En què es troba el teu cas?
Després d'arxivar el cas de manera prospectiva, i estant a punt de finalitzar el termini per a recórrer, la Fiscalia de Manresa ha recorregut i ara estem a l'espera de conèixer la resolució dels tres delictes que se m'imputaven a conseqüència de la denúncia falsa de la Guàrdia Civil.
Ha passat un any. Com està vostè?
Gràcies al suport de la gent, bé. Milers de persones posen els nassos dels pallassos i la solidaritat que expressen dona esperances. Haig de confessar que al principi temia que es desactivés la mobilització, però és evident que la mobilització durarà molt de temps.
Ha passat un any al costat dels guàrdies civils des que et vas posar el nas de pallasso. Quina lectura fas?
Mai vaig imaginar que l'Estat espanyol em processés per haver fet la mateixa protesta simbòlica en 1993 amb un soldat de la frontera de Bòsnia, per haver-me posat el nas de pallasso contra el clam de la pau i l'ús de les armes. Des del punt de vista de la perspectiva, la lliçó més important és que aquest tipus d'iniciatives simbòliques pacífiques són imprescindibles, però no es poden fer sense tenir en compte les conseqüències que portés.
Es penedeix vostè?
En absolut, ho tornaria a fer. Però, això sí, tal com està el context a Catalunya, és imprescindible actuar amb l'assessorament i la protecció en tots els sentits.
Més tard vindria l'agressió policial de l'1 d'octubre. Ho esperaves?
En la nit que va seguir als registres, vaig tenir la sensació que anaven a estavellar-se contra mi. Jo fins llavors no havia rebut cap amenaça de mort, i aquella nit vaig rebre a milers, entre ells, del Fòrum de la Guàrdia Civil, que ara es considera il·legal. Això sí, el que no esperava era que la policia comencés a colpejar als ciutadans. Va ser terrible.
Primer van atacar l'escola que votava Carles Puigdemont, i el segon va ser teu. Per què?
Perquè era jo. Com més tard va confirmar el comando de la Guàrdia Civil que va venir al meu poble. Buscaven la venjança d'haver posat el nas de pallasso, i ho han aconseguit.
Els atacs feixistes contra el dret a decidir han marcat l'estiu. Què opines?
Les agressions no han estat moltes, però sí salvatges. En el meu cas he sofert dos tipus d'atacs. D'una banda, fins ara era molt volgut al poble i últimament m'han vingut cridant molts veïns. D'altra banda, també s'han imposat els atacs físics, que han provocat retencions quilomètriques. Quan els presos polítics van ser traslladats a la presó de Lledoners, per exemple, un noi dels CDR va ser agredit i els agressors es troben tranquils i en llibertat.
Quina és la clau per a evitar aquest tipus d'atacs?El
moviment pacifista de Catalunya serà capaç de frenar també aquests atacs feixistes. Vivim les últimes espurnes fora de termini de l'Estat espanyol. Ens voldrien arrencar-nos el coll amb la mateixa agressivitat que lleven els llaços grocs. Els recomano que prenguin l'independentisme com a model i que siguin més creatius fer les seves reivindicacions feixistes.
Desgraciadament, la seva causa no és l'única. Valtonyc no serà extradit. Una vegada
més s'ha posat de manifest la falta de capacitat de la justícia espanyola. A Espanya les idees estan sent assetjades i el cas Valtonyc no és més que un atac contundent contra la llibertat d'expressió, alguna cosa que no té igual ni en la dictadura. En qualsevol cas, és una bona notícia que la justícia europea hagi començat a deixar fora de joc el que està succeint a Espanya.
En quina mesura beneficia el canvi de govern a Espanya que va donar suport al seu partit?La
moció de censura va ser una bona notícia per a Espanya, però no per a Catalunya. Sánchez és millor que Rajoy, però els socialistes estaran captius. Amb els passos donats fins ara es constata que el pp ha fet una repressió sense tapar la cara i que, per contra, el PSOE l'ha cobert.
Què passarà a partir d'ara?Hem necessitat
temps per a prendre forces, a la tardor organitzarem una infinitat d'esdeveniments pacífics. Hi ha dues opcions, l'augment de la repressió violenta que no s'ha vist en els últims 70 anys o la constitució de la República catalana. I m'atreviria a dir que construirem la República catalana més prop del que creem.
Abokatua, aktibista soziala eta Espainiako Kongresuko diputatua da Jaume Asens (Bartzelona, 1972). Urtarrilaz geroztik, Pablo Iglesias ordezkatu du Unidas Podemos talde parlamentario konfederalaren presidentetzan. Abokatu gisa, giza eskubideen eta mugimendu sozialen defentsak... [+]