“Tornarem a les quatre ribes d'Euskal Herria durant la nit”, va afirmar fa temps Maialen Lujanbio en el vers antològic de les àvies amb gobara, un dels extrems de les quals és la Rioja Alabesa. A més de perifèria geogràfica, durant anys ens hem sentit perifèrics en diferents àmbits, amb l'excepció de la vinicultura.
La festa de la verema de Rioja Alabesa se celebra des de fa vint-i-cinc anys a mitjan setembre. Enguany l'organització ha correspost als veïns d'Elvillar, localitat en la qual es troba el dolmen de Sorginetxe i entorn de la festa del vi han triat a Maialen Lujanbio com a pregonera. Bon maridatge bruixotes, vers i vi.
La vespra del dia gran va ser el bertso-poteo organitzat per l'escola de bertsos Txandrio de la zona de La Rioja. Al costat de Maialen Lujanbio, el programa va comptar amb la participació dels bertsolaris Orlando Arreitunandia, Unai Bengoetxea i Iker Olabarrieta.
En la plaça, en la txozna d'Harantz, Ongi Etorri Errefuxiatuak, uns seixanta amics escolten atentament el que seguia el so de la trikitixa. El que havia de ser una sessió “íntima” es va convertir en una intimitat massiva. El Sol tampoc va voler perdre's l'oportunitat de gaudir de les salutacions del zortziko major que va fer el quartet. L'intens ritme de les cobles que anaven a succeir en aquell moment va dibuixar un somriure en la boca de l'aficionat. El vi, les bruixes, els màsters d'enologia i el basc van ser llançats pels bertsolaris. I els regals van arribar a la bruixa dels versos: les bruixes del poble van tatuar el vers en el pergamí de cuir i els txandriotarras també li vam oferir un preciós mocador, “gràcies, Maialen”.
Els motors van aconseguir a la gran quadrilla en el bar dels jubilats. Allí, en el zortziko txiki, el racó favorit dels vells es va convertir en el gaztetxe i el club dels bascos, així com entre aplaudiments, el reconeixement de Lujanbio en un ambient càlid, juvenil i euskaldun: “...si és així vinc a viure / aquí”. La sessió va acabar en el bar de la piscina i es va jugar per punts, convertint als “cremats” en “ege” i donant un merescut adeu a l'afició.
El diumenge, dia de la gran festa, es va escoltar el pregó més bell mai sentit en aquests racons; en bertsos i en basc. Metàfores ben cosides, amb tons de jota. Versos que es claven en el cor, una sèrie d'emocions veritablement agraïdes pels descendents de les bruixes que no van cremar. Tant entre la concurrència com entre la concurrència, l'organillo estava desbordant de vitalitat i un akelarre que brillava en els ulls de la dama negra.
De cara a la tardor que està a punt d'arribar l'Euskaraldia, a Rioja Alabesa s'espera que les oïdes i els badalls i les paraules apareguin com a fongs de muntanya, no hi ha res millor que treure el basc a la plaça i jugar amb les paraules. Vi, vers i bruixes al poble, visca les copes!
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]