Tenia uns divuit anys i vivia a Madrid. De sobte vaig decidir que seria euskaldun, euskaldun i euskaldun, de manera activa i conscient. En aquesta decisió van influir molts factors, però el pilar del pensament el va posar un volum: Recopilació dels resultats del congrés d'Eusko Ikaskuntza celebrat en Oñati en 1918. Allí vaig trobar tot un projecte de ciutat i vaig decidir formar part d'aquest.

De fet, el que va succeir en Oñati fa 100 anys és històric: les elits amb saviesa de l'època van analitzar en profunditat el futur del poble basc i van posar en mans de la societat la base de les estratègies a desenvolupar, com simbolitzen l'aurresku de fi de congrés i la soka-dantza. Van treballar en molts àmbits, però jo em recordo especialment dels que es referien al basc: ikastoles, universitat i Euskaltzaindia.

La pròpia Eusko Ikaskuntza es va constituir a conseqüència del congrés per a donar continuïtat als seus treballs. Un clar exponent del prestigi guanyat en els primers anys és l'encàrrec a la institució durant la República Espanyola: Redactar l'Estatut d'Autonomia per a posar-lo a la disposició de les parts. Per a mi la culminació d'Eusko Ikaskuntza ha estat l'elaboració de la primera versió de l'Estatut d'Estella, la principal aportació al projecte popular.

Cent anys més tard, Eusko Ikaskuntza està fent un esforç per a superar les persecucions franquistes i les escletxes deixades pels katramiles i tornar a posar-los al servei de la iniciativa popular. En aquest esforç estem més d'un miler de persones, ja que la saviesa està molt més estesa, i per a mi és un gran honor formar part d'un grup motor que parla del futur del basc.

Crec sincerament que necessitem encendre una llum llarga. A la sortida del franquisme ens submergim de ple en l'acció i no hem tingut molt de temps per a investigar el que hem fet o per a fer olor el que ve. No obstant això, és necessari alçar la vista i encendre una llum llarga; amb la llum curta, tots els camins semblen correctes, només amb la longitud es perceben les corbes del camí.

El cicle de congressos d'Eusko Ikaskuntza que se celebrarà a la tardor d'enguany pretén posar el primer punt de partida per a aquesta iniciativa: proposar les línies mestres de l'evolució de la comunitat basca en les pròximes dècades i posar-les a la disposició de la societat. Sabent que és als agents socials i als representants als qui correspon acordar les decisions i dur a terme les iniciatives, en la lògica de la governança col·laborativa que s'està duent a terme en el món i en el nostre.

Quatre dècades –gairebé cinc– s'han anat de la decisió de Madrid i es manté viva.