Gran part dels responsables de la crisi (polítics, empresaris, experts financers…) han analitzat la situació econòmica actual, aprofitant que ha transcorregut ja una dècada. El que es dedueix de les seves paraules no és gens esperançador. Per exemple, l'ex president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, va respondre en ser preguntat si la crisi de Lehman Brothers es pot repetir: “Si existeix alguna cosa que es pot dir economia global i l'endeutament global –públic o privat– és un dels millors indicadors de vulnerabilitat, la situació actual és tan greu com quan va esclatar la crisi: aquest indicador mostra un major nivell d'endeutament en termes de percentatge del PIB global”. Els experts donen suport a aquesta tesi perquè l'actual endeutament del món supera amb escreix el de 2007 i cal afegir a la Xina, que té un deute superior a la dels Estats Units respecte al PIB.

Sembla que el capitalisme necessita de tant en tant una crisi per a deixar la càrrega i continuar acumulant capital, destruint ocupació i precarizando amb les reformes antisocials. Així funciona aquest sistema salvatge d'estructura i arrel.