Vostè va fer el primer avortament en la sanitat pública de Navarra.La
despenalització de l'avortament es va produir a l'agost de 1985, en l'Estat espanyol, en tres condicions, i poc després, a l'octubre, va aparèixer un cas. Van començar a cridar a gent disposada a fer aquell avortament, però tots van dir que no, que l'objectaven. [Navarra] A l'hospital vaig ser l'únic que no va objectar.

L'ambient no et va tirar enrere.Les
dones portàvem deu anys reclamant un avortament lliure, gratuït i segur. Per tant, si en un moment, professionalment, t'ocorre que pots fer-ho, decideixes fer-ho; és una decisió ètica. Llavors no vaig poder preveure el clima de contrarietat que s'aveïnava. Avui, i després del que ha passat, m'ho pensaria dues vegades.

“Elisa Sesma, assassí legal”. Van aparèixer fullets als carrers de Pamplona/Iruña.
La campanya contra nosaltres va ser dura, per a desprestigiar-nos, i a l'hospital no ens van posar gens fàcil. Els límits de l'objecció no eren clars i va ser objectada per molta gent, per raons que avui no podria.

El judici va arribar més tard, per un avortament de 1986. Per a vostè, van arribar a sol·licitar una pena de 12 anys de presó. Ho
vaig viure amb angoixa i sorpresa: vam fer un avortament en la sanitat pública, complint totes les condicions, davant un clar risc de malformació, i Acció Familiar ens va portar al judici, dient que havíem practicat un avortament il·legal. El judici es va celebrar en 1990 i el perit de l'acusació va acabar desmuntant el judici, en admetre que s'havia produït un risc de malformació. Sabia que estàvem en la jopunga, però teníem el suport de molts grups, d'esquerra, feministes... i em vaig sentir abrigallat.

Vostè va avortar durant dos anys en la sanitat pública, però el camí es va acabar.
La llei de 1985 era per als menors: tots –jutges, metges...– van decidir per la dona. Nosaltres complim estrictament la llei, perquè permetia avortar davant els riscos de malformació. Però va ser tal la pressió, que al final ens dirigim a l'administració, dient que no hi havia condicions per a avortar en la xarxa pública. Va ser en 1987, quan va deixar de realitzar-se: El Govern de Navarra va decidir contractar clíniques privades externes a Navarra, i això és el que s'ha fet en els últims 30 anys.

Com influeixen en això els grups de pressió?
Jo puc entendre que una dona, malgrat un embaràs no desitjat, segueixi endavant, i puc entendre el mateix que decideixi avortar. Són decisions personals i respectables. Però no puc respectar a aquests grups, perquè no es dediquen a les seves decisions personals, s'estan decidint per la dona. Els grups contra l'avortament volen imposar la seva decisió a la societat. A Navarra hi ha una part de la població conservadora significativa. Aquests grups, afortunadament, són una minoria, però dins d'un sector més conservador.

En quin ha canviat la situació de l'avortament?
La societat ha canviat moltíssim: tenim el matrimoni homosexual, una societat més laica, altres maneres d'entendre les relacions, la transsexualitat... És tot un procés social i l'avortament és una part més: que les dones decideixin si volen interrompre l'embaràs pel seu compte és un gran canvi de mentalitat, un canvi social. Crec que la llei de 2010 és suficient; una altra cosa és que a Navarra, fins que surti el nou govern, no s'ha tingut una actitud activa per a poder fer avortaments en la xarxa pública, i perquè l'avortament deixi d'haver de sortir de Navarra.

Què és Andraize per a tu?
Va ser creada en 1978 per a distribuir els anticonceptius en la legalització d'aquests. Va ser impulsada per grups feministes, dones de l'Associació de Veïns de la Txantrea i un petit grup de professionals. Va ser pionera, perquè repartia anticonceptius, però sobretot, perquè tenia una proposta ideològica completa, perquè cadascun conegués el seu cos i la seva sexualitat, i tot això des d'una perspectiva de cura de la salut, respecte a les decisions individuals i prevenció d'embarassos no desitjats. Va ser una aposta ferma.

Quina importància té l'homenatge municipal?
En el seu moment se'ns va presentar com un acte per a compensar el mal causat. Ho vaig veure amb bons ulls, però vaig demanar que ho replantegés perquè no vam estar solos: va haver-hi molta gent lluitant perquè les coses canviessin. Andraize ha estat i és un model. Allí continua sent on més lluitadors hi ha. Per això, em va semblar important entendre que l'avortament és un capítol important, però dins de tot un context molt més important. Ha estat una forma de militància. I per a mi, l'aportació real és l'existència d'aquests centres, que han suposat un canvi real.