L'assassinat de Macarena no és el primer atac contra el poble maputxe, que ha estat detingut. És un conflicte que ve des de lluny. En què consisteix?

Es tracta del conflicte de l'Estat de Xile amb el Poble Maputxe, no el maputxe. Es tracta d'un conflicte econòmic que sorgeix de l'ambició que es genera a l'Estat xilè una vegada que s'ha aconseguit la independència. Es tracta d'un conflicte que té 140 anys.

Durant l'ocupació d'Araukania, el nounat Estat de Xile va assumir la gran riquesa del sud de la regió de Biobio del poble maputxe envaint terres. Va decidir trencar el pacte de Tapihue que ja tenia signat, en el qual l'Estat xilè reconeix a la Nació Maputxe com una nació lliure i sobirana, i va proposar créixer com una nació agermanada. Veient que el Poble Maputxe tenia massa avantatges i vivia en una terra massa fèrtil, van decidir ocupar-los. Amb aquest objectiu es va iniciar una guerra de baixa intensitat. Ens envaeixen i ens maten. Avui dia, la guerra continua.

Després de la dictadura de Pinochet, l'economia xilena s'ha centrat en l'extracció massiva de recursos naturals, i les empreses que treballen en això compten amb el suport de l'Estat. Davant aquesta situació, les empreses avancen amb força davant qualsevol que se'ls posi per davant.

No sols han matat a Maca, sinó a moltes persones en el mateix context. El que passa és que Macarena és la primera dona maputxe que ha estat assassinada per lluitar en defensa de la terra. A pesar que els homes han estat criminalitzats i assassinats, s'han adonat que la força del poble maputxe resideix en les dones, per això han resistit el conflicte. En aquest cas, han canviat d'estratègia. Desafortunadament, aquest canvi d'estratègia s'ha produït amb nosaltres, i han assassinat a la meva parella.

Un cotxe de l'empresa RP Global va anar a amenaçar-vos i l'endemà, el 22 d'agost de 2016, va aparèixer mort penjat des del sostre de la casa Macarena. La mort va ser declarada un suïcidi, però als quals coneixíeu la de Maca els era difícil creure que s'hagués suïcidat.

Miri, La Negra, com ell crida a la de Macara, tenia una energia increïble. És difícil imaginar que una persona amb tanta energia pugui suïcidar-se. El dia de la seva mort es disposava a agafar l'autobús que es dirigeix al centre de salut. Prèviament, el nen es va banyar, va canviar de roba i de bolquers i va menjar. La persona que està pensant a suïcidar-se fa el menjar a la seva família. Quan vaig arribar a casa, el menjar i la seva bossa estaven sobre la taula amb el carnet de metge del meu fill. Una persona que vol morir no fa plans de futur. Era una dona feliç que no tenia intenció de suïcidar-se.

L'endemà de la mort de Macarena, els treballadors de l'empresa es van presentar per a instal·lar el cablejat de la central hidroelèctrica.

El 23 d'agost em van cridar dient-me que estaven posant cables, i jo vaig cridar immediatament a la policia, dient que no anaven a posar cables. Els vaig explicar que estaven compromesos políticament perquè havíem demostrat que l'empresa estava realitzant activitats il·legals i havíem denunciat. Em van respondre que no podien fer res per part de la Policia, i jo els vaig dir: “Ahir van matar a la meva parella i avui estan acostant-se molts maputxes que estan contra el cablejat. Aquí pot ocórrer una cosa més greu. Podem demanar la retirada o tenir més morts”. La policia, conscient de la magnitud del problema, va cridar als carabiners i els policies i tècnics es van retirar sense fer el cablejat. Però el 9 de setembre van iniciar un procés contra mi utilitzant com a excusa l'amenaça de cremar un camió. Van aprofitar el mes d'octubre passat les forces especials de la Policia –la policia paramilitar– per a fer per la força la instal·lació de cable.

La sospita que aquests fets estaven relacionats amb la mort de Macarena va anar cobrant força i van decidir exhumar el cadàver per a veure què havia provocat la mort en condicions satisfactòries.

A l'octubre de 2016, entenent que tot està relacionat, es va posar una querella criminal per la mort de Macarena. La querella tenia un termini de dos anys per a ser investigada, però al març de 2017 ens van cridar dient que s'anava a tancar la recerca. Aquest dia cridem a la manifestació per a acudir als tribunals acompanyats de gent, i aconseguim mantenir oberta la recerca amb la condició que els perits paguin per nosaltres el cadàver per a exhumar-lo. Ens vam posar a buscar els diners i al cap de cinc mesos teníem suficient per a pagar a un perit. El 9 d'agost de 2017, mentre anaven a presentar l'informe pericial, vam tornar a trobar la recerca tancada. La recerca, que tenia un termini de dos anys, es va tancar en dues ocasions abans que transcorregués un any.

Llavors acudim a la fiscalia regional. L'informe del perit que demostrava que la primera autòpsia oficial s'havia dut a terme malament era tan sòlid que va caldre reobrir la recerca. El 25 de setembre es va establir la data per a l'exhumació, i es va fer amb els inconvenients. El passat 30 d'octubre es va aconseguir realitzar l'autòpsia i es van guardar dos exemplars de la mostra, un per a ser examinat pels mèdics forenses de l'Estat i un altre per a ser traslladat a un laboratori privat. El resultat de l'examen en el laboratori privat el rebem al gener de 2018, la qual cosa va demostrar que havia mort abans que Macarena fos penjat. Ho van penjar perquè no es pot penjar a un mort pel seu compte. Algú ho havia posat aquí quan va morir. Va ser un assassinat.

Llavors demanem que es modifiqués la recerca perquè s'investigués un assassinat qualificat més que el suïcidi. Qualificat, perquè no és un assassinat simple, ja que primer va ser assassinat i després va intentar encobrir l'assassinat, oferint-li diners al mèdic forense per a signar la primera autòpsia falsa. La Fiscalia ens va respondre que no podia canviar el rumb de la recerca, al·legant que no hi havia proves suficients per a això, encara que nosaltres presentem al gener l'informe pericial. Per si no fos prou, abans d'enviar al laboratori la mostra de la segona autòpsia que els mèdics forenses han d'estudiar, va demanar a un metge que fes una anàlisi crítica del procediment del nostre perit, posant en dubte al nostre perit. No volen portar al laboratori una mostra de l'autòpsia que és a les seves mans, perquè saben que obtindran el mateix resultat que nosaltres, i que si la traslladen al laboratori assumiran que van matar a Macarena i hauran d'investigar el succés. Perquè els que van intentar ocultar l'assassinat quedarien al descobert. Com el metge que va realitzar la primera autòpsia, ja havia signat prèviament altres dues falses autòpsies, en les quals es considerava que l'assassinat era un suïcidi.

En aquests moments, el judici està obert, però amb totes aquestes irregularitats, ja que hi ha set condemnats. Per això hem decidit sortir a buscar el suport internacional.

Durant la dictadura de Pinochet molts maputxes van abandonar el territori i van canviar de nom per por de la violència i a continuar sent marginats. Tu i Macarena vau viure a Santiago i vau decidir abandonar la ciutat i mudar-vos a la comunitat maputxe. El descendent d'aquella generació desarrelada està prenent el camí de tornar a tirar arrels?

Cada vegada més joves maputxe decideixen tornar a les terres maputxe, tornar a viure com a maputxe. La terra et crida, és una cosa inevitable, nosaltres no volíem viure en la selva de ciment, la ciutat ens havia intoxicat. La gent viu estressada, atapeïda, corrent d'un costat a un altre, molt enfadada. De fet no viuen, sobreviuen a la ciutat en el seu intent d'aconseguir diners. Perquè tot es mesura segons els diners, i com més diners tens, més poder adquisitiu tens, i com més compris, més feliç i més reeixit ets. La gent passa 350 dies a l'any treballant, com els esclaus, mirant a una paret, clavada en la pantalla de l'ordinador, sofrint a un cap que els maltracta. 350 dies a l'any treballant així per a recaptar fons i poder ser feliços quinze dies. I en aquests quinze dies decideixen venir on nosaltres vivim 365 dies a l'any. Així que nosaltres vivíem de vacances, així ho enteníem. On vivim la gent ve a respirar, a ser feliç. Per això els nostres quatre fills, Macarena i els sis, vivíem feliços. Però van venir a embrutar-nos la vida.