Què tal et sents, després de la sorpresa?
Furiós i molt enfadat. Físicament millor, però en l'últim mes no he pogut treballar perquè em feia molt de mal el cop rebut en les costelles. Tenia problemes per a respirar i dormir i no ha estat afectuós.

Més enllà de les conseqüències físiques, com t'ha afectat l'atac?El de
juliol, malgrat ser la sorpresa més escandalosa, desgraciadament, no és el primer atac dels nostres. A l'octubre, entre altres coses, es compliran cinc anys de la meva primera denúncia per amenaces de mort. I en els últims cinc anys he presentat una dotzena de denúncies pel mateix.

L'endemà de l'agressió va saber que l'agressor no era un simple agent policial, sinó un inspector de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional.
“Viva Franco, viva Espanya” va cridar un policia espanyolista i franquista, la qual cosa més em fot és que m'hagi atacat amb total impunitat i sense conseqüències. De fet, per primera vegada m'he adonat que seguint les manifestacions de l'extrema dreta, per sobre de les dificultats per a fer el meu treball lliurement, no podré anar tranquil pel carrer.

En què es troba ara el teu cas?
Vaig interposar una denúncia. però de moment no podem avançar res nou. El curs està a punt de començar i segurament a la tardor sabrem alguna cosa. Tot aquell que ha estat immers en processos judicials sap que serà un camí llarg i esgotador.

De moment, l'agressor es troba treballant amb total normalitat en l'operació. Es farà justícia?
Estic atent i preocupat perquè no s'han pres mesures contra l'agressor. Sobretot, si els fets haguessin succeït del revés, i jo hagués agredit a un policia de paisà, perquè sé que m'haguessin detingut l'endemà. Per tant, una vegada més es confirma l'existència de ciutadans de primera i de segona. Per tant, no tinc moltes esperances en el procés judicial. Em costa creure en aquest Estat de dret. Però, per descomptat, lluitaré fins al final per fer justícia.

En dotze hores, Solidaritzem-ens va recaptar els 12.000 euros necessaris per a pagar la teva defensa. Prou impunitat! Projectes. Què opina de la resposta rebuda?
Ha estat terrible viure en la pell el gran sentiment de solidaritat que ha florit a Catalunya en els últims anys. Ahir, per exemple, quan anava a un acte per a presentar l'últim llibre que he publicat, em vaig detenir en la gasolinera d'un poble perdut a Catalunya. L'empleat em va reconèixer i, després de comprovar que jo era, va treure la cartera i em va donar diners perquè participés en la caixa de resistència del judici. Bé, això no és més que un exemple, però és terrible: cada dia hi ha sopars grocs pels presos, la gent mana diners per a fer front als judicis. La ciutadania està fent el que pot i més.

A l'estiu s'han intensificat els atacs feixistes contra aquests llaços. Fins a quin punt la societat està espantada?
Volen provocar por, però el que estan aconseguint és que tots esmolem les dents. Sens dubte, aquests sectors intrantisistema, que han nascut contra l'independentisme, estan provocant una reacció adversa que fa que la gent surti cada vegada més orgullosa al carrer. El seu major èxit és que l'Estat porti la nostra lluita a un nivell simbòlic.

Però, és suficient la lluita simbòlica per a satisfer l'anhel de llibertat de Catalunya?
De cap mode. L'independentisme ha d'avançar ara, perquè mentre no tinguem un objectiu a curt i mitjà termini, estarem atrapats en la lluita simbòlica. En aquest sentit, el possible escenari de futur que va dibuixar Quim Torra la setmana passada no ajuda en res. És urgent veure en què fallem i en quin hem encertat i dissenyar una estratègia per a satisfer el nostre objectiu.

Quin hauria de ser el punt de partida?
Mantenir el model de l'1 d'octubre: vam fer un referèndum a ciutadans de moltes ideologies, perquè deixem de costat les diferències i lluitem pel mateix objectiu. Aquest va ser l'èxit. Per tant, l'actitud constructiva continuarà sent imprescindible.

En breu es complirà un any des que els primers representants de l'organització van ser empresonats. Quina és la clau per a tornar a la normalitat?
No recuperarem la normalitat. L'Estat espanyol farà tot el que sigui necessari per a fer front a qualsevol tipus d'acció que es consideri agressiva i agressiva. Per tant, respondrà a cada intent de secessió amb tots els mitjans al seu abast, siguin legals o il·legals. En el fons, si fóssim un país democràtic, podríem celebrar des del principi un referèndum a Escòcia o a Quebec. Però no, aquí hi ha un interrogatori i la Policia ataca a la població civil. Vivim una barbàrie sense precedents.

Què necessita l'independentisme ara?El
moviment independentista ha d'assumir que té davant sí un enemic poderós. La història ha demostrat que la guerra bruta ha arribat a llocs on l'Estat no arriba, i a Catalunya s'ha confirmat recentment: s'han utilitzat fraudulentament els atacs informàtics per a interrompre el referèndum, s'han tancat webs sense ordre judicial, es va intentar entrar en la seu de la CUP el 20 de setembre… Per tant, és absurd jugar aquest partit de futbol, sabent que el jugador té el carnet d'equip contrari.

Notes algun cansament entre els ciutadans de Catalunya?El
cansament sí, però els que esperaven que el procés independentista fos soufflé s'han donat la sorpresa. La societat catalana està mobilitzada des que es van iniciar les consultes a Arenys de Munté al setembre de 2009 i, en aquests nou llargs anys, la mobilització no ha cessat. És cert que la tardor va ser un punt d'inflexió, però no hi ha més que fixar-se en els resultats per a veure que l'independentisme creix. No podem oblidar que va haver-hi més vots independentistes en les eleccions imposades del 21 de desembre que en el referèndum. En només dos mesos, l'independentisme s'ha incrementat en un 5%. Això és molt.

Aquest increment es mantindria si s'organitzessin les eleccions?
Per descomptat. I no sols això, sinó que Ciutadans perdria els seus diputats. En els últims mesos, per haver competit amb l'extrema dreta que representa VOX, s'han obert els ulls a moltes persones que els van votar.

Parlem de la seva professió. Quan i com va decidir especialitzar-se en els moviments d'extrema dreta?
La veritat és que no va ser una decisió exacta. Soc il·lustrador d'ofici i, sense voler-ho, un dia vaig descobrir que aquest era el meu ofici. No és un treball fàcil, el fotoperiodisme està mal vist econòmicament. Per a mi seria més rendible fotografiar les bodas, amb el màxim respecte als fotògrafs que fan aquest treball, però això no em compleix. Entenc la fotografia com a eina per a canviar la societat.

Malgrat les amenaces i agressions que has rebut en aquesta llarga trajectòria, on està la garantia de la llibertat d'expressió?
Em vaig submergir en els temes d'extrema dreta sabent que anava a ser complex i que em prendrien per un punt de mira. Això no vol dir, en si mateix, que en un país on es defensa la llibertat d'expressió, hi hagi problemes amb els quals, pel que sembla, són constitucionalistes quan es treballa amb ells. Però, en part, aquest és el preu que cal pagar. L'any passat vaig fer fotos de dos o tres actes. Per exemple, en una d'elles vaig haver d'estar sis hores treballant des de la finestra d'un habitatge, perquè no podia baixar al carrer, i en les altres dues vaig haver de posar un parell de denúncies per les agressions.

El periodisme i la fotografia són imprescindibles en la construcció del relat. Què opina del relat que han fet els mitjans de comunicació sobre el procés català?
Hi ha hagut una gran diferència entre les ràdios i les televisions públiques d'Espanya i Catalunya. Cal fixar-se en les taules rodones dels uns i els altres. En TV3, per exemple, apareixen en els debats independentistes, federalistes i espanyolistes obstinats. Amb TVE1, en canvi, participen espanyolistes de tots els colors, però això sí, mai veuràs independentistes. En aquest sentit, les dades demostren que la falta de diversitat que s'ha volgut atribuir a TV3 a Espanya és absolutament falsa. Però bo, quan ho vaig veure al gener, em vaig espantar que el llavors president del Govern, Mariano Rajoy, aplaudia el treball dels mitjans de comunicació a Espanya.

Creu vostè que els mitjans de comunicació catalans han abordat el tema de manera neutral?
Segurament, els mitjans locals també tindran alguna manca quant a la visió crítica, per descomptat. Però no hi ha diferències quant a la difusió de la informació. Els mitjans de comunicació espanyols no paren de publicar mentides i silenciar els fets gràcies al suport de les forces policials. És una vergonya. A més, em sembla simptomàtic el relat que volen crear: volen representar la violència i la divisió social que mai ha existit en l'independentisme. En canvi, som nosaltres els que sofrim la violència i la repressió, mentre les estructures de l'Estat ens silencien, ens menyspreen i ens castiguen.

Catalunya ha viscut uns dies sense precedents i vostè els ha reunit en el llibre Dies que duraràn anys.
Sí, per això, segurament, el llibre ha tingut un gran èxit. Ja hem publicat la sisena edició en català i una en castellà i anglès. Que és el curs que més he treballat. Normalment trec 60.000 fotos a l'any. L'any passat vaig fer 140.000. Cada dia era històric i histèric. Hi havia tres o quatre cites al dia.

El president, Quim Torra, li va regalar un exemplar al rei Felip VI, que va ser expulsat per Felip VI.
Va ser interessant, sobretot perquè em van donar l'oportunitat de dedicar-me. No t'ho pensis, vaig sentir molta pressió, però vaig decidir que el millor era utilitzar aquesta oportunitat per a transmetre el que va sofrir l'1 d'octubre i l'ànsia de llibertat que té Catalunya. Si no m'equivoco, com tots els llibres que se li lliuren al rei, el meu estarà en els béns de les nacions... [riu].