Paisatge en el marc de la batalla
Record que ho vaig proposar al suplement cultural que col·laborava en aquella època, comentar la vespra de la Vespra. La raó per la qual no es va fer va ser el temps, que el llibre no era la novetat de la novetat –a la primavera vaig voler comentar que va sortir per a Durango, l'habitual–. Vaig devorar la raó, naturalment, encara que ara, en llegir el llibre, penso en el motiu que pot ser. El primer intent d'Aingeru Epaltza –després no ha tret més–, de Xabier Mendiguren, escriptor que ha escrit tots els llibres bons. Jon Kortazar afirma que “hauríem d'acceptar-ho com a autobiografia intel·lectual de l'autor”, encara que potser el més concret és admetre'l com a autobiografia política. Això sí, estic d'acord amb l'opinió del crític: Epalza ho fa amb mestratge.
Des de l'època en la qual la lluita armada era “la marca més important del basc per a mi i per als altres com jo”, fins al moment en el qual s'adverteix “dels danys col·laterals que les accions armades portaven al basc i a la cultura basca”, Epalza és un rigorós relat polític de l'interval entre la mort de Franco i la publicació del llibre, conscient que “estem en la vespra de la fi d'una època”. O la vespra de la vespra”. Epalza ens mostra el paisatge en el marc de la batalla, un paisatge sovint desolador –“Sembla que pel desig de construir el País Basc, no hem sabut consolidar el fonament del Poble Cultural, Econòmic i Social Basc”–, un paisatge no sempre del tot correcte –“Els déus d'aquí no són ningú per Endarlatsa”; la pròpia Epaltza també la prova clara d'això – si alguna vegada farem el paisatge equivocat –“Eskuar” amb el del poble navarrès”. Però molt honrat: “Avui dia, els habitants de totes dues comunitats estan massa lluny políticament. L'anàlisi dels factors que han influït en aquest distanciament és totalment personal, entre altres, aquestes pàgines”.
Entre altres coses, perquè en ser memòries polítiques escrites per un escriptor, no podien faltar les notes informatives sobre la literatura: “Excepte excepcions, les novel·les embullades en la nostra sagnant obra les escrivim els escriptors bascos, no els castellanoparlants”. Però, el que s'ha dit: sobretot ens trobem amb la narració del paisatge en el marc de la batalla, que, sens dubte, es veu des del paisatge al costat de la batalla.
En el laberint del teatre
I Ander
Lipus EHAZE i Susa
---------------------------------------------
El dramaturg Ander Lipus ha publicat al costat d'EHAZE i Susa les seves publicacions sobre autobiografia teatral i teatre. En el laberint del teatre I. Quadern de... [+]
-Era una tarda corrent. Per al rap”. Aquesta nit és la que ens compta Maite Mutuberria en aquest àlbum. El llibre té molt pocs textos i les imatges ens compten molt bé el desenvolupament de la història.
Des del principi podem veure en les il·lustracions un rap gran i... [+]
El que s'acosti a aquest llibre, en primer lloc, estarà amb G. Es troba amb les imatges de Mabire. Són imatges d'estil còmic, traços molt precisos i vivències de color celestial que ajuden a interpretar amb facilitat personatges i situacions. Aquestes imatges coincideixen amb... [+]
Sota el títol de Viriditas podem llegir el subtítol de Les dones que ens van fer veure el meravellós món de les plantes. Es tracta d'un gran llibre amb una tapa dura, en el qual les il·lustracions de les plantes i una dona prenen el centre de la portada de color lila. Es pot... [+]
Per una qüestió de treball he hagut de rellegir aquest meravellós llibre. Un llibre curt que conjumina teoria, genealogia i història feminista, i que segurament tindrà moltes crítiques mirant en la xarxa i, sorpresa! He trobat una, la que va escriure Irati Majuelo en... [+]
El llibre que acaba de publicar l'editorial Consonni ha estat una gran sorpresa per al públic. No coneixia l'obra de Montserrat Roig i la troballa ha estat veritablement sorprenent. D'una banda, perquè la novel·la es va publicar per primera vegada en poc més de la mort de... [+]
La memòria d'una vaca basca va ser publicada per Bernardo Atxaga en 1991. El llibre ha tingut una llarga trajectòria i èxit tant en basc com en altres idiomes. Un dels llibres més venuts d'Alemanya va ser J. L'editor britànic Eccleshare ho va considerar una obra a llegir en... [+]
La primavera sol ser una promesa d'un nas hivernal fred i que pot venir després de l'aterratge, i ha estat anotada en diverses ocasions perquè se sotmeti al somni. Promesa, no obstant això, mai és una primavera segura en un terreny en ruïnes. No almenys si parlem de canvi o,... [+]
Tot va començar en una excursió al camp amb la seva cosina i el seu marit. Ells van anar a sopar i no van tornar a casa. El protagonista va sortir a buscar-los i es va trobar amb una paret. A partir d'aquí, la paret no li deixa avançar i veu a dos personatges congelats com a... [+]
Et consideres feminista i anti-racista? Se t'ha ocorregut que la història del feminisme que coneixes és és blanca i colonialista? Has qüestionat el teu coneixement o la teva mirada sobre les cultures no blanques? Ha fet una lectura crítica de l'apoderament feminista? Vols... [+]
Porten la casa els caragols, com una motxilla enrotllada, transportant als que necessiten per a viure. No obstant això, les cases es poden gratar i dividir en dues. Fins i tot es dupliquen de tant en tant, encara que de manera provisional, passant de ser fortalesa a ser... [+]
El so de la porta es va escoltar mentre sopaven. Les estrelles del cel deien que la sabbata era madura”, així comença aquesta breu novel·la de Gaizka Arostegi, quan els "gossos" de Gestapo toquen la porta de casa de Sara i els seus pares. Com el lector conclouria, es tracta... [+]
Obrim el llibre de poemes d'Oihana Jaka i trobem dues ofertes. Un pare i un altre fill. Cal destacar per la seva relació directa amb els poemes que trobarem. El llibre s'estructura en
tres parts: Hamaika urte, Hamaika hilabete eta Hamaika egun. El número onze també és una... [+]
Karmele Mitxelena va publicar en aquesta col·lecció Xaguxar el conte L'estiu de Maduixa en 2022. En ell es narraven les aventures estiuenques d'uns nens i nenes. Ara, en canvi, el llibre d'Aitona Flora és una història molt més interioritzada, emocionant narrada des del punt... [+]