Al començament d'aquest nou curs, dos fets semblants als quals s'han succeït a continuació han cridat l'atenció: d'una banda, que el primer diumenge d'octubre no se celebrarà el Congrés Labortano enguany, i per una altra, que la reunió “a vida o mort” d'EHZ. Aquestes notícies fan ressò de les converses desesperades, cremades i perdudes que han mantingut durant tot l'estiu amb els coneguts. Els alts i baixos no són nous en els moviments populars. A Euskal Herria ocorren els mateixos processos que s'observen a nivell mundial; relativizemos la qüestió.
S'ha escrit molt de sobre el festival EHZ. Estic massa afecte per a compartir reflexions sobre aquest tema. Per a simplificar-ho diria que en els últims 20 anys ha exercit dues funcions: una mirant cap a dins i una altra cap a fora. Diria que aquestes dues funcions continuen sent necessàries.
De cara a l'exterior, recollint la reverència, cal reconèixer que en les dues últimes dècades el paisatge cultural ha canviat molt. El que era un subversiu (cantar en basc o organitzar un concert de rock) s'ha convertit en una cosa normal. Alguns diuen que no és un mal senyal si desapareix el LER. És la conseqüència d'una normalització. No estic d'acord. Al costat de l'oferta cultural asèptica ingerida pel mercat, existeix la necessitat d'una alternativa radical.
No ens limitem a la reproducció ni ens conformem amb els canvis cosmètics. Deixem que la joventut busqui noves formes d'expressió abrasiva
Els emprenedors d'avui no han de limitar-se a gestionar les eines que han creat les generacions anteriors. Crear, inventar, experimentar, aventurar. Com diu un amic, el nostre poble necessita “més indi i menys cap”; “menys gestors i més creadors”. No ens limitem a la reproducció ni ens conformem amb els canvis cosmètics. Deixem que la joventut busqui noves formes d'expressió abrasiva. Un esdeveniment que indigna, sacseja i conscienciarà a la gent. Admetem que els antics tenen tot el dret a espatllar i a fracassar el que els hem transmès.
Mirant cap a dins, si l'EHZ desapareix, on compartiran un torn de treball els militants de diferents horitzons que volen canviar Euskal Herria? En aquest segle XXI, on trobaran al jove del Gaztetxe de Garazi, militant del moviment Ernai, autònom de la xarxa Amankomuneak, dona feminista d'Hazparne, euskaltzale d'Iruñea, dramaturg d'Itsasu, creador de Bermeko, antifeixista de Baiona, veí d'Errekaleor, electe d'EH Bai i activista ecologista de Maule? Quin és el seu espai compartit?
Tenim mil raons per a ser nostàlgic, perquè en la seva història aquest poble ha estat capaç de fer coses gegantesques. També tenim motius per a ser optimistes, perquè com som una pedra que es mou en el futur no apareixerà cap molsa sobre la nostra societat. Ànim!
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]