Quin és el pla de turisme de la Mancomunitat Basca per al Nord?

La Llei de Turisme exigia ser l'única oficina de turisme per a tot el País Basc, que s'articulés entre 152 localitats. Som 158, però sis pobles –molt turístics– ja tenien aquesta competència: Hendaia, Bidart, Angelu, Biarritz i Kanbo... Baiona també ho tenia i ara comparteix la competència amb la Mancomunitat Única d'Iparralde. Després de la necessària reestructuració, el 2 d'octubre iniciem la segona etapa: per primera vegada, serà l'única oficina de tot el País Basc francès, inclosa la de Baiona. L'Oficina Central de Turisme del País Basc, al costat de les cinc localitats citades, treballarà per a consolidar conjuntament la política turística general.

El turisme ha estat un tema dolorós aquí històricament. Els abertzales han reclamat, especialment, un turisme moderat i equilibrat.

Sí, clar. En això estem. Pensem que per primera vegada hem d'aprendre a comunicar-se bé amb el turisme: a qui ens dirigim, a qui ens dirigim i a què li diem. Cal canviar la manera d'actuar: no hem d'anar a París a buscar als turistes de gener i agost, que són suficients. Pot ser que hàgim superat la línia vermella, per la qual cosa no cal fer portar més gent. Per contra, és millor que portin a la gent que estarà en contacte amb Euskal Herria al llarg de l'any. També hem de treballar més les relacions amb els turistes que venen del Sud: Pamplona, Sant Sebastià, Bilbao, anar a Vitòria i “Veniu al Nord!”, va dir. Hem de conèixer-nos més, canviar les nostres vides per a entendre'ns millor.

No obstant això, els riscos del turisme local són coneguts: la degradació de la identitat basca, la folklorización...

Els abertzales hem lluitat durant anys contra el turisme, no, perquè no volíem que la gent vingués al País Basc, precisament, perquè no volíem ser folklorizados. Comparteixo amb Michel Veunac, alcalde de Biarritz, la competència del turisme de la Mancomunitat, i comparteixo la idea que no volem folklorizar Euskal Herria, volem mantenir la nostra identitat, volem preservar la nostra manera de viure i de fer. Quan nosaltres ens desplacem a altres països no volem el turisme folklòric, volem tenir relacions amb la gent local, volem entendre les peculiaritats d'aquest territori. No volem canviar la identitat d'aquest territori, tampoc volem que les relacions entre els països es desenvolupin d'aquesta manera. Volem oferir aquí el tipus de turisme que busquem en viatjar a altres països.

També gestiones la naturalesa. La metròpoli costanera arriba fins a Kanbo. Com equilibrar la relació entre la ciutat i la campanya?

És evident la necessitat d'equilibrar-se. Fa falta gent, necessita gent, cal protegir l'interior, la naturalesa i la terra, però això no és només una qüestió de política turística. Per exemple, està relacionat amb el transport. És a dir, la gent de l'interior ve aquí, i la de la costa es dirigeix cap aquí, així que hem de cuidar la terra de manera inexorable: hem de promoure el transport per carretera i les polítiques a favor del tren. En aquest sentit, totes les polítiques estan lligades, així com la política d'habitatge.

L'habitatge està cada vegada més present a l'interior de Lapurdi. Algunes són segons habitatges.

Nosaltres volem que sigui turisme, però no volem que hi hagi segons habitatges. Estem treballant per a això i transmetent els missatges adequats. Tinc amics que han arribat de París: “Mira, les cases estan comprades?”, diuen. Va respondre: “Sí, però no vinguis a comprar una segona casa, comparteix la teva vida amb nosaltres però sense comprar una segona casa. Perquè si això es fa, els nostres joves tenen dificultats per a tenir la seva casa”. Pedagògicament es pot treballar en això. Ha arribat el turisme i és la nostra obligació donar a conèixer les iniciatives socials i econòmiques d'Euskal Herria. Per exemple, explicar què és la moneda euskoa. Algunes oficines de turisme estan treballant en aquesta adreça cada vegada més, donant a conèixer la problemàtica i la identitat d'Euskal Herria. Evidentment, no ho aconseguirem tot immediatament.

El desenvolupament d'una economia lliure de turisme en l'actualitat és impensable.

És evident. El meu departament també s'ocupa de la conservació del patrimoni, compartit inevitablement amb el turisme, com el de la naturalesa. Treballem programes que van fins a la muntanya, hem millorat l'organització, estem en aquest eix. Per exemple, s'han obert diverses rutes per a fer amb bicicleta, però hem de tenir en compte fins a on i com s'obren. Hem proposat fer-ho en tot el País Basc, però respectant el cultiu. A l'interior hi ha algunes perles: dòlmens, arpegis… Hi ha centres d'interpretació per a explicar la nostra història –d'Isturitze o Sara, entre altres– però cal millorar les relacions entre elles. Es poden visitar els patrimonis, però cal relacionar-los amb les necessitats dels nens: diversió, oci, gastronomia i sempre sense folklore. Al mateix temps, el cultiu té alguna cosa a ensenyar i proposar. Totes elles han de ser lligades a la secció de turisme, però totes elles han de ser guanyadores, sobretot a l'interior.

La Mancomunitat Única d'Iparralde compleix dos anys el mes vinent de gener. La reivindicació dels abertzales va ser la de la Col·lectivitat Territorial. Com veu als nacionalistes davant l'evolució d'aquesta institució.

Nosaltres no oblidem el que volem, és a dir, que cada vegada siguem més autònoms. Aquesta és la intenció dels abertzales. Ara tenim el Col·legi Basc, una eina per a un temps. Érem deu col·legis bascos, i som un, hem aconseguit unes competències, unes competències especials, com l'agricultura, la llengua... A més, la fusió de la Mancomunitat ha suposat una plusvàlua, és a dir, estem treballant en una manera de fer política comuna, estem professionalitzant els serveis de manera suau. Per exemple, al nostre poble, en Izura, entre altres projectes que jo conec millor, estem desenvolupant el projecte de l'associació Evah elbarri juntament amb Pamplona i el poble de Jaca. Nosaltres no podíem desenvolupar això abans, ni tècnica ni econòmicament. S'ha convertit en un projecte d'Ipar Euskal Herria a través de la Mancomunitat Única d'Iparralde. No teníem aquestes competències, ara s'han multiplicat per la suma dels col·legis. La major part dels projectes estaven ja en Baiona, i ara s'han estès a tot el territori.

Vostè diu professionalitzar la política, ho entenen els joves militants abertzales?

Sí, suposo. Tots necessitem mirar i aixecar. Nosaltres també som militants, però ara hem de dur a terme projectes i hem d'aprendre a fer-ho. Hem de treballar les competències tècnicament, sent als pobles, com hem fet fins ara. Els projectes es poden aixecar tots junts, no es poden dur a terme en la mateixa mesura o en el motlle. Evidentment, tot el que es fa no brilla. Es necessiten tècnics, polítics, agents socials i militants per a treballar conjuntament els dossiers. Totes són necessàries.

No obstant això, el Col·legi Basc té mancances.

Sí. Els Col·legis Públics ens hem unit, ens hem posat a la feina i ens hem adonat que el Col·legi Basc té els seus límits. Per exemple, l'Estat francès vol que el nostre funcionament sigui mesurat i tipificat a nivell de diners, en el pla de la fiscalitat, perquè és el que estableix la llei. No podem incrementar els diners de 2017 més del 2%, a pesar que les competències de 2018 són noves. L'Estat fa això esprés, no ens deixa créixer. Ho he criticat. El secretari d'Estat ha arribat a Garazi i li he dit: “Els bascos volem emancipar-nos”. Per tant, el Col·legi Basc serà limitat si seguim així. Però estem negociant, ja s'està negociant en altres països [sobretot a Còrsega] i espero que això porti conseqüències positives.

Els consellers del Col·legi són ara els regidors triats per a les cases del poble. Alguns veuen la necessitat d'elegir consellers per sufragi universal. Uns altres, sobretot els veïns dels pobles petits, veuen el risc que els representants dels partits siguin majoria si així ho decideixen. Quina és la seva opinió?

És difícil de contestar. No tinc resposta al meu cap. Si es fa per sufragi, serà més democràtic, però també és cert que els nuclis urbans tindran un poder descomunal. Per tant, hem d'establir un sistema adequat i per a això hem de signar un pacte. Si només s'opta pel sufragi universal, els nuclis urbans gaudiran de gran poder. Els pobles petits tenen dubtes, necessitem un sistema central, un sistema especial. Aquest pacte haurà de garantir que els candidats siguin de tot el territori nacional. Els pròxims dos anys seran claus per al seu envà. El president Jean-René Etchegaray ha aconseguit acostar les concepcions, però la veritat és que hi ha moltes tendències. Serà el valor de la Mancomunitat Única del País Basc.

D'altra banda, l'impost sobre el transport es percebrà en tot el territori. Les empreses són les principals responsables d'aquest impost.

La meva resposta és pragmàtica. L'Estat imposa la manera de finançar el transport a través dels impostos de les empreses. No és normal. Com fer-ho? Podem guanyar diners dels fons públics per a impulsar el transport –i la mobilitat–, encara que la llei digui que només pot exigir diners a les empreses. Llavors, cadascun ha d'assumir la seva responsabilitat. No és fàcil afrontar-ho. No obstant això, la política de transports de la Mancomunitat d'Iparralde no s'ha finançat amb els impostos dels empresaris, sinó que s'incloïa en els pressupostos generals. Per tant, també és possible no aplicar l'impost a les empreses. No obstant això, nosaltres els abertzales no volem que el poble es faci càrrec d'aquest impost.

És difícil establir una política equilibrada a l'interior i en el centre.

Per descomptat. Fins ara, quan una empresa ha volgut plantar-la, ha optat per la costa per raons òbvies. Nosaltres ara volem que es col·loqui Hazparne, Lartzabale o Irisarri, i fer-ho amb menys cost. Fins ara cadascun ho ha fet pel seu compte. A partir d'ara, amb una visió general, una empresa pot anar a Zuberoa i tindrà avantatges. Hi haurà més llocs de treball i la gent local viurà allí. El que no ha estat possible, ara ho podem fer possible. Com s'ha dit, totes les polítiques es creuen, el transport, l'empresa, l'habitatge, el turisme... Tots els departaments han d'abordar la seva política des d'una perspectiva global.

Finalment, com veu el basc en el si de la Comunitat Basca?

El Col·legi Basc ha decidit que el basc i el gascó siguin oficialistes en la nostra estructura al costat del francès. Les actes dels consells es redacten en tres idiomes, ho fem molt poc a poc, evidentment, perquè cal desenvolupar els recursos. Si el basc té oficialitat per part dels electes, si l'accepten, faran venir ganes de parlar i s'estendrà més. Jo faig en basc en els actes públics, hem començat assumint-nos i compartint.