Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Diagnòstic: Desigualtat

  • La violència masclista, que és violència estructural, ha estat socialitzada com a dona, així com als individus que encarnen identitats més enllà dels límits de la norma binària de gènere, travessa de dalt a baix. No obstant això, alguns dels danys que produeix aquesta violència són més fàcils d'identificar que uns altres, i per culpa de molts tabús, els corresponents a la salut mental solen quedar sovint en la foscor.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

No obstant això, les dades que podem trobar aquí i allà il·luminen aquestes tenebres i mostren la realitat bruta: L'Organització Mundial de la Salut (OMS) subratlla que entre les persones majors que sofreixen els principals problemes de salut mental, la majoria són dones, i que, segons dades de l'Enquesta Nacional de Salut (SNS), una de cada quatre dones pateixen problemes de salut mental. D'altra banda, l'Enquesta Basca de Salut d'EUSTAT de 2013 reflecteix que entre 2002 i 2013 els problemes relacionats amb la salut mental, mesurats en funció de la prevalença dels símptomes d'ansietat i depressió, van augmentar en la CAPV un 23% i un 16%, respectivament, en relació als homes. En les gràfiques que representen la situació de la salut mental en funció de l'edat, la classe social i el nivell d'estudis, també predominen les dones.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) subratlla que les dones són la majoria de les persones majors que sofreixen problemes de salut mental

Aquestes dades permeten entendre que el gènere influeix decisivament en la salut mental. L'OMS diu que la pressió exercida pels diferents rols, l'exclusió, la violència masclista, l'abús sexual i la combinació de factors relacionats amb la pobresa incideixen negativament en el benestar mental de les dones. En aquest sentit, cada vegada són més els que consideren imprescindible la perspectiva de gènere per a acostar-se a l'àmbit de la salut mental.

El Centre de Salut Entre Nosaltres de Madrid està especialitzat en l'atenció a problemes psicològics relacionats amb el gènere. L'equip d'experts que treballa en el centre considera que les malalties relacionades amb el gènere són una crisi de gènere i no una malaltia. Entre les causes d'aquests malestars, al costat de les diverses formes de violència que la societat exerceix contra les dones, es fa referència al sincretisme de gènere, que fa referència a la doble concepció del gènere femení que es dona en l'actualitat: “Tenim una concepció tradicional i moderna del gènere, la primera invalida l'autonomia i la segona la busquem. Per a la majoria de les dones, aquesta contradicció i les dificultats per a resoldre el conflicte que comporta són les causes del malestar”, han explicat. En la mateixa línia, Roser Capdevilla i Carmen Sáez van parlar en el fullet Salut Mental de les Dones: “Les dones sentim que estem canviant, però els valors i les estructures socials no ens ajuden en aquest canvi”.

Capdevilla i Sáez assenyalen que l'agressivitat sol estar en la base de malestars amb una prevalença femenina molt superior. La veritat és que les dones, encara que socialitzades en el paper femení, solen tenir dificultats per a expressar agressivitat. D'aquí ve que, en la majoria de les ocasions, substitueixin el sentiment inicial per una tristesa que jutgen més acceptable. El malestar, en aquest moment, comença a expulsar-lo amb símptomes físics.


El cos com a signe de malestar

El
mal de cap, pit, esquena, articulació o múscul, la pèrdua de desig i apetit, els problemes digestius, el mareig, el cansament, l'excés de somni o l'insomni, entre altres, poden ser causa de la substitució de l'agressivitat per la tristesa. El quadre sintomatológico de la depressió. De fet, encara que la gestió de l'agressivitat mal orientada pot ocasionar altres problemes, l'anomenada depressió és la que preval entre tots els malestars. Segons les dades facilitades per l'OMS, la discapacitat és la principal causa a nivell mundial i tant el gènere com l'exposició a la violència són factors de risc per a patir-la. Les dades no necessiten una explicació: el 80% dels casos de depressió a nivell mundial són exògens (provocats per agents externs) i el 70% de les depressions d'aquesta tipologia es donen en dones.

La importància dels factors socioculturals en el desenvolupament de la depressió fa que María Zapata Hidalgo utilitzi una perspectiva antropològica i feminista per a investigar els processos de depressió a benestar. Encara que té estudis de psicologia de fet, li sembla que la perspectiva psicològica i mèdic-psiquiàtrica “en la majoria dels casos, individualitza el malestar” i “redueix la importància del col·lectiu i la cultura”. És més, considera que el fet que aquests malestars siguin considerats com a depressions és “una despolitización del malestar causat per la societat”. “El conflicte social s'evita a través de la patologia”, diu.

Zapata tampoc considera la depressió una malaltia, sinó que l'entén com un moment de crisi de la vida. Una crisi que es produeix quan la impossibilitat de gestionar diversos esdeveniments acumulats, o la falta d'eines de gestió, provoca que l'individu “caigui”. Es considera que el sofriment personal que provoca la depressió té una estreta relació amb la posició de desavantatge de l'individu en el sistema social i cultural que li envolta en gran manera. En aquest sentit, utilitza el terme ‘malestar social encarnat’ a l'hora d'investigar. Això posa el cos (entès com alguna cosa que està en interconnexió amb les emocions) en el centre de l'observació i permet l'observació del tema des de l'etnografia corporal, una visió que considera imprescindible, sent la majoria dels símptomes que genera la depressió, corporals. Reconeix que ha tingut des del principi la hipòtesi que el camí de la depressió al benestar ha de passar pel cos.

María Zapata:
“El conflicte social s'evita a través de la patologia”

De les dades observades conclou que el gènere, l'edat i els ingressos són els principals factors de vulnerabilitat davant la depressió. Viure condicionat per la pobresa, ser major en la societat que honra la joventut o sofrir diverses violències per ser dona pot conduir a la depressió. Ni què dir quan el factor de gènere es creua amb un altre factor de vulnerabilitat. Amb l'edat es veu clarament: “Quant a les depressions diagnòstiques, la bretxa de gènere és molt major a partir dels 65 anys. Per què? Perquè l'addicció està en relació amb el gènere. És dur ser home i vell, però és molt més dur ser dona i vell”, ha explicat.

Malgrat tractar-se d'una malaltia d'alta cronicitat, Zapata considera que l'individu que desenvolupa la depressió té capacitat de transformació, de donar-li la volta a la malaltia. A través d'aquesta competència, ha seguit de prop els processos de recuperació empresos per diversos individus en el procés de recerca desenvolupat fins al moment, i segons el vist, hi ha tants processos de recuperació com depressions. Creu que no hi ha dos casos de depressió iguals, de la mateixa manera que el benestar i la recuperació no és el mateix per a tots. “És necessari tenir en compte això per a evitar l'obligatorietat de canalitzar tota recuperació d'una sola via”, ha explicat. No obstant això, en aquesta ocasió en la qual ens referim al pes que té el gènere en el malestar, crida l'atenció que en la recuperació l'un o l'altre hagin vist la clau en materialitzar un model de gènere més flexible.

Com s'ha esmentat anteriorment, Zapata utilitza la hipòtesi que el camí cap al benestar passa pel cos. Dutxar-se als matins, fer exercici físic, maquillar… les pràctiques que impliquen la implicació del cos són considerades bàsiques en el camí cap a la recuperació. No obstant això, creu que hi ha altres aspectes que també tenen una importància vital, entre els quals es troben les xarxes de contacte. “Em sembla imprescindible tenir una xarxa, no puc ni imaginar la recuperació d'una persona que està sola”, ha explicat. “Les crisis ens obliguen a fer canvis, a realitzar transformacions identitàries”, però “entenent la identitat com una cosa relacional”, diu, convençuda que la força de la recuperació està a acceptar la vulnerabilitat i la dependència dels altres.


Quadern membre
Il·lustració de la portada del llibre d'àlbums 'Lohia' de Maite Mutuberria

L'experiència
de Maite Mutuberria, il·lustradora, ens porta a prendre en consideració la hipòtesi de Zapata, on va trobar el mànec en el dibuix mentre transcorria una fosca ratxa. “Els quaderns formen part de mi, com una altra part del meu cos”, diu si és el cas, donant a entendre que el camí cap al benestar va passar pel cos. La seva inquietud va anar dibuixant en les pàgines de quaderns i recentment ha publicat els dibuixos en format deslliuro d'àlbums. Diu que és el quadern d'una crisi, ja que Mutuberria també considera el viscut com un període de crisi. La paraula depressió no és representativa del viscut i es considera un terme limitatiu, per la qual cosa és ella qui ha posat nom a aquest malestar: Lohia, que també és el títol de l'àlbum que acaba de publicar.

“La crisi ha estat com un procés d'excavació, cap al meu interior”, ha explicat. En aquest procés ha vist que “cadascun té la seva pròpia brutícia”, “encara que a vegades la conservem aquí, volent demostrar al món que som nets”. En referència a aquesta brutícia, ha posat el nom que li ha posat al treball. Si d'aquesta excavació ha tret lliçons és que tots portem fang dins i “hem de saber gestionar això, no netejar-ho”. Atribueix la crisi a la falta d'eines per a gestionar aquesta brutícia, en línia amb Zapata també.

La crisi li va servir a Mutuberria per a conèixer-se a si mateix, com un dibuix de l'àlbum li permet comprendre-ho a la perfecció. En ella es pot llegir la “autòpsia per a l'autoconeixement”, ja que l'única sortida per a l'autor va ser “entrar” i “veure's des de dins”. Compte que va intentar trobar el camí del benestar de diferents maneres, però va trobar la clau en aquest viatge cap a l'interior. “Això és el que m'imagino en el llibre, com entro en les meves entranyes per a veure'm des de dins”, diu.

Maite Mutuberria:
“Cadascun té la seva pròpia brutícia (...) encara que a vegades la conservem aquí, volent demostrar al món que som nets”

Són els enderrocs del fang, segons l'autor, els que es recullen en el llibre. A l'hora de preguntar què formaven aquests residus, s'ha pres un temps per a reflexionar abans de contestar: “Jo vaig crear un Jo de ficció, i això va ser el que va caure. Des que naixem estem creant una identitat, creguem la nostra pròpia identitat, i pot arribar un punt en el qual no saps si realment ets això o ets una cosa que ha creat la societat. Llavors, el que va caure va ser el Jo que jo havia creat, i ara estic tractant de crear el meu veritable Jo amb els residus”.

Es pot considerar Lohia com una obra de gran potencialitat. Tant perquè trencant el tabú de bogeria construït entorn del sofriment psicològic, planteja un tema que es duu a terme en solitud i en privat, com perquè ofereix una visió més pròxima o íntima de la depressió. “El problema és de la societat, però es viu de manera individual en el dia a dia. Potser s'entén millor per aquesta cotidianeidad i perquè ho faig des de dins”, explica l'autor. Igual que li ha fet saber qui o qui, el treball ajuda a identificar els casos de depressió que tenim en l'entorn pròxim, i això no és un assoliment fàcil. “Per a mi no ha estat fàcil socialitzar aquest treball. Per això, si a algú l'ajuda, per a mi és una alegria, la flor més gran que em poden tirar”, ha reconegut. Per cert, si una dona que ha viscut o ha sofert experiències semblants pot començar a trencar el silenci. “Em sembla bonic que la dona utilitzi aquest llibre com a excusa per a començar a parlar d'aquestes coses”.


Últimes
2025-03-28 | Sustatu
La Ligaren blokeoak euskal domeinuei eragiten dien kaltea monitorizatuko du Puntueus-ek

Azken aldian, asteburuetan, Internet ez dabil ondo. Hasieran, zaila zen webguneei ezarritako blokeoen zergatia ulertzea; orain, badakigu Espainiako La Ligak agindu zituela, futbola modu ilegalean emititzea saihesteko. La Ligaren blokeoak euskal domeinuei eragiten dien... [+]


Abenduaren 27an Bilbao Arenan milaka euskaltzale batzeko dei egin du Kontseiluak

Bilbon eginiko aurkezpenean iragarri dute ekitaldia, euskarari "arnas berri bat emateko eta behar duen indarraldia gorpuzten hasteko" lehen urratsa izango dela nabarmenduta. Euskaltzale guztiei, baina, oro har, "justizia sozialean eta gizarte kohesioan aurre... [+]


“Ez genuen komunik, ez urik, ez argindarrik... eta hori ere kendu digute!”

Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]


Olatz Salvador
Konfort gunea

Olatz Salvador
Noiz: martxoaren 15ean.
Non: Deustuko jaietan.

------------------------------------------------

Martxoak beti du deustuarrontzat kolore berezia; urtero ospatzen ditugu jaiak, San Jose egunaren bueltan. Bi asteburu bete festa, eta urtetik urtera Deustuko... [+]


Intza Gurrutxaga Loidi, EHE-ko kidea
“Oldarraldiaren aurrean, hainbat administraziotatik, adibidez, koldarraldia dator”

Euskal Herrian Euskarazek manifestazioa deitu du apirilaren 6rako, 11n EHEko bi kide epaituko dituztelako. Hiriburuetatik autobusak antolatzen ari dira. Bi helburu bete nahi dituzte, batetik, epaituak izango diren bi kideei babesa erakustea, eta bestetik, euskararentzat justizia... [+]


Bidasoako haur eta gazteen psikiatriako kontsultaren itxierak haserrea piztu du

Pazienteek Donostiara joan behar dute arreta jasotzeko. Osasun Bidasoa plataforma herritarrak salatu du itxierak “are gehiago hondatuko” duela eskualdeko osasun publikoa.


2025-03-28 | Irutxuloko Hitza
Metroaren lanetako gainkostua 33,3 milioi eurokoa dela adierazi du Eusko Jaurlaritzak

EH Bilduk galdera sorta bat erregistratu zuen Eusko Legebiltzarrean Donostiako Metroaren igarobideko lanen gainkostua argitzeko. Informazio hori atzo jakinarazi zuen Susana Garcia Chueca Mugikortasun sailburu sozialistak.


Ezkabako ihesaldia gogoratzeko, La Fuga mendi-martxa

Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.


Atzera bota dute Zaragoza eta Araba arteko goi tentsioko linearen proiektua

Martxoaren 19an amaitu zen proiektua aurkezteko epea, baina Errioxako PSOEk adierazi du Forestalia enpresak "interesa baztertu" duela. Enpresak bi parke eoliko eraiki nahi zituen Aragoiko lurretan, baina oraindik ez ditu lortu baimenak eta hori dute egitasmoa... [+]


2025-03-28 | ARGIA
200.000 euro lortzeko kanpaina abiatu du Integrazio Batzordeak

Seaska Sarean inklusio egoeran dauden 165 ikasleei laguntza bermatzeko hasi dute kanpaina, antolaketa propioa eratuta. Frantziako Hezkuntza Ministerioaren jarrera salatu dute kanpaina aurkezteko prentsaurrekoan, behar bereziak dituzten haurren inklusiorako baliabide... [+]


AEBn ekoizten ez diren autoei %25eko muga-zergak ezarriko dizkiela iragarri du Trumpek

Muga-zergak apirilaren 2tik aurrera ezarriko dira eta altzairuari eta aluminioari ezarritakoei batuko zaizkie. "Gurekin negozioa egiten duten eta gure aberastasuna eskuratzen duten herrialdeei ezarriko dizkiegu", AEBetako presidenteak adierazi duenez. 


2025-03-27 | Arabako Alea
Greba mugagabea hasi dute Gasteizko lorezainek

%90eko jarraipen "ia erabatekoa" izan du grebak, sindikatuen arabera. Gasteizko parkeak, lorategiak eta eraztun berdea mantentzen dituzte Enviser azpikontratako 90 langileek.


Eguneraketa berriak daude