Dones de la sidra
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en most i most en beguda alcohòlica.
Al meu entendre, les principals raons de fer begudes alcohòliques amb fruits i llavors són dues. D'una banda, es tracta d'una manera de conservar les collites: l'alcohol com a conservant, és una manera de mantenir aquests fruits sense malgastar-los després de molt de fruit. D'altra banda, quan l'aigua contamina malalties i plagues, la beguda desinfectada amb alcohol i fermentació té un gran valor per a la salut.
Salvatges o conreats, les begudes amb fruits naturals al nostre abast són complementàries des del punt de vista nutricional i sanitari: una alimentació sana. I qui es preocupa en les nostres cultures de l'alimentació sana de la família i del clan? Quina dona!
Tots els que apareixen en els jeroglífics, icones i imatges d'antany fent aquestes begudes són dones. La creació i la cura d'aquestes begudes depenien d'ell, i sovint formaven part del culte a les deesses que les vinculaven amb la naturalesa. És natural, el fruit és la femella, la fecunditat...
Les dues forces han descartat a la dona d'aquestes fermentacions, que no han provocat ferits. La primera, les esglésies de suposades religions, que mai es corresponen amb l'alegria i la salut que suposa la possessió i gaudi d'aquestes begudes, les van relacionar amb els encantaments. I la segona, les begudes, que eren per a la casa, es van convertir en un gran negoci, és a dir, el treball de la casa, en una font d'ingressos que els homes de classe no podien suportar...
Manar dones en una alimentació sana està bé, molt bé. Però tenir un manament en els plaers, en els plaers i en els diners, això sí que no! Clar que els homes han de mossegar aquí amb el pal de dents i mossegades!
Fer olor que en el món de la sidra i el vi es produiria una evolució similar no és difícil. Els historiadors la trauran a la llum. En 1609 l'inquisidor Pierre Errostegi de Lancre va descriure així el País Basc: “És el poble de les pomeres; les dones només mengen poma, només beuen sidra i sempre estan disposades a mossegar la poma de la temptació”. No suportat per homes cristians estèrils. Encara sort que estem assistint a una volta de rosca en la qual cada vegada hi ha més sidrerías i cellers de vi en mans de dones. Pel bé de la sidra i dels sidreros! Els bevedors de vi ens diuen...
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
Egin du izotzak berea: azioa, txarkeria. Aspaldian ikusi gabeko izotz zuri galantak izan ditugu apirilaren bukaeran. Sator-lana baina agerian, inongo lotsarik gabe: azerikeria. Ikaragarria bota du Euskal Herriaren hegoaldean.
Mila gau eta bat gehiago ipuin sortaren antzera, azken 22 urteetako mila artikulu eta bat gehiago hauen kontakizuna aitaren batean igaro zait. Txoko honetan Gerezi sasoi aparta izenburua zuen lehen artikulu xinple hura idatzi zuen umemoko hari, Persiako ipuin sorta horretako Nur... [+]
Maiatz ederrari ekin diogu. Konturatzerako bero sapa azaleratzen diguten urteko egun luzeenetan gara. Urteko gau motzenak izango dira orduan, baina ikuskizun paregabea eskaintzen dutenak. Ez naiz ari jai txolinenei adarrak ipintzen dizkieten su-festa zalapartatsuez. Isilagoak... [+]
Uhaga edo ponpa izugarriak dira landareak. Zuhaitz handiak, zer esanik ez. Metro eta erdiko gerribuelta duen pago (Fagus sylvatica) batek egunero 400 litro ur behar ditu metabolismoari eusteko. 400 litro ur aurkitu behar ditu non edo han; sustraije ikaragarria garatzen du ur... [+]
Estimatzeko intentzio osoarekin sagardo botila bat ireki, edalontzia sudurrera hurreratu eta botila itxita izan duen tortotxaren usaina hartzea, horixe infernua!
Sekulakoa iruditzen zait aurtengo negua jo eta eskaintzen ari zaigun kolore sinfonia. Eguraldi xelebreagatik ote? Epel gozotik izotzera; lehorte punttutik uholdeetara. Ala neroni nabil halatsu, eta aurten begi berriak ditut...
Kosmopolita da getozka, Portulaca oleracea. Munduan barrena hara eta hona hedatu dugu, jakinaren gainean edo azpian, eta toki askotan ondo bizi da. Noranahitarra da, eta edonon nonahikoa. Dakigun guztia bezala, ez dakigu oso ondo nongoa den. Landareez ari garenean, ikaragarrizko... [+]
Orbel kontuak ekarri ditudala paperera eta, irakurle batek hosto ihar horiek landarezaleontzat zein onuragarriak diren aipatu zidan; krixtaua zen, eta “bedeinkazio” bat zirela zioen.