La notícia ha estat difosa en el món per la Unió d'Afectats per Texaco amb el document #ChevronCulpable #NoMasImpunidad: “El 7 de setembre de 2018 hem conegut la decisió del Tribunal d'Arbitratge de la Haia, creat en el marc del Pacte per a la Promoció i Protecció de les Inversions entre els Estats Units i l'Equador en 1993, condemnat per l'Equador en 2007). La resolució del Tribunal d'Arbitratge és favorable a la multinacional Chevron i a la seva filial Texaco i argumenta que els jutges equatorians han incomplert les obligacions imposades pel pacte d'inversió”.

Es tracta d'una notícia molt important que posarà el precedent a tot el món i també en el ric Nord-oest, en molts conflictes entre la població i les multinacionals. El periodista Olivier Petitjean Multinationales.org l'ha resumit en l'observatori amb el següent títol: “Contaminacions: Un tribunal internacional privat ha eliminat una multa històrica contra la companyia petroliera Chevron”.

La multa històrica era de 8.100 milions d'euros, imposada a la multinacional Chevron en 2012 en reparació dels danys causats a l'Amazònia per un tribunal equatorià, ratificat posteriorment pel Tribunal Suprem. Es tractava de la major multa imposada a una companyia per danys mediambientals en la seva història.

Més de 30.000 veïns de la província equatoriana de Sucumbios van demandar a Texaco Petroleum, adquirit en 2001 per Chevron, el segon petrolier dels EUA, per abocar a tot arreu les restes de més de 350 pous excavats per a explotar l'or negre de l'Amazònia, sense cap control i contaminant greument a la gent com a naturalesa de l'entorn.

Texaco va gestionar així la producció petroliera entre 1964 i 1990 en una extensa superfície de més d'un milió d'hectàrees permeses per l'Equador com a concessió. A partir dels orificis de cerca de petroli, els tècnics dipositaven en els sondejos lubrificants i productes de tota mena que s'empraven com a llots contagiosos extrets, deixant sense tapar els forats que s'havien cavat durant la cerca.

L'Atles de Justícia Ambiental del Govern Basc ha reconegut que l'empresa té reconeguts més de 60.000 milions de litres de residus tòxics en les seves proximitats, més 650.000 barrils de cru disseminats pel lloc. Les conseqüències han estat fatals per als habitants de la zona.

En aquesta regió es troben grans quantitats de càncer, problemes respiratoris, de circulació sanguínia i reproductius, sense oblidar els enverinaments per consum o consum de les emissions químiques contaminades de la indústria petroliera. A causa dels tòxics, algunes localitats han quedat buides: Tetetes, a Sansahu... També s'han escapat de Cofanes, Sionas, Siekopai i molts altres pobles. Molts pagesos han estat abandonats per la contaminació sense terres fèrtils, els seus bestiars han mort i els homes, com els animals, estan condemnats a viure bevent aigua contaminada.

Es pot veure per Internet un impactant vídeo –Els vídeos de Chevron– que mostra la supèrbia dels explotadors petroliers i la falta de protecció dels seus pobres pagesos. Es tracta d'imatges gravades per tècnics de Chevron i que després algun treballador ha fet arribar de manera anònima als emprenedors locals. La companyia va manar a tècnics a recollir mostres de terra no contaminada perquè es presentessin davant el tribunal com a prova de l'empresa i en el vídeo s'aprecia que no van poder trobar terra neta. Les imatges mostren als tècnics rient demostrar la immensa toxicitat del sòl. També se senten diversos testimonis explicant les seves situacions als tècnics, entre ells un pagès que ha perdut a tres petites filles per contagi.

Goliat també té un àrbitre

Pablo Fajardo va arribar a aquesta regió als 14 anys i porta en la pell cicatrius procedents de la indústria petroliera. Nascut en una família molt pobra, mestís, va aconseguir progressar a l'escola i accedir a la carrera d'advocat en la universitat, treballant dia a dia i aprenent de nit. Ell és reconegut com el líder de les forces que s'enfronten a Chevron i els seus ciutadans. En 2004 van assassinar al seu germà per a, segons molts, parar-li els peus a Pablo.

“A diferència de molts altres amb problemes similars –li va dir Fajardo a Petitjeani en 2015– nosaltres hem decidit que la lluita es faci des de dins, utilitzant els recursos dels tribunals. Però 21 anys després tenim la sensació que el sistema no està fet per a fer justícia a les víctimes de multinacionals com Chevron”. David havia endevinat a Goliat el que coïa.

Un tribunal comercial de la Haia ha desbaratat el que els tribunals de l'Equador van acordar en 2012 i ho ha fet públic. És convenient no perdre's en el bosc de paraules solemnes. Malgrat tenir seu a la Haia holandesa, el Tribunal Permanent d'Arbitratge (PCA) no té res a veure amb el Tribunal Internacional de la Haia ni amb cap altre tribunal ordinari. El PCA exerceix d'àrbitre en els conflictes entre estats i inversors. Els tribunals de justícia, composts per tres professionals, estan formats per estats i companyies i, quan no es posen d'acord, són designats pel Banc Mundial, una de les principals institucions que ha dissenyat i organitzat la globalització neoliberal.

El president del jurat d'àrbitres entre el petit Equador i el gegant Chevron era el president de la V República de l'Equador. 5. Membre de la Cambra de Comerç d'Estocolm i de l'Institut de Lleis de Negoci Internacional (ICC). El segon és Horaci Grigera, director del Centre Internacional d'Arbitratge de Comerç (CICA). I el tercer, l'anglès Vaughan Lowe, membre de diverses organitzacions internacionals d'arbitratge.

Tres àrbitres han decidit, així consta en la resolució, que el tribunal equatorià està corrupte, que Chevron és innocent de les acusacions que se li imputen i que l'Estat equatorià ha de pagar el cost de la causa i la indemnització que ara se li assigna a Chevron.

El mínim és que la multinacional preferia en 2012 a ser jutjada a l'Equador abans que als Estats Units. Un bon bufet d'advocats pot remeiar errors majors que això. El més important és que un tribunal privat ha arrabassat la raó als ciutadans que amb tanta activitat havien aconseguit alguna cosa dels tribunals públics, i un altre que diu Multinationales: “Aquesta decisió confirma sense reserves la primacia del dret comercial de les empreses sobre els tribunals nacionals, que els tribunals privats de les corporacions manen sobre els jutges nacionals”.

Aprèn el nou Codi Legal que regeix en el món: Investor-state disputi settlement. Arbitratge de conflictes entre inversors i estats. A Euskal Herria també ens tocarà provar.