L'Acampada de les Petites Revolucions ha aterrat aquest cap de setmana en Zubieta, un poble envaït per les institucions, no sols amb la incineradora i la macro-presó, sinó també sota l'amenaça d'una nova caserna militar. El projecte està organitzat per la comunitat Territori Lliure que es defineix com “un petit col·lectiu de persones que comparteixen la república basca del bon viure”, al costat d'altres agents de la construcció popular.
L'acampada de Zubieta ha tingut com a objectiu que les persones que lluiten en els moviments populars d'Euskal Herria es coneguin i s'integrin entre si, centrant-se en la col·lectivització de coneixement, necessitats i estratègies. Així, s'han reunit ciutadans de diferents comarques i de molt divers origen militant. “En els últims anys s'intueix que a Euskal Herria hi ha moviments populars que avancen cap a la construcció d'alternatives al capitalisme i al patriarcat, però sembla que estan bastant atomitzats. Aquesta acampada ha estat un intent de tancar a aquests col·lectius”, ha explicat Irati Tobar, una de les organitzadores del campament Eguzkitza. Durant tres dies, Zubieta ha intentat convertir-se en un espai antipatriarcal, anticapitalista, comunitari, auterizado, autocrític, lluitador i alegre. “Ha estat un experiment i hem vist que ha tingut molt bon acolliment. Volíem recollir les sensacions dels companys que es dediquen a diferents moviments i lluites populars, i sabem que hem creat una xarxa de contactes. Això no vol dir que la comunitat que apostarà per un altre model estigui totalment constituïda, i de cara al futur haurem d'endevinar com alimentar aquesta xarxa de relacions”, ha opinat Tobar.
El divendres 21 de setembre s'han posat en marxa els “tres dies per a viure bé”. La gent, amb els sacs de dormir sota el braç, va començar a aparèixer a la tarda amb la curiositat i l'entusiasme pel que anava a succeir en Zubieta. La gent preguntava i les preguntes eren el punt de partida de l'acampada. La col·lectivització del coneixement i la reflexió a llarg termini han estat les eines de les conferències i taules rodones. El divendres va tenir lloc la primera taula rodona titulada “Un nou nosaltres enmig del terratrèmol?”, amb la Carta de Drets Socials d'Euskal Herria, la Marxa Mundial de les Dones i la xarxa Amankomunkomuneak.
La classificació de l'ordre del dia que s'ha publicat i la línia de guia del campament han volgut focalitzar-se en quatre blocs, tal com va explicar la membre de l'organització, Odile Arrieta Laka: “D'una banda, hem identificat quina opressió sofrim els moviments populars o els col·lectius que somiem una Euskal Herria diferent. D'altra banda, hem presentat les estratègies comunes que podem desenvolupar per a superar aquestes opressions; hem conspirat per a què seríem capaços davant el poder si tots suméssim; i finalment, una acció, una marxa contra la incineradora”.
La necessitat de reinventar i reinventar la cultura política ha estat una constant, la qual cosa ha portat als que s'han acostat a Zubieta a replantejar-se l'espai que els subjectes polítics i els diferents col·lectius ocupen en la lluita contra el poder. Pensant en el col·lectiu, com construir un nou “nosaltres” polític que afecti tant nivell nacional com local? Amb quina legitimitat tractem de trencar l'hegemonia? Com cosir les xarxes de vigilància dels moviments populars?
Arrieta diu que el procés de creació d'aquest nou “nosaltres” és “llarg”: “Entre tots estem establint unes bases per a la constitució de la comunitat, i després veurem si d'aquí sorgiran un o diversos nous ‘nosaltres’”. D'altra banda, s'ha considerat imprescindible l'equilibri de la denominada “militància líquida” en la construcció de la identitat, ja que s'ha observat en la pròpia acampada que els desplaçaments són continus en la militància. “Per a aconseguir l'equilibri d'aquests desplaçaments necessitem una comunitat forta. Avui dia en els moviments populars tractem de protegir la cura personal, però també hem de fer la cura del moviment i crear bases sòlides, perquè l'enemic també és fort”, ha opinat Tobar. Saioa Iraola, de Bilgune Feminista, va donar algunes claus el diumenge al matí en el programa “Societat líquida, militàncies líquides?”: “Vestir-se nu, articular i remuntar-nos”. És a dir, la gestió del subjecte polític i de la diversitat, l'organització del moviment i l'adopció de polítiques radicals.
Amb motiu de la diversitat, el dissabte a la tarda es va realitzar una anàlisi del subjecte polític generalitzat d'Euskal Herria en la taula rodona “Transformant des de baix, des del moviment blanc de la classe mitjana?”. Els convidats van ser Gladys Giraldo, activista colombiana del moviment feminista, Anabel Sanz, membre d'ongi Etorri Errefuxiatuak i Dones del Món Afaf A l'Haoui de “Babel”. Van debatre sobre la representació de la diversitat en els moviments populars d'Euskal Herria i van qüestionar la legitimitat del moviment blanc i de classe mitjana en la lluita contra el capitalisme i el patriarcat.
El dissabte al matí, en la taula rodona “La sobirania de la vida: coneixent i teixint alternatives”, es van presentar nombrosos projectes que ja estan treballant al País Basc des de la vora del sistema construït des del poder, i van mostrar que el conspirat pot convertir-se en realitat. Abaraska va reclamar la fi de la propietat privada de l'habitatge, Marijo Imaz va explicar la transició agro-ecològica d'Orduña, els migrants de la cooperativa Mbolo van explicar la idea de crear una cooperativa de neteja, els que han marxat Cara van explicar el camí cap a la sobirania energètica a través del molí de la localitat, Koop57 va presentar el servei financer que posa a la persona en el centre, i van explicar com s'està creant la comunitat de refugiats de Transformadora de Vendes de Barcelona.
En total s'han realitzat vuit conferències i taules rodones en les quals s'han abordat temes com les relacions entre moviments populars i institucions, les agressions masclistes en col·lectius socials, la integració de les experiències de sobirania en el territori i el procés català, entre altres.
L'Acampada de les Petites Revolucions ha congregat en Zubieta a persones de molts racons d'Euskal Herria, de molt divers camp de militància, que no podien perdre l'oportunitat de conspirar junts. El dissabte a la tarda es va convocar a una “conspiració gegant”, dinamitzada pels membres de la dinàmica Bizia dona Gehiago, i dividida en petits grups per comarques, es van pensar les accions que es poden realitzar en el lloc, “Què? Com? Responent a les preguntes “Quan?” Sense necessitat de dur a terme el que allí es va dir, aquí van sortir les ràfegues d'idees, a nivell d'Euskal Herria, la necessitat d'anar organitzant agents socials des del local i les xarxes de relacions entre els seus membres.
Més enllà de la conspiració i la reflexió, també hi ha hagut temps lliure en Zubieta. El divendres a la nit som radicals! va ser una obra de teatre de bertsos, el monòleg Buruhauseak de Nerea Arriola el dissabte havent dinat, la performance de poesia musical i misteri entorn de Thoreau i el concert de Rukula i el recital de poesia Pobresiak el dissabte a la nit.
L'Acampada de les Petites Revolucions pretenia reunir gent d'entre 0 i 99 anys, i els petits revolucionaris van tenir el seu espai en l'acampada. No han estat mers consumidors del campament, sinó organitzadors. Ells també han celebrat assemblees per a decidir en què jugar i en què ajudar. “Ha estat molt bonic donar als nens el dret a decidir. Han estat jugant, fent pancartes, parant taula i fent mil coses més perquè l'acampada tirés endavant”, ha explicat Arrieta.
“El campament, a més de construir un estil de vida comunitari, pretenia realitzar una acció en la pràctica, influir en alguna de les lluites que avui dia estan actives a Euskal Herria. Per això, l'acampada s'ha celebrat en Zubieta, perquè s'ha creat un moviment contra la incineradora i la macro-presó. Zubieta s'està morint i hem volgut donar una empenta al moviment que lluita contra ella”, ha dit Irati Tobar Eguzkitza.
Així, per a posar fi a l'Acampada de les Petites Revolucions, els responsables polítics que van paralitzar el projecte de la incineradora de Zubieta en la passada legislatura van rebre un reconeixement que fins ara no havien rebut.
El representant del Moviment Contra la Incineradora va convocar als alcaldes o regidors d'aquells municipis que van ser pioners en la implantació de la recollida selectiva generalitzada: Xabier Mikel Errekondo (Usurbil), Marian Beitialarrangoitia (Hernani), Enrike Lekuona (Oiartzun) i Joxemari Iturbe (Antzuola). Al costat d'ells, Ricardo Ortega (Lasarte-Oria) i Imanol Azpiroz (Usurbil) van intentar ocupar els llocs de comandament de la Mancomunitat de Sant Marcos. D'altra banda, en la legislatura 2011-2015 les autoritats van suspendre el projecte de la incineradora de Zubieta dels càrrecs de la Diputació Foral de Guipúscoa i el consorci GHK: Ainhoa Intxaurrandieta, presidenta del GHK, i Juan Jarlos Alduntzin i Iñaki Errazkin, exdiputat de Medi Ambient de la Diputació Foral de Guipúscoa. “Denis [Itxaso], [Jose Ignacio] Asensio, Markel Olano, [Karlos] Ormazabal… Ens embargaran els salaris, potser ens lleven la casa. Al cap i a la fi, voleu robar-nos el futur. Però estem orgullosos del que hem fet. I us ho diré amb orgull i rotunditat: tornem a parar la incineradora. La casa de les nostres àvies seguirà en peus! Visca Zubieta!”, va cridar Intxaurrandieta.
Finalment, el col·lectiu Guipúscoa Zutik i la Mancomunitat de Guipúscoa han dut a terme una marxa a la incineradora. Mentre es recordava que des de l'organització no s'anava a utilitzar la violència i que s'anava a posar en pràctica la desobediència civil, centenars de persones de totes les edats es van posar els bussos blancs i es van preparar per a la marxa. L'helicòpter de l'Ertzaintza va seguir de prop tots els passos dels manifestants al llarg del recorregut.
La marxa es va dividir en dues columnes en les faldilles de la muntanya i cada columna va prendre el seu camí. Els dos blocs es van acostar a la incineradora decorada de verd, però un ampli dispositiu policial estava preparat per a frenar la marxa abans que arribessin els ciutadans, tancant totes les senderes. L'Ertzaintza va agredir a la columna que va aconseguir arribar al costat de la incineradora. Van mostrar una actitud agressiva, amb cops d'esborra, empentes i múltiples ferits. No obstant això, l'actitud de l'Ertzaintza no va disminuir les forces de la gent, segons ha informat Interior. “Hem aconseguit demostrar amb quina violència tiren endavant el seu negoci”, van afirmar quan van descendir a la plaça de Zubieta.
Zubieta s'ha desbordat, superant així totes les previsions dels organitzadors de l'Acampada de les Petites Revolucions (ACAMPADA). “Nosaltres partim de la petitesa i en la gestió hem notat que ens hem desbordat, encara que al final hem aconseguit avançar ben organitzats”, ha dit Tobar.
Els tres dies dedicats a viure bé han passat amb il·lusió, amb ganes de continuar construint aliances. Els assistents han mostrat una actitud participativa, tant en les activitats organitzades com en la sortida de l'acampada. Tobar ha assenyalat que també hi ha hagut fantasmes i preocupacions: “Les relacions de poder i les opressions que el sistema ha construït no estan fora de nosaltres, però és molt important que aquestes situacions s'hagin explicitat”. Arrieta, per part seva, ha afirmat que en aquesta mena d'iniciatives resulta “difícil ” posar en valor l'oci, ja que normalment la majoria de les forces es destinen a “contingut”. No obstant això, els dos membres de l'organització han subratllat la necessitat de “un espai així” i que l'experiència ha estat “molt positiva”. Es veuran els pròxims passos d'aquesta comunitat que s'està organitzant de baix a dalt.
Udan izandako indarkeria kasuen gorakada batetik, eta hainbat gizonezkok mugimendu feministak antolaturiko ekitaldiak boikotatu dituztela bestetik, Bortziriak, Xareta, Azkain, Bertizarana, Malerreka eta Baztango mugimendu feministek, erakunde publikoen konpromiso irmoa exijitu... [+]
Palestina, mediatikoki aurkeztua ez den bezala, aipatu zen joan den larunbatean Makean, mintzaldi, tailer, merkatu eta kontzertuen bidez.