L'endemà, al Nova York Post, l'article escrit pel periodista Lindsy Van Gelder tenia el següent titular: Bra Burners and Miss America (fumadors de mama i Miss America). I a partir de llavors, en l'últim mig segle, fumar els sostenidors ha estat un símbol de la lluita feminista, encara que en aquella protesta ningú va cremar els sostenidors.
Quatre de les dones feministes que es van acostar en cotxes i autobusos des de Nova York a Atlantic City tenien entrades i van tenir l'oportunitat d'accedir al teatre. Allí, Women’s Liberation! Es va obrir una pancarta en la qual es podien proferir mitja dotzena de crits a favor de l'alliberament de les dones, fins que van ser expulsades violentament per la policia.
En l'exterior es van dur a terme una sèrie d'actes simbòlics. Van coronar una ovella per a denunciar que aquest tipus de concursos tractaven a les dones com si fos un bestiar. Els utensilis de cuina, les revesteixis Playboy i Cosmopolitan, les pestanyes falses, el maquillatge, les sabates de taló, les cotilles... I algun dels pits també. També tenien la intenció d'incendiar la galleda d'escombraries, però la policia li ho va impedir.
En les fulles repartides allí van explicar que les seves reivindicacions no se circumscrivien al feminisme. Van rebre proclames antiracistes –des de la seva fundació en 1921 només van ser acceptades les dones blanques en les finals de Miss Amèrica–, així com contra el militarisme o el consumisme. Però el titular del Nova York Post va incendiar els sostenidors i va apagar tots aquests matisos.
Bonnie J. L'escriptor feminista Dow considera que el vincle entre el feminisme i el consum de sostenidors va ser impulsat per antifeministes per a anul·lar el moviment pels drets de la dona. “Van voler fer-nos creure que les feministes actuaven amb lleugeresa i que llevar-nos els sostenidors i fumar era un truc per a atreure als homes”.
Carol Hanisch, un dels organitzadors de la protesta, va dir posteriorment que “si els mitjans de comunicació no ens haguessin anomenat fumadors de pits, totes les dones dels EUA s'haguessin unit a nosaltres”.
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]
Orain arte desgaituak ez diren pertsonekin lehiatu da Uharteko Ipar Eski Taldeko Eneko Leyun eskiatzailea (Iruñea, 1998). 2024-2025 denboraldian, lehenengo aldiz parte hartu du Adimen Urritasuna duten Pertsonentzako Iraupeneko Eskiko Espainiako Txapelketan. Urrezko... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Zuberoako ohiturei buruzko bi liburu ditut gogoan. Batek XX. mendean aritu izan diren 180 dantzari eta soinulari aipatzen ditu. Haien artean, emakumezkorik ez da agertzen. Besteak, pastoralei egiten die errepasoa eta hor emakumeak aipatu aipatzen dira, baina omisio esanguratsuak... [+]
1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]