“Aquest disc és molt diferent del que hem fet fins ara”, diu Itzal Uranga. “Fins ara fèiem post-rock, però ara ja no estem còmodes amb aquest estil”. La cançó que més s'aproxima a aquest estil ha estat coneguda com a postrock, una prova d'això.

El quartet format per Jagoba Salvador (baix), Jon Iñaki Benito (bateria), Gartxot Unsain i Itzal Uranga (guitarres i veus) anava a gravar el disc fa tres anys, però a causa de problemes de salut van haver de suspendre'l, gairebé el mateix dia que anaven a entrar en l'estudi. Des de llavors les cançons han tingut un "desenvolupament espectacular", segons els integrants del grup. Encara que els riffs inicials s'han mantingut, Unsain creu que s'han convertit en altres cançons. “Abans fèiem cançons que eren seguiments de les coses maques de Madeleine. I això ens agradava, però necessitàvem una mica més”.

Les cançons, per tant, han estat considerades “com un tot”; i “per primera vegada”, han estat pensant en l'estructura. Han escoltat les cançons que els agraden, han identificat estructures, desenvolupaments, pujades i baixades, i s'han esforçat per adaptar-les a les cançons de Madeleine. Han confirmat que són “estructures més poperas”, però aquí qui vulgui trobar peces de pop haurà de buscar-ho bé: continuen sent un grup de rock, post o no.

També han intentat simplificar els groove i el repte ha estat definir més la bateria i les línies de baix. Però tots volen deixar clar que això no vol dir que les cançons siguin més fàcils o que hagin demanat menys treball: “A vegades és més fàcil fer més trossos que fer una bona cançó amb poc”, diu Unsain, mentre la resta diu que sí.

A més de pensar les estructures, han contat que han anat desenvolupant la manera de crear en grup. “A vegades és molt difícil compondre en grup, i moltes vegades ocorre que portes una idea al local i es converteix en una cosa més a causa de la influència dels teus companys. La suma de quatre parts del 25% no té per què donar el 100%”, diu Unsain. Sense ocultar la força que té aquest procés, en aquest disc han tractat de respectar la idea original. “El que s'ha emportat la idea ha tingut l'última paraula, i així hem aconseguit respectar aquesta espurna de foc que es produeix en la composició”.

Un membre més del grup en l'estudi Gaztain

La música de Madeleine està composta per amics i amigues. Crear, tocar i gravar amb els amics. Per això s'han dirigit a Gaztañaga, a qui coneixen des de fa temps. A més de ser guitarrista del grup de Zestoa grisos, té el seu propi estudi, on actua quan no està sobre l'escenari. “Hem vingut a buscar aquesta confiança”, diu Unsain. “Ell sap el que volem i li deixem intervenir”. Per a gravar han utilitzat les seves guitarres, pedals i àmplies: “Itzal ha portat la seva guitarra per si de cas, però jo tampoc!”, riu.

És evident que en l'estudi s'ha trobat una bona manera de treballar. Encara que les cançons estan estructurades, les han deixat obertes a noves idees, i entre tots van completant les arranjaments. Jon Horna també ha col·laborat amb les guitarres en la cançó Sumendi; ell i Gaztañaga semblen ser aquí. Aquest últim també ha agafat la guitarra de tant en tant per a proposar idees: Al final de la cançó Perkalenea, per exemple.

El pedal de Gaztañaga està format per un bon grapat de pedals d'efecte. Els membres del grup han reconegut que no saben ni per a què serveixen alguns, com el drop, pedal que canvia de to la guitarra sense haver de canviar d'afinació. La música de Madeleine té un efecte anbiental i han jugat amb diferents proves. En la cançó, per exemple , han doblegat una guitarra de fuzz greu, des del fons, afegint soroll i oferint a la cançó una altra foscor.

Gaztañaga diu que per a fer tots els Delay i Chorus li n'hi ha prou amb els plugins del seu ordinador, obrint cançons en l'arpegis i riffs de les guitarres. No és fàcil descriure els sons per paraules, però s'entenen perfectament entre diverses onomatopeies –nota: la pròxima vegada portarem la càmera de vídeo perquè també la recullin–.

Les paraules com a mitjà de joc

En el primer disc de Madeleine (2009) eren poques les cançons amb lletra i encara que les paraules de Mugarri (2013) van guanyar centralitat, només tenien unes poques tornades rodones. En El seu Hura, en canvi, han agafat un pes especial i han estat molt ben conreats.

“Hem parlat de coses quotidianes d'una manera bastant pròxima”, diu Unsain, que és l'autor principal de les lletres. En Perkalenea, per exemple, han homenatjat el seu pis i ens han parlat sobre el grup de música Mai s'assecarà.

Un bon desig, que s'assecarà alguna vegada i que es nota sobretot en les cançons de Sumendi, aquest equilibri entre les lletres i les estructures. Estrofes i tornades; sons enganxosos i jocs instrumentals; i Madeleine és l'equilibri entre la força i l'harmonia.

L'excepció pot ser el Single Ez gara, que és el que més recorda a Madeleine del disc Mugarri, publicat el mes de maig passat amb el videoclip curiós que es pot veure a baix: jocs de guitarra i poques lletres. postrock és l'única cançó instrumental.

La cançó Hura que Gartxot Unsain vam conèixer cantant en Youtube amb l'autotune mereix, d'altra banda, un espai molt especial. És una peça forta, enganxosa i rodona que recorda al Berlín de Mugarri. El joc de paraules que dona títol al disc també ve de la cançó: “Tot és una esperança tan superficial.../ Havia nascut per casualitat o ens havia matat la sort? Ho trobarem abans de morir de set?”.

De nou en el camí

Dins del programa Kutxa Kultur que ha convertit en concursos el que necessitarien els recursos públics, durant tot un any han tingut un assaig local en Tabakalera i una ajuda econòmica per a poder gravar el disc. El passat curs, la Fundació Kutxa Kultur va participar en diversos concerts oferts per Madeleine.

Amb les seves noves cançons i amb la intenció de “conèixer nous llocs”, la banda reprendrà la seva marxa el 28 de setembre. La primera cita serà en Guardetxe, en el mont Urgull de Donostia, “a mode de festa i entre amics, com ho fem tot”: Oki Moki, Pick a Bear i DJ Spotifai. Després, el 6 d'octubre estaran en Orio, el 7 en Urretxu, el 12 en Baiona i el 20 en Urnieta.

No perdis l'oportunitat. El disc és bo i el directe és millor. Probablement perquè el foc entre amics que tenien des del principi no s'ha apagat.