Blanco Ramos va realitzar estudis de Biologia a la seva ciutat natal. Posteriorment, va estudiar el Màster d'Impacte Ambiental i es va traslladar al País Basc per a doctorar-se en Estudis Internacionals i Interculturals. Des de llavors ha treballat en l'Associació Emigrats sense Fronteres.

Què és Zubideiak?

És un espai que fomenta el diàleg social entre persones de diferents orígens, ètnies i cultures. Allí ens ajuntarem tots els que estem convençuts que el basc és una eina de comunicació. I és que fins ara els bascos s'han unit als bascos per a, per dir-ho d'alguna manera, comunicar-se entre “iguals”.

Amb aquesta iniciativa pretenem obrir aquest espai perquè els qui no parlem en basc ens acostem també a la realitat que vivim al poble que ens acull. Enguany serà la segona edició, i com en la primera, volem integrar en la comunitat basca a les persones que no tenen aquesta necessitat bàsica de comunicar-se en basca.

Quins objectius teniu?

En primer lloc, creure que el basc és responsabilitat de tots i que la diversitat aporta riquesa i noves oportunitats a la nostra societat. A més, el nostre objectiu és trobar un punt de trobada en el qual poder escoltar i compartir les diferents veus que poden parlar.

En definitiva, des del punt de vista de l'Associació Emigrats sense Fronteres, a la qual pertanyo, els éssers humans necessitem adaptar-nos als nous contextos. Per als immigrants és gairebé urgent conèixer la identitat del territori d'acolliment. Creiem que és molt important que la ment obri una mica i entengui la nostra necessitat d'adaptació o d'integració social.

El basc pot ajudar en aquesta socialització?

Per descomptat. El basc és una eina que ens ajuda a acostar-nos a una cultura que no coneixem. Sovint s'ha vist com un obstacle, però jo crec que no és un obstacle, no és una barrera, és un objectiu que genera curiositat.

El desconeixement del basc té inconvenients, per exemple, per a treballar, per a ajudar als fills i filles matriculats en basca amb els treballs escolars, etc. Però no hem de considerar-ho un obstacle, en absolut, el basc facilita totalment el nostre procés de socialització. Crec, a més, que és responsabilitat de tots i totes acostar-nos a la comunitat basca.

Com se situa Emigrats Sense Fronteres en aquesta iniciativa?

Treballem amb els immigrants i amb els quals no parlen basc. La nostra intenció és mostrar a la gent que hi ha espai per a poder dur a terme aquest diàleg social. Els expliquem que això és important, perquè ens permet assimilar la llengua del país que ens acull i entendre la seva cultura i els seus costums. A més, nosaltres també tenim molt a oferir perquè aquesta relació sigui bidireccional.

He estat en l'associació des que vaig venir a Euskal Herria. Realitzo principalment treballs sobre medi ambient i desenvolupament sostenible, però al principi vaig treballar en projectes sobre processos migratoris.

Com va viure vostè aquest procés?

Vaig venir des de Colòmbia fa deu anys amb una beca per a estudiar en la Universitat de Deusto. Quan vaig arribar no sabia què era Euskal Herria. Potser per falta de coneixement, però no sabia que existís el basc, i no sabia fins a quin punt aquesta llengua influïa en la personalitat d'Euskal Herria.

Així que al principi estava completament perdut, perquè per a mi va ser una sorpresa. Però per curiositat i perquè crec, des del punt de vista identitari, que el basc també forma part del desenvolupament sostenible, vaig començar a acostar-me a diversos grups. M'he reunit amb els bascos i ara puc dir que he entès per què és tan important per a Euskal Herria ressaltar la identitat pròpia; tal vegada el que ens falta a Colòmbia.

No teniu identitat pròpia a Colòmbia?

Als colombians ens falta el sentiment de sobirania. Per exemple, en lloc de comprar productes del nostre país, preferim comprar una marca americana. És una qüestió d'estatus, els que tenen més poder adquisitiu prefereixen comprar un producte exterior.

Quant a la llengua, a Colòmbia estan intentant recuperar les antigues llegendes, que és l'única cosa que ens queda. En el colonialisme que van abolir les nostres llengües, diria que a Amèrica Llatina l'únic que està viu és el guaraní que parla a Paraguai. Tots els altres s'han perdut, s'han oblidat per sempre en el passat, i això em fa molta pena. La llengua ajuda a construir la pròpia identitat, i crec que els colombians estem una mica desarrelats.

Per això he dit abans, encara que per no saber basc no he tingut l'oportunitat d'ocupar alguns llocs, per a mi la llengua mai ha estat un impediment. El meu sentiment pel basc és admiració, admiro a Euskal Herria, és un poble que lluita per la seva identitat. Això em sembla molt important, i crec que a Llatinoamèrica també ho necessitem.