El lector d'ARGIA a través d'internet llegiria per primera vegada “Volem roselles” gràcies a l'amikuztarra Martta Irigoien en el títol de la crònica que el ministre ecologista Nicolas Hulot va publicar el passat 26 de setembre en el Parlament de França.
Irigoien va presentar la nova campanya que pretén agitar França durant dos anys, impulsada principalment per Fabrice Nicolino, conegut escriptor i treballador del setmanari Charlie Hebdo: “Una vegada al mes, cadascun a la seva comarca, volen realitzar una sèrie d'accions entorn dels plaguicides, amb l'objectiu de reunir i sensibilitzar a la gent”. El primer divendres, 5 d'octubre, milers de persones es van congregar a les portes de més de 300 cases del poble i deu dies després ja havien aconseguit més de 300.000 signatures.
Aprèn bé “Nous voulons donis coquelicots”, ja que no passarà desapercebut. Per a començar, un manifest breu que demana la prohibició immediata de tots els pesticides val la pena traduir-los íntegrament. “Els pesticides són els verins que destrueixen tot el viu. Plou en rosada matinal, nèctar de flors i intestins d'abelles, cordó umbilical de nounats, niu d'ocells, llet de totes les mares, pomes i cireres.
Els pesticides són una tragèdia per a la salut. Causen càncers, Parkinson, malalties mentals i de mobilitat en nens, esterilitat, malformacions congènites. Els efectes dels pesticides són subestimats per aquest sistema que està boig, ja que prefereix fugir cap endavant. Quan es prohibeix un pesticida, altres deu ocupen el seu lloc. I hi ha milers.
Ja no podem conèixer el nostre país. La naturalesa està deformada. Un terç dels ocells ha desaparegut en quinze anys, la meitat de les papallones en vintenes, milers d'abelles i altres pol·linitzadors moren, granotes i llagostes semblen destruïts, flors silvestres s'han convertit en rareses. Retorni'ns les nostres flors de rosella i de nabarra! Retorni'ns la bellesa del món!
No, no volem seguir així. Ni per res. Exigim protecció. Exigim a les nostres autoritats la prohibició de tots els pesticides a França. No demà. Ara. N'hi ha prou de paraules: volem accions”.
La presència de la contaminació química és asfixiant, encara que sovint invisible. Després d'investigar els cabells de 15 companys del setmanari francès Charlie Hebdo, entre els quals es troba Fabrice Nicolino, principal impulsor del manifest, també ferit en el brutal atemptat sofert per la revista, van trobar entre 34 i 50 rastres de 140 pesticides a cada persona, a més dels medicaments emprats en l'agricultura, i dels productes que s'usen en les llars.
L'alarma està estesa a tots els racons. En els quioscos es va encarregar recentment un estudi semblant al de Marie Claire, una de les revistes més venudes de la història, per a sis dels fills de la redacció. “Hem volgut mesurar l'efecte que té el bany químic que sofreixen diàriament en els nostres nens i nenes. I les conseqüències no deixen lloc a dubtes: tots els nens estan contagiats, fins a nivells sovint molt preocupants”.
Cada nen dels empleats de Marie Claire portava de 30 a 62 molècules químiques diferents: pesticides, conservants, contaminants plàstics, parabenes, fàrmacs... Entre elles, les prohibides per llei. No parlem de toxicitat aguda, sinó crònica. Que en aquests casos la dosi no és perjudicial en el verí, sinó la freqüència de l'acció del tòxic.
Un verí no, paralitzar la indústria dels verins
França té fama de subcampiona d'Europa en l'ús de pesticides, i és que Espanya només li ha guanyat per davant. En l'hexàgon, la disputa dels contaminants químics té força, però sense veure cap resultat concret. El Govern va posar en marxa el pla Ecophyto en 2008 amb l'objectiu de reduir un 50% els pesticides... Increment del 12%!
“És sorprenent –diu Fabrice Nicolino- la tremenda velocitat de la desaparició de la vida. Un estudi realitzat entre el CNRS [equivalent al CSIC espanyol] i el Museu Nacional d'Història Natural ha demostrat que en 15 anys ha desaparegut un de cada tres ocells de França. Un estudi alemany, també vàlid per a França, ha posat de manifest que el 80% dels insectes voladors ja han desaparegut. (...) Tothom sap i al mateix temps ningú fa res. Com a espectadors estem assistint a una catàstrofe que amenaça a moltes espècies vives i a la pròpia salut humana. No em refereixo només als boscos de Birmània o a la mar de les illes Galápagos, França ha canviat en aquests 50 anys. No hi ha més que fixar-se en les papallones, que avui es veuen molt rarament en tots els racons quan era jove, en tots els camps”.
Recentment França ha prohibit als neonicotinoides, un dels principals responsables de la desaparició de les abelles. Però això no consola als impulsors del Manifest “Nous voulons donis coquelicots”: ha passat molts anys fins a la prohibició, tant els governs d'esquerres com els de dretes han permès a la multinacional Bayer guanyar temps fins a treure rendibilitat a les seves inversions i quan finalment l'han prohibit... les multinacionals tenen desenes de noves molècules ocupant el lloc de la impedida.
“Abans que estiguem en guerra ho tenim perdut si no posem en qüestió el sistema en el seu conjunt. O ataquem el sistema de pesticides o ens condemnem a campanyes contínues que perdem una vegada i una altra. És un sistema invencible, arrelat en l'aparell de l'Estat, promogut pel Ministeri d'Agricultura i part de l'organització de recerca INRA, el sindicat agrari FNSEA...”
Més enllà de la recollida de signatures, els coqueliotas pretenen mobilitzar a cinc milions de ciutadans en dos anys, prenent com a principal acció les concentracions que es duran a terme el primer divendres de cada mes, amb mobilitzacions que s'aniran inventant. I un objectiu clar: que el govern prohibeixi tots els pesticides químics. Ho aconseguiran? Si fracassa, els promotors es queden amb el consol d'haver organitzat un gran rebombori. Si fos possible, seria terrible il·legalitzar tota una activitat química en el cor d'Europa... i fins i tot podria ser citada en el Parlament Basc.
“Si la societat no es defensa contra els verins que li assenten fins a les entranyes, difícilment es defensarà contra l'embogiment del clima o la desaparició de la biodiversitat. I reconeixerà totes les conseqüències de la crisi ecològica. Per això reivindiquem la necessitat d'un salt històric”.
Glifosatoa baliatzeko hamar urteko luzapena babestu du Europako Batzordeak. Herbizida gisa munduan gehien erabiltzen den produktu kimikoa da, eta potentzialki minbizi sortzaile izateagatik ezaguna da.
Uztailaren 12an New York Times-ek argitaratu zuen: “AEBetan fracking enpresak kiebra jotzen ari dira, iturrien inguruetan bizi direnei utziz pozoi arriskutsuzko kutsadurak eta herritar guztien bizkar hauek garbitzeko kosteak”. Kronikaren hasieran honako kasu bat... [+]