Les 4 estacions van començar a germinar en 2015, i per fi, passaran a Hegoalde en 2018.
Cadascun fa la seva senda, però hi ha ponts i és d'agrair. El mateix les construïm quan no hi ha ponts. Per a això hem creat espais com el festival Xiru en Gotaine, l'associació Hebentik en Maule. Són ponts fràgils, però són ponts. En 2019 tindrem la 30a edició de Xiru.

Serà la primera vegada que l'espectacle 4 Sasuak se celebri en el “check-pointez-harainpercibirá – Hegoalde”. I això gràcies a una iniciativa popular, en la megápolis on està el teatre Arriaga-Victoria Eugenia (que no) de Larraul! Gràcies als seus “artivistas”. Si no és així –i tenim un treball increïble per fer–, uns som més francesos i altres més espanyols, vulguin-lo o no.

En general, veiem la música clàssica com a rígida i lligada.En l'era
barroca, aquest tipus de trobades no eren tan rars. L'oralitat també tenia cabuda, així com les improvisacions. Bach era un gran improvisador, i això va ser el que li va portar a crear la seva pròpia música. Hi ha un multilingüisme musical en joc, si cap!

Les 4 estacions de Vivaldi es van estrenar en 1725. El sacerdot vermell va escriure quatre sonets, un per a cada concert. Els oients van estrenar aquests sonets a les mans.
Va escriure un sonet per a cada estació i el que apareix en ells es representa d'alguna manera en la música. El compositor Edgar Varese va dir que la música és una pel·lícula per a les oïdes, i en aquest cas la música parla molt millor que les paraules, em sembla! En Zuberoa abans hi havia un vi que es deia “Ella mintzo”, i la música de Vivaldi és així, crec. Aquests sonets han estat impresos en el llibre del disc que hem gravat, traduïts directament de l'italià al basc, de la mà del senyor Orpustan de Baixa Navarra.

Com va sorgir la idea de convertir les 4 estacions en 4 estacions?
Marina Beheretxe ha estat el punt de partida i el pont. Va tenir la intuïció que s'hauria casat molt bé amb l'esperit musical basc. I ell sap el que diu: És el primer violí de l'Orquestra de Baiona i té una cama i el cap en la cultura basca i en el basc. També hi ha una filla i un net de músics coneguts bascos, que des de petit s'han submergit en la nostra música popular. Em va cridar en el segon pas, i em vaig quedar estupefacte, no massa calent, perquè l'obra és una peça sencera i rodona. Però ell sabia on anava, i ho va investigar a gambades. Així ens hem reunit per fi.

Es pot dir que les 4 estacions són una manera de donar les 4 estacions de Vivaldi al mode basc? En què consisteix aquesta forma basca?
Són plans diferents. D'una banda, s'utilitzen instruments musicals bascos com la flauta, el ttun ttun, la txalaparta, el pandero... Però si no hi hagués més que això, no estaríem satisfets, potser tindria un aspecte bell, però només seria una aparença. En el nostre tot és l'oralitat i la improvisació, encara que l'obra sigui exigent per a això són els espais. I aquí la cultura basca és a la seva casa, també en l'esperit del barroc. Com diu Baxetxe, el primer moviment és l'aire d'un salt de ball, per la qual cosa el ttun ttun que usem en Zuberoa està, sens dubte, “en la seva horta”. En una ocasió, quin ritme té: el de nostra fandad! El pandero se sent allí com a casa. Per això, també hem afegit una mica ràpid amb la mà ràpida de Patrik Larralde, potser no ens ofenem! És evident que és una música lligada a la naturalesa i els esquellots, els crits dels ocells no són segurament aliens. Això de la txalaparta em semblava delicat, i en això han treballat Paxkalin Chabagno i Paxkal Indus: com es pot ficar en una música concreta, mantenint la llibertat del cavall salvatge. Quin gran desafiament! Hem tret aquest preciós disc-lliuro amb la discogràfica ZTK de Paxkal Indus.

En aquest joc entre la música tradicional i la clàssica, què ofereix, rep i aprèn cadascun?
Bells ponts es construeixen entre mons separats: Una entre aquella Gran Música autoproclamada i la música popular; una altra entre la cultura basca i la cultura erdaldun; una tercera entre la música escrita i l'oral; l'última entre gent, que és la més important en el fons! En aquests camps tant els del quartet d'Àguila com el propi Paxkal Indo coneixen alguna cosa: Baigorri va acollir una acadèmia de música de cambra. Una multitud de joves van anar a estudiar, eren d'alt nivell. A estudiar i a veure, imagina't, al matí una peça de Ravel i a la tarda a un altre basc, a Erramun Martikorena. Nosaltres estàvem en els primers passos del projecte de Vivaldi, i Indo en la mateixa època en Baigorri... Heus aquí un altre pont.

Què veurem a Larraul?Es podrà gaudir de l'actuació
4 Sasuak i com a avantsala hi haurà dues parts: una que ens portarà a Zuberoa, entorn de les cançons populars de Zuberoa, cosint veu, txalaparta, xirula i ttun tttuna; i una altra amb el quartet Arranoa. En la segona part donarem l'obra de Vivaldi en l'orquestra atípica: Quartet d'àguila, dos violins, viola d'alt i chelo. A ells se sumaran la violinista solista Marina Beheretxe; els txalapartaris i percussionistes Paxkal Indus i Paxkalin Chabagno, Patrik Larralde en el pandero i jo botza, la flauta tun tttuna, les percussions...