Oier Gorosabel Larrañaga mostra la seva curiositat per tots els temes relacionats amb la salut en general. Aquesta vegada ens hem reunit amb ell per a parlar d'higiene. Per a explicar el context cultural i històric de la neteja, ha retrocedit en el temps, des de les cases de banys de l'època grega i romana, fins a arribar a parlar de la “hiperlimpieza” actual: “L'actual model de neteja ve del segle XIX, la revolució sanitària que es va donar a Europa. Per a fer front a les plagues es va fomentar la higiene pública i el nivell de salut es va disparar”. Aquesta revolució va aconseguir, entre altres coses, els corrents d'aigua que avui són normals, els vàters, els antisèptics i la recollida d'escombraries. Tanmateix, en els últims anys cada vegada ens rentem més i això pot perjudicar la salut, segons han explicat diversos experts en la matèria. Aquí està la paradoxa.
Els conceptes Net i Brut són relatius, per tant: “En l'època romana no s'usava sabó. S'untava la pell amb una mescla d'oli i sorra, i després la hi llevaven amb una espècie de falç anomenada strigilis. Avui dia, això ho consideraríem brut”, diu Gorosabel. Cap a 1850, el costum era banyar-se només quan s'emmalaltia o abans de casar-se. Cap a 1900 els europeus ho feien una vegada a l'any, “també els rics”. I sense anar més lluny, en la dècada de 1980 el normal era dutxar-se una vegada a la setmana. Avui, no obstant això, el més habitual és que es faci una o diverses vegades al dia.
El sabó és el més nociu
“El sabó va revolucionar la vida de la nostra àvia. Va aparèixer al País Basc al voltant de l'any 1900 i va substituir al lleixiu. El que tenia una mica de diners comprava sabó i anava a rentar-se roba als safaretjos moderns”. Seguint amb aquesta explicació, Gorosabel ens ha dit que no usem el sabó en la mesura en què el fem. La dutxa diària no, l'ús diari del sabó és un dels principals problemes; deixar la pell desprotegida i obrir les portes a algunes malalties, per exemple.
Això pot originar dos problemes en particular. D'una banda, pot afectar la immunitat; l'eliminació excessiva de la capa exterior de l'epidermis i de la suor, afavorirà la proliferació de bacteris que s'introduiran més fàcilment a l'interior del cos. A més, l'adaptació corporal davant els canvis de temperatura pot ser més difícil.
D'altra banda, estan les relacionades amb l'estètica; en llevar la protecció a la pell, aquest perdrà aigua i s'assecarà. Això pot causar al·lèrgies o irritacions, per exemple en l'anus, fins que es cronifican. Quant a la neteja diària, Gorosabel ens ha dit que si no deixem que la pell es completi plenament dels danys d'aquests “atacs”, “la ferida es produirà sobre la ferida”.
La clau està a analitzar les necessitats i prendre mesures; és a dir, en la freqüència i en els productes que s'utilitzaran. Qui per treball o pel que sigui hagi de dutxar-se tots els dies pot utilitzar sabons més suaus, i la persona que no es dutxa sovint, sabons purs. Gorosabel recorda que no totes les parts del cos són iguals. Les axil·les, la cama o els peus tenen una olor més forta i la necessitat de neteja és major que en el cas de la cara o els braços. En qualsevol cas, ha de dir que no ens hem encegat: “L'olor del cos no està de moda i intentem eliminar-lo. Una persona que mai es renta pot semblar bruta, però no per això emmalaltirà”.
