En la distopia creada per Atwood, el patriarcat adopta la forma d'una dictadura fonamentalista, deixant a les dones sense drets i limitant la seva labor a la reproducció. A l'ésser una societat en la qual la contaminació de l'aire ha esterilitzat a la majoria, les dones reproductores han passat a ser esclaves al servei de famílies de classe alta que no poden tenir descendents biològics, i les violen contínuament. L'èxit de la sèrie no és probablement cap casualitat que s'hagi produït en un moment en el qual el debat sobre els ventres de lloguer està roent.

Els escriptors Jen Green i Sarah Lefanu ho van explicar en el seu llibre Despatches from the Frontiers of the Female Mind: “La ciència-ficció ens permet investigar la situació actual de la dona, per a enfocar i il·luminar millor la situació amb les seves pròpies metàfores de gènere; és a dir, podem escriure sobre el futur, però en realitat estem escrivint sobre el present”. Així doncs, si el treball d'Atwood ha tingut èxit, té sentit pensar que ha estat gràcies a la seva capacitat per a analitzar la situació de les dones en la societat contemporània.

Com sol partir de la pregunta “Què succeiria…?”, la ciència-ficció obre les portes a la reflexió i imaginació. Aquesta porta, a més d'analitzar el present, ofereix la possibilitat d'especular sobre el futur. En el cas concret de la ciència-ficció feminista, el gènere permet un espai per a reflexionar i superar les discriminacions i opressions que viuen les dones. En paraules de l'escriptora de ciència-ficció feminista Pamela Sargent, “només les dones poden mostrar ciència-ficció i literatura fantàstica en ambients totalment nous o estranys. Una vegada desapareguts les retallades que afecten les nostres vides, poden predir què podem arribar a ser, o mostrar nous problemes i límits que puguin aflorar”. En la mateixa línia Green i Lefanu van fer la següent declaració: “La ciència-ficció permet mirar més enllà dels rols restrictius imposats a les dones, estenent la possibilitat de descriure els nostres somnis i malsons”. Pel que sembla, la ciència-ficció és una terra fèrtil per al feminisme.

Des del principi l'àmbit de les dones

No obstant això, la relació entre el gènere que ens ocupa i les dones no és una cosa nova. És més, una dona és la creadora de la ciència-ficció: El gènere el va donar a llum Mary Shelley en 1818 amb la seva novel·la Frankenstein. Shelley, com és habitual en la ciència-ficció, ens presenta a un ser inexistent però que pot néixer a través de la ciència, centrant-se en les conseqüències socials que pot implicar la seva creació.

Entre les dones que han contribuït al gènere, Shelley es troba Charlotte Perkins Gilman i Thea Von Harbou. Perkins va escriure Herland en 1915, una utopia que parla d'una societat exclusivament femenina. Von Harbou va publicar Metropolis en 1925, que el seu marit va portar al cinema i que es considera una de les millors pel·lícules de la Mútua de Cinema. Encara avui tot el mèrit se'l reconeix a Fritz Lang, el seu marit, encara que la idea original i el guió són de Von Harbou.

Després de la segona dècada del segle XX, existeix un buit quant a les dones que han contribuït a la ciència-ficció. En invertir la situació inicial, el gènere va passar a ser monopoli masculí fins als anys 70. No obstant això, la segona ona del feminisme va revolucionar la situació, i les dones escriptores que van aparèixer de sobte van canviar radicalment els codis i els gèneres tòpics de la ciència-ficció fins llavors. La ciència-ficció feminista estava a punt de néixer.

“En la ciència-ficció, els rols sexuals són tan inalterables com el metall del casc de la nau espacial, i l'emancipació, la paraula desconeguda”, deia Sam Lundwall en 1971, encara sense adonar-se que la situació anava a canviar. Lundwall tenia motius per a ser pessimista, ja que en el gènere que fins llavors permet representar promeses fascinants i totalment diferents, tot es transforma, excepte el gènere. No obstant això, les escriptores dels anys 70 van revolucionar el panorama i van traslladar al centre tant les relacions entre els sexes com els rols de gènere en històries que se succeïen en societats imaginàries complexes. Un bon cop per a un gènere acostumat a les aventures de l'espai i a personatges femenins amb rols passius.

Ursula K. Le Guin s'ha considerat el gran referent d'aquesta època, ja que inesperadament va entrar en una zona masculina i va revolucionar l'ordre. A ell s'atribueixen algunes de les obres més importants del gènere, encara que la més esmentada és The Left Hand of Darkness (1969). En aquest treball es parla de gènere i sexualitat, des del punt de vista del terrenal que acaba d'arribar a un planeta format per persones que s'han convertit en hermafrodites i amb capacitat de canviar de sexe. Darrere de Le Guin va venir tota una generació d'escriptores que van donar peu a nous temes i punts de vista. Lisa Tuttle, Vonda McIntyre, Marion Zimmer Bradley, Octavia Butler o James Tiptree Jr. són alguns dels noms propis d'aquesta generació. Algunes d'elles es van presentar explícitament com a feministes, com Joana Russ. Russ presenta en els seus escrits a protagonistes amb problemes de contradicció, dubte i identitat, amb l'objectiu de fomentar una reflexió feminista sobre el paper social de les dones. Una vegada clavada la bandera habitada en els plans de ciència-ficció –un petit pas per a la dona, un gran pas per a la humanitat-, la ciència-ficció feminista es va estabilitzar com a gènere propi.

Des de llavors, el cabal dels treballs que han aportat al gènere no ha cessat. La trajectòria d'anys també ha donat lloc a l'evolució, tal com es pot apreciar en els temes i punts de vista en els quals es treballa. Les històries s'han anat fent cada vegada més complexes i els personatges de cadascun d'ells presenten identitats diverses. Tan diversos que han arribat fins i tot a xocar amb la segona ona del feminisme. Un pas més enllà, també han sorgit els corrents de la ciència-ficció queer i decolonial.

Ciència-ficció a Euskadi

La influència de la ciència-ficció feminista ha arribat també a
Euskal Herria, com ho demostra ZFFZ! AnsibleFest. El primer és un grup de lectors i les sigles que li donen nom no necessiten explicació: Ciència-ficció Feminista a Zarautz. En aquest grup també treballen el corrent queer del gènere i està liderat per Arrate Hidalgo. El festival de ciència-ficció feminista, queer i decolonial AnsibleFest, que se celebrarà els dies 21 i 22 de setembre a Bilbao, compta amb la col·laboració de Laura Lazcano, Laura Huelin i Laura Gaelx en l'organització d'Hidalgo.

En la revista feminista Pikara Magazine, en el projecte La Nau Invisible, en l'editorial Aqueduct Press i en el programa feminista Sang Fúcsia participen, entre altres coses, membres de la tripulació d'AnsibleFest. En les seves contínues relacions amb el feminisme i la ciència-ficció, han reconegut que són “professionals i aficionats” al gènere. En tenir diferents allotjaments, la seva manera de relacionar-se també s'aproxima al gènere que tant aprecien, ja que segons han explicat es comuniquen “de manera telemàtica” per a gestionar els comptes i prendre decisions. Només Hidalgo i Gaelx s'han reunit cara a cara, i en aquesta reunió va sorgir la idea de dur a terme el festival. “Volíem obrir una trobada presencial per a recollir els debats que s'estan donant en les xarxes socials i en les revistes”, han explicat.

La majoria dels organitzadors del festival són espanyols, per la qual cosa han analitzat la situació de la ciència-ficció en el festival: “Si parlem de l'espectacularitat del feminisme i de la ciència-ficció escrita per les dones, sens dubte estem vivint un moment clau. (…) Hi ha molta gent del col·lectiu LGTBI+ que ve de la fanfiction, els videojocs, els jocs de rol i altres àmbits més enllà de l'àmbit editorial amb molta energia i ganes de fer coses”. Quant a Euskal Herria, estan a punt d'explorar el camp, però esperen que “AnsibleFest sigui un espai per a reflexionar sobre què passa amb la ciència-ficció en basca ”. Veuen la necessitat de reflexionar sobre “qui escriuen, per què no hi ha més autors com Mayi Pelot i què cal fer perquè estiguin” –l'escriptor que va morir fa dos anys en Biarritz va ser pioner a escriure contes futuristes en basc–. “Esperem que dins d'un parell d'anys el panorama de la ciència-ficció feminista en basca sigui diferent… tenim un parell de projectes en camí i es pot dir que confirmen que anem en línia”, afirmen amb optimisme.

Ursula K. En homenatge a Le Guin, han pres el terme Ansible de la seva novel·la Rocannon’s World (1966), una paraula que dona nom a un dispositiu o dispositiu que permet establir comunicacions immediates superant distàncies d'anys llum. Si ens fixem en la capacitat de traspassar les fronteres temporals en les quals la ciència-ficció feminista està mostrant, ens trobem que el dispositiu és fictici.