iniciativa es troben els no hernaniarras. Leire Otxotorena diu que el projecte ha tocat a gent d'altres pobles: “La iniciativa també s'ha estès a les empreses del poble i s'ha animat a la gent de fora que treballa en Hernani a ser roncalesa”. De fet, el món laboral és un dels àmbits més importants del món del basc i aquí també ha fet el seu camí Baietz Hernani! La iniciativa ha estat finançada per diverses empreses a les quals se'ls ha despertat l'interès per la posada en marxa del projecte. “Les empreses han vist que el projecte els pot servir i a partir de setembre s'han ficat de ple, animant als treballadors a canviar els hàbits lingüístics en l'àmbit laboral”, ha explicat Etxeberria.

Necessitat de donar continuïtat al realitzat

Malores Etxeberria creu que encara que els projectes de 2018 han estat un repte personal, també és important que molta gent es mogui col·lectivament dins d'una idea: “Ser desafiaments individuals dona treball a la formiga, a la necessitat de fer-ho en el dia a dia. El col·lectiu, al mateix temps, dona el seu suport, serveix per a no sentir que el roncalés està sol”.

Per això, fins ara s'ha volgut animar i donar suport a la iniciativa amb altres esdeveniments. Han organitzat xerrades per a unir l'esport, el gènere i altres àmbits amb el basc, i tenen programades diverses cites fins a finals d'any. Per a novembre han organitzat un mintzodromo juntament amb l'Euskaltegi Municipal i per a desembre realitzaran l'acte de tancament de la iniciativa. De cara al futur, l'associació Euskaraz Ari Du també té un gran repte, segons Leire Otxotorena: “El nostre repte actual com a equip és pensar què fer a partir de desembre. Hem de pensar en com donar-li continuïtat a això”. La d'enguany ha estat la resposta a l'ona creada pel projecte de la Capitalitat Cultural Basca 2016 i la d'enguany ja ha creat una altra. Està per veure quin serà el pròxim repte.