Cap al mes de juliol un company de la universitat em va escriure: “El meu nuvi havia reservat el bitllet a Nicaragua fa temps”. Tenia coneixement de la situació de violència i no volia perdre els diners. Fins llavors els cossos policials i parapolicials havien assassinat a 400 persones i la llista de segrestats, ferits i desapareguts cada dia anava en augment. En aquest context, la preocupació del meu amic em va semblar comprensible però molt surrealista i lleugera. La pregunta no és si per a un turista anar de vacances a un país en conflicte armat és perillós, sinó si la seva presència és adequada i quin és el seu paper. Surfear en les meravelloses platges de Sant Joan del Sud i intentar fer tabola a les nits, mentre els vilatans construeixen barricades o s'acomiaden dels seus familiars exiliats?
La revista digital Bacanalnica ha dirigit als turistes que tenen aquest dilema un article ple d'ironia: “Ai, chelito (blanc estranger), t'ho explicaré. Beitu, les platges són aquí però no veuràs a ningú banyant-se. Totes les ciutats que et vaig recomanar estan destruïdes, buides i sota ocupació militar. A partir de les sis de la tarda hi ha un toc de queda no oficial, ja que a aquesta hora surten Hilux plens de paramilitars amb la intenció de matar i segrestar gent en nom de Daniel. Et diria que no et faran res per ser turista, però aquesta gent ha pegat foc a tota una família, incloent a dos nens petits, per la qual cosa per si de cas no t'ho prometo”.
En els ambients d'esquerres,
el clam 'Tourist go home' té el seu gran èxit a Euskadi. Perquè en Donostia i Bilbao la massificació del turisme està expulsant als
vilatans, arruïnant l'ànima dels vells i desgastant el flysch de Gaztelugatxe i Zumaia, que han aparegut en la sèrie 'Game of Thrones'
En els ambients d'esquerres, la reivindicació Tourist go home té un gran èxit. Perquè en Donostia i Bilbao la massificació del turisme està expulsant als vilatans, enfonsant l'ànima dels vells i desgastant el flysch de Gaztelugatxe i Zumaia, que han aparegut en la sèrie Joc de Trons. Ens molesta l'actitud ignorant i indiferent dels guiris, no s'adonen que en el nostre entorn ningú beu sagnia? Sincerament, pensem que quan anem a l'Havana a beure mojitos nosaltres no som guiris ni viatgers? Que els habitants de Sant Cristòfor de les Cases no perceben els efectes del turisme progre massificat? Que Machu Picchu no sofreix desgast?
Els meus amics han publicat fotos de vacances en Instagram: Cambodja, Tailàndia, Islàndia, Croàcia, Costa Rica. Vaig sentir una mica d'enveja, però jo reafirmo el meu compromís de gaudir de paradisos pròxims en Illa d'Arousa i La Vora. De tant en tant somiava amb viatges apassionants, diguem Cap Verd. Però cada vegada m'incomoda més saber que puc agafar el mapamundi i, per raons de raça i classe, anar a qualsevol lloc: perquè puc pagar la targeta d'avió, perquè en les colònies antigues i empobrides la vida és barata, perquè en l'aeroport no em deportaré.
Tinc clar que el turisme internacional no és sostenible i la passió pel consum d'experiències és capitalista. També tinc clar que aquestes reflexions i contradiccions ideològiques són les preocupacions d'un privilegiat. Puc renunciar fàcilment al turisme perquè la meva professió em dona la facilitat de viatjar amb freqüència i la coartada ètica. La clau pot ser què fer amb aquest privilegi. Quin pot ser el meu paper. Per a començar, tinc clar que tinc la responsabilitat de denunciar la repressió de Daniel Ortega per gaudir del Carib de Nicaragua, els volcans i els llacs.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]
Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Aspaldi pertsona oso zatar bat ezagutu nuen, urrun izatea komeni den pertsona horietako bat. Bere genero bereko pertsonengana zuzentzeko, gizonezkoengana, “bro” hitza erabili ohi zuen. Edozein zapaltzeko prest zegoen, bere helburuak lortzeko. Garai hartatik hitz... [+]
2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]
Hurrengo ariketa egin ezazu zure lantokian, euskaltegian edo gimnasioan:
Altxa eskua Minneapoliseko George Floyd nor den dakizuenok.
Altxa eskua Madrilgo Mame Mbaye nor den dakizuenok.
Altxa eskua Barakaldoko X nor den dakizuenok.
Mame Mbaye manteroa duela zazpi urte... [+]
2022ko ekainaren 7an, Directa-k serie luze bateko lehen polizia infiltratuaren kasua argitaratu zuen. Martxoaren 5ean, Belen Hammad fikziozko izena erreta geratu zen, polizia-argotean dioten bezala. Jada hamar dira Directa, El Salto eta El Diario-k azken hiru urteetan argitara... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]