Quin és el seu càrrec en l'administració de kurds?
Soc presidenta del Consell Legislatiu de la Dona i en l'àmbit de Kobane establim lleis. És la primera vegada que els ciutadans i ciutadanes d'Euskal Herria vam governar en el nostre territori, i estem en la necessitat de crear normes. Hem de construir les bases per a la implantació del nou sistema. Aquesta ha estat la nostra major obligació des que el Règim va marxar, hem hagut d'organitzar tot per a la gent.

Com es va constituir l'òrgan legislatiu?En
2013 va començar per primera vegada el mandat del nostre poble en la zona i celebrem eleccions en cada poble, així com la desanexión de Kobane en els departaments d'aquest, sud i oest. I en el centre, la ciutat de Kobane. En cada zona es van celebrar eleccions i es van formar consells; el Consell de Kobane. Tot això ho vam fer en 2013.

Iniciem el Consell sobre la base dels resultats de les eleccions de 2013 i triem a 61 persones. Jo estava entre ells i després van decidir que jo fos president, al costat d'un home. Després de quatre anys, haurem de fer noves eleccions. Si les condicions ens ho permeten, per descomptat.

Quin és el procés d'elaboració de les lleis?
En primer lloc detectem els problemes que té el poble. Per exemple, en el trànsit. Una vegada investigat el tema, realitzem reunions i comparem els resultats. Una vegada redactada la llei, la revisem en tres ocasions. Després d'això, ho estableixen els nostres ministeris i ho treballen conjuntament amb les associacions i els comuns. Els advocats també estan entre ells per a ajudar-nos.

Es regula en totes les matèries?Hi ha
temes que no necessiten llei, però hi ha uns altres que són fonamentals, en els quals desenvolupem normes, trànsit, salut, etc. Per exemple, hem creat lleis per a les dones. Això ens ha portat dificultats, perquè és una realitat nova per a la societat, però per a nosaltres és imprescindible. També hi ha problemes en les reunions, ja que alguns homes es neguen a acceptar-les.

Per exemple, en el propi Consell, cinc representants dels partits, no de la societat, sinó dels partits, van argumentar que era un sistema nou i que tenien por que aquestes lleis anessin catastròfiques. Vam fer tres reunions del Consell Legislatiu i ens reunim amb molta gent de la societat; amb la ciutadania, amb l'organització feminista Kongreya Star… Visitem tota la zona i tractem de convèncer a tots, encara que amb alguns no ho aconseguim, amb dones i homes. No obstant això, diré que per a nosaltres va ser una victòria que la majoria de la gent es posés d'acord a aplicar aquestes lleis. No obstant això, hi ha hagut dificultats per a posar-ho en pràctica. Ho hem notat tot el temps, no és fàcil canviar els costums de la gent. No obstant això, a poc a poc s'estan convertint en lleis comunes, entre moltes altres normes, i això ha suposat un gran avanç per a nosaltres.

Com es compagina l'autonomia dels comuns amb les lleis? Xoquen?
Nosaltres ho elaborem abans que s'apliqui qualsevol llei. Per exemple, alguns, igual que la llei de les dones, xoquen amb els costums de les comunitats, però investiguem, fem grans reunions per a explicar-ho tot a la gent, ens comuniquem i estem en contacte. Intentem convèncer a tothom que hi ha lleis per al benefici general. Però si no és així, si no són lleis d'interès general i xoquen amb la gent, les demorem o no les establim.

Hi ha obstacles, però hem entès quina és la nostra obligació: Després de la destrucció de Kobane, desenvolupar lleis per a ajudar a la ciutadania; construir cases, reparar cotxes… Si tenim alguna cosa a fer en això, ho farem.

Com heu creat la llei de les dones i com l'heu desenvolupat?
La llei de la dona està lligada a la pròpia societat. Les dones estem immerses en tota mena d'àmbits socials. Nosaltres hem après i investigat les revolucions, per exemple la soviètica. Les dones van participar en la protesta, però en acabar van tornar a casa. Nosaltres creiem que hem de fer alguna cosa pel nostre compte, com a dones, per a no tornar a casa una vegada feta la revolució.

Les dones hem sofert més que els homes. Hem perdut marits, fills, cases... tot. Puc assegurar que diverses generacions també han perdut el seu futur. Si després de la revolució no donem suport als nostres drets en les institucions, què hem guanyat? Nosaltres hem de ser part de la revolució, pas a pas, i posar en pràctica els nostres drets. En primer lloc, en les nostres bases, per això tenim un sistema de dos presidents; el de dona i el d'home. Les dones hem de ser presents en tots els àmbits: econòmic, polític, docent, sanitari... així com en YPG (Unitats d'Autodefensa del Poble) i YPJ (Unitats d'Autodefensa de les Dones).

Si no donem suport als nostres drets en les institucions, la revolució no ens donarà resultats. Si no hi hagués lleis no podríem socialitzar-les. Això és el que diem entre les dones polítiques o feministes. Les bases no són suficients, és necessari difondre-les en la societat. Amb aquesta idea comencem a desenvolupar la llei de les dones.

Quins són els articles més rellevants d'aquesta llei?
Té 30 punts i tots són importants. Un no és més essencial que l'altre, perquè l'objectiu de tots és aconseguir la igualtat des del punt de vista de la justícia social. Tots els punts són complementaris.

Però alguns poden ser cridaners per als ciutadans d'Occident. Per exemple, contra la poligàmia.
Realment, aquestes lleis també existeixen a Europa, els homes no poden casar-se amb més d'una dona. El nostre objectiu final és aconseguir la igualtat entre homes i dones.

Per això les nostres lleis garanteixen que les dones puguin divorciar-se, que abans només els homes tenien aquest dret, és totalment nou. Ara poden tenir família les dones solteres o divorciades, i això és important per a nosaltres. A més, quan la dona se separa, els nens han de quedar-se amb ella.

Les noies que no tenen 18 anys no poden casar-se. Si es casa a una noia als 15 o 14 anys, es deté al seu pare. Per a nosaltres, tant els nois com les noies han de tenir l'oportunitat d'aprendre. Si no es garanteix això, es castiga les famílies. I, per descomptat, no poden obligar una jove a casar-se.

Al mateix temps, els que es casen han de pagar la meitat del que compren per a casa, la qual cosa abans feien els homes. D'aquesta manera, una vegada distribuïts, cadascun prendrà el seu propi patrimoni. A més, en cas de defunció de la dona o del marit, la parella haurà d'esperar sis mesos per a tornar a casar-se, amb la finalitat de mostrar el seu respecte.

D'altra banda, en la nostra societat és costum que si una dona no té fills, un home tingui dret a casar-se amb un altre, però ara les nostres lleis ho prohibeixen. No obstant això, si l'home contreu matrimoni serà castigat amb tres mesos de presó.

L'administració ha començat les negociacions amb el Règim de Síria. On està la llei de les dones?
Ens separen molts temes: socials, energètics, salut, exèrcit... En qualsevol cas, en el futur de Síria caldrà crear un nou òrgan legislatiu que redacti una nova Constitució, en la qual estiguin representats els kurds, àrabs i altres comunitats que viuen a Síria. En conseqüència, s'aplicaran noves lleis, no les nostres, no les seves. Fins que això ocorri tenim dret a utilitzar en el nostre territori les normes que creguem.

El Règim Sirià no té llei de dones, però si llegeixes la seva Constitució, es parla de la igualtat de les dones. Això sí, és una teoria, si mires la pràctica, no hi ha res d'això. Per contra, nosaltres desenvolupem lleis en la mesura en què tenim capacitat per a portar-les a la pràctica.

El futur polític de Síria no és clar. Jo li dic que nosaltres lluitarem per la llei de les dones, com a dones, no com a kurds o àrabs. Les dones sirianes hem de lluitar i resistir per a garantir els nostres drets a la Síria del futur.