La carn de l'all
L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta diverses vegades. L'all és molt bo per a combatre malalties i plagues d'altres plantes de l'horta.
Com molts de nosaltres, l'olor de l'all espanta molts insectes que causen danys en les plantes. Eficaç amb polls, àcars i molt cuc: Entre els cucs, per exemple, fa una gran feina contra el cuc, la plaga més coneguda de la gent de col.
Per a aquest treball és necessari apedaçar l'all: mantenir en un dia 100 grams d'all picat en un parell de cullerades d'oli de lli. Es filtra, s'afegeix un litre d'aigua i es remou durant una setmana. A l'hora de mullar la planta per a espantar als insectes, avivar encara més: 5% d'all amb aigua i 95% d'aigua pura. Fins i tot als animals salvatges, com els cabirols, no els agrada l'all, per a quan fan olor inclinen el musell i marxen, deixant en pau les hortes, etc.
Alguns sembren l'all aquí i allà en molts llocs. Perquè tota l'olor, en comptes de concentrar-se en una sola secció, s'estengui per tot, en el sector del raïm.
S'utilitza bullit o bullit contra els fongs causants de la malaltia (míldiu, gemma, blanquinós, lepra de presseguer, monilia, etc.): posar-li 100 grams d'all (sense triturar) en un litre d'aigua i bullir durant 20 minutos, cobrir-lo i deixar refredar i reposar durant 10 hores, filtrar i regar la planta. Per a prevenir la malaltia, mulla bé la planta, alta i baixa tots els 3-4 dies. Si ha entrat el fong, mullar tots els dies durant uns deu dies. Contra la malaltia de les plantitas de planters, regar amb all cuit.
L'all que ara estem sembrant conté menjar i coneixement. Un capritx de menjar i un amic íntim del llaurador.
Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]
Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]
Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]
Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]
Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.
Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]
Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les... [+]
La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]
La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]
Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.
A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]
El poble català de Puigcerdà es troba en la muntanya, al Pirineu, a 1.200 metres d'altitud, i és llar de durs hiverns. Recorda als temps en els quals aquí vivíem un clima més desapacible.
Durant centenars d'anys han menjat allí, com nosaltres, la col (Brassica oleracea)... [+]
Col·les sense cap, Brassica oleracea var. acephala edo var. viridis, col gallega i col de blat. A Galícia és la col, la més comuna. S'utilitza per a fer la sopa verda, que té una gran glòria. Des d'Euskal Herria i seguint la riba de l'Atlàntic, ho veuràs en gairebé totes... [+]
El safrà de major renom, el Crocus sativus, és espanyol. Tothom embeni safrà espanyol. Molts dels safrans que es produeixen en el món viatgen a Espanya i es venen com si fora d'aquí. Està organitzat un robatori formidable. És car, molt car, i l'estafa és dura.
A Espanya... [+]
Les herbes de caspa (Symphytum officinale i Symphytum tuberosum) són aptes per a l'auzolan. Fan una gran feina per a promocionar el seu entorn, un ecosistema que complementi la seva vida. Són amables amb les quals estan al seu costat i són amables. Sobretot, tingueu en compte... [+]
Baratzean oraindik aldatu gabe ditut. Nire bihotzeko fruituak. Ameriketatik ekarriak; ondo ekarriak, alajaina. Geure herriko erriberetan ematen dira onenak. Finak, samurrak, leunak, sotilak... Piperrez ari naiz, Capsicum sp; ez edozein piperrez, ordea. Bada makina bat, lodi,... [+]