L'endemà, al Nova York Post, l'article escrit pel periodista Lindsy Van Gelder tenia el següent titular: Bra Burners and Miss America (fumadors de mama i Miss America). I a partir de llavors, en l'últim mig segle, fumar els sostenidors ha estat un símbol de la lluita feminista, encara que en aquella protesta ningú va cremar els sostenidors.
Quatre de les dones feministes que es van acostar en cotxes i autobusos des de Nova York a Atlantic City tenien entrades i van tenir l'oportunitat d'accedir al teatre. Allí, Women’s Liberation! Es va obrir una pancarta en la qual es podien proferir mitja dotzena de crits a favor de l'alliberament de les dones, fins que van ser expulsades violentament per la policia.
En l'exterior es van dur a terme una sèrie d'actes simbòlics. Van coronar una ovella per a denunciar que aquest tipus de concursos tractaven a les dones com si fos un bestiar. Els utensilis de cuina, les revesteixis Playboy i Cosmopolitan, les pestanyes falses, el maquillatge, les sabates de taló, les cotilles... I algun dels pits també. També tenien la intenció d'incendiar la galleda d'escombraries, però la policia li ho va impedir.
En les fulles repartides allí van explicar que les seves reivindicacions no se circumscrivien al feminisme. Van rebre proclames antiracistes –des de la seva fundació en 1921 només van ser acceptades les dones blanques en les finals de Miss Amèrica–, així com contra el militarisme o el consumisme. Però el titular del Nova York Post va incendiar els sostenidors i va apagar tots aquests matisos.
Bonnie J. L'escriptor feminista Dow considera que el vincle entre el feminisme i el consum de sostenidors va ser impulsat per antifeministes per a anul·lar el moviment pels drets de la dona. “Van voler fer-nos creure que les feministes actuaven amb lleugeresa i que llevar-nos els sostenidors i fumar era un truc per a atreure als homes”.
Carol Hanisch, un dels organitzadors de la protesta, va dir posteriorment que “si els mitjans de comunicació no ens haguessin anomenat fumadors de pits, totes les dones dels EUA s'haguessin unit a nosaltres”.
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
Udan izandako indarkeria kasuen gorakada batetik, eta hainbat gizonezkok mugimendu feministak antolaturiko ekitaldiak boikotatu dituztela bestetik, Bortziriak, Xareta, Azkain, Bertizarana, Malerreka eta Baztango mugimendu feministek, erakunde publikoen konpromiso irmoa exijitu... [+]