Quan i com va sorgir Iridia?
Va començar a constituir-se en 2014 i es va oficialitzar com a associació a la fi de 2015. El projecte va ser promogut per persones vinculades als moviments socials des de fa anys. El principal repte en la societat era protegir la ciutadania contra la vulneració dels drets humans que s'havia produït a conseqüència de l'atac institucional.

Quina és la vostra dinàmica de treball?Hem creat un grup de treball especialitzat
en diferents àmbits per a oferir una atenció integral a la ciutadania que ha sofert vulneracions de drets humans: suport legal i psicològic. De fet, sovint hem vist que hi ha molta gent carregada: com a víctima d'un atac institucional injust, tenen problemes per a treballar la via legal i la psicològica. Oferir un servei integral és imprescindible.

Us heu basat en alguna experiència internacional per a crear Iridia?L'associació
Iridia, i sobretot, el Servei d'Atenció i Denúncia contra les Agressions Institucionals (SAIDAVI) que hem creat en el si de l'associació, es va inspirar en el projecte Centre d'Estudis Legals i Socials (CELS) de l'Argentina. El servei argentí compta amb una trajectòria de 30 anys i ha rebut el seu assessorament. És a dir, Iridia no és un bufet d'advocats, sinó un grup de treball per a la defensa dels litigis que poden ser substituïts per la majoria de la ciutadania.

Quina valoració fa de la trajectòria realitzada fins ara?
Hem vist les dues cares de la moneda: d'una banda, com estem construint un recurs de gran capacitat, ens hem adonat que es poden canviar tant la societat com la legislació; però, per un altre, com és un projecte pioner, el repte és encara major. Hi ha molta feina per fer. En realitat, l'objectiu és que l'Estat assumeixi la responsabilitat de tots els atacs institucionals que hi ha a Espanya. I sabem que això és possible a través d'una fiscalia especialitzada en atacs institucionals.

Sou optimistes.
Clar que sí! Perquè avui dia estem més prop d'aquest repte que fa una dècada. El moviment social s'ha incrementat, primer va ser el M15, i enguany el M8 també ha estat un clar exemple. L'auge dels moviments socials és evident, i creiem que a través d'aquesta pressió social arribaran els canvis. No obstant això, queda molta feina per fer. No hi ha més que veure les declaracions dels polítics davant l'atac policial de l'1 d'octubre... Però, a mitjà o llarg termini, som optimistes.

Diu vostè l'1 d'octubre. Iridia va ser un dels impulsors de la plataforma Som defensors en el referèndum. Com ho vau viure?
A la vista dels registres i esdeveniments de setembre, 60 advocats, 25 psicòlegs, 70 col·laboradors i altres 60 col·laboradors externs van participar en el servei d'atenció ciutadana que es dirigia a la ciutadania el passat 1 d'octubre. Treballem en dos eixos: d'una banda hi havia tres observadors identificats, distribuïts en diverses escoles on es podien produir incidents. Ells gestionaven les vulneracions de drets, però sense intervenir. D'altra banda, els equips d'advocats i psicòlegs es van instal·lar en dues zones de Barcelona per a atendre les necessitats de la ciutadania.

Els recursos previstos es van quedar curts.
Per descomptat, va ser terrible. L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Oficina contra la Discriminació, va obrir un servei d'atenció a les víctimes en col·laboració amb associacions de la ciutat, entre elles nosaltres. Allí rebem una multitud de persones de totes les edats i condicions durant tot un mes. De 8.00 a 18.00 rebíem una visita cada tres quarts d'hora.

Heu aconseguit identificar als policies?
Alguns sí, però encara ens falten molts per identificar. Perquè, com ha succeït en altres casos, no porten cap identificació i, per si no fos prou, la fiscalia ho posa molt difícil. Serà un llarg recorregut, no podem oblidar que es tracta d'una macrooperació i que sumem milers de casos. Tenim esperances que el resultat sigui positiu, però anirà molt de temps.

El Govern ha canviat a Espanya, però, veurem algun responsable polític?
Aquesta és la nostra demanda: identificar als responsables policials, però també als càrrecs polítics. De fet, gràcies a la labor dels voluntaris hem comprovat que els policies repetien patrons de conducta, per la qual cosa és evident que l'1 d'octubre els policies seguien una ordre superior. Estem treballant en la cerca dels responsables de la decisió.

Què passarà amb els polítics presos?
És imprescindible deixar en llibertat als presos polítics. El Govern de Pedro Sánchez ha fet un gest molt important del seu acostament a la Comunitat Autònoma. La imputació dels delictes de sedició i rebel·lió és una bogeria, per la qual cosa creiem que el canvi de govern hauria de fer més passos endavant. L'horitzó de Catalunya depèn de la voluntat política espanyola.