Refugi franquista de luxe
- Barcelona, maig de 1939. La filantropa Teresa Amatller (1873-1960), filla del conegut xocolater Antoni Amatller, va tornar a la seva casa després de la Guerra Civil espanyola. Ara sabem que la guerra que va passar a Sant Sebastià va durar anys.
Així es desprèn d'una carta de l'hispanista estatunidenc Walter Cook dirigida en aquesta data a l'assessor d'art republicà de Teresa, Josep Gudiol. Recentment, l'historiador Guillem Cañameras ha trobat quatre cartes d'amor que la revista Sapiens ha donat a conèixer en exclusiva. Gràcies a aquests textos sabem que, després del fracàs de la revolta militar del 18 de juliol a Catalunya, Amatller va fugir a Torí, va passar l'estiu de 1937 a París, però el 4 d'octubre d'aquest any ja estava a Sant Sebastià i allí es va quedar fins al final de la guerra.
Hereva de l'empresa de xocolata del seu pare Teresa i de la casa Amatller, situada en el Passeig de Gràcia, la casa Amatller és una obra modernista de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, situada al costat de la coneguda Casa Batlló d'Antoni Gaudí i oberta al públic. Igual que altres 60.000 catalans, es va refugiar en el territori franquista.
Sant Sebastià va caure fàcilment en mans franquistes al setembre de 1936. La guerra no va causar grans destrosses en els edificis, però segons el diari falangista Unitat, el 48% dels donostiarres va fugir de la ciutat quan els franquistes van entrar en aquesta. Molts madrilenys i, sobretot, catalans van fugir de la zona republicana i es van dirigir llavors a la capital guipuscoana, on van romandre detinguts. Abans de la República, el lloc d'estiueig de la família reial es va convertir en refugi de l'alta burgesia.
No tenim molt detall de l'estada de Teresa Ametller, només que es va quedar “a casa d'uns amics”. Però la majoria dels quals es van refugiar en la zona nacional no eren falangistes i no tenien un perfil polític concret. Eren conservadors i catòlics, i la seva major preocupació era el manteniment de l'estatus social i polític. I que la guerra transcorregués el més còmodament possible. La majoria de les persones van residir en hotels com Niça, Biarritz, Sant Ignasi, Hispà-Americà o Príncep de Savoia. Moltes altres a les cases del barri de Gros, on es parlava tant de català, al barri se'n deia Barceloneta. En les pastisseries venien panelletas i en les xarcuteries, botifarres.
I a la ciutat no sols es cuidava de la cultura gastronòmica, sinó que es publicaven en ella les revistes falangistes La metralladora i Vèrtex, convertint-se així en el principal centre cultural dels franquistes durant la guerra. En finalitzar la guerra, Teresa Amatller i companyia van tornar a les seves cases per a reprendre la tasca que havien deixat enrere. Però quan la “floració” de Sant Sebastià en aquells anys semblava decaure, Franco va decidir passar els estius en el palau d'Aiete.
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
L'escultura Dual, col·locada al carrer Ijentea, es va inaugurar el 31 de maig de 2014 en homenatge als 400 donostiarres executats pels franquistes durant el cop d'estat del 36 i la posterior guerra. Va ser un acte emotiu, senzill, però ple de significat. Allí van estar... [+]
Estic de nou renovant la base dels qui ens van fer i van voler construir en contra de la nostra voluntat.
En nom del Consell Escolar s'imposaven les següents condicions als qui vinguessin a treballar de mestra als nostres pobles durant la postguerra, a fi de mantenir el seu... [+]
