L'Ajuntament d'Ansoáin, en col·laboració amb el Servei d'Igualtat, va organitzar en 2016 els primers tallers d'horticultura ecològica per a dones. “Vam posar en marxa l'hort ecosocial amb l'objectiu d'impulsar l'apoderament de les dones”, ha explicat Eva Isturiz García, tècnica d'Igualtat de l'Ajuntament d'Ansoáin. Abans ja tenien en marxa altres zones d'horta al poble, per exemple en el gazteleku i a l'escola. “L'horta, el cultiu de la terra, té una capacitat especial per al procés d'apoderament de la gent”, diu.
Els primers passos van ser la preparació del terreny i l'organització del taller teoricopràctic de l'associació agroecològica Arria. Encara que els tallers estaven oberts a totes les dones d'Ansoáin, algunes de les places van ser reservades per als que ja estaven en altres projectes del Servei d'Igualtat: dones en programes de prevenció de la violència, associacions d'esclerosis… En el primer any es van formar sobretot en tècniques de cultiu, però aviat els organitzadors es van adonar que també havien de treballar més en el camp de l'autoestima, la fraternitat i l'apoderament de les dones. Per això, en el segon any van rebre les sessions d'una psicòloga que treballa en temes de gènere.
Després de tres anys de tallers, el projecte ha adquirit una nova forma: les dones han creat un grup d'hortes autogestionades. “Treballen en l'horticultura ecològica i participen en el Txoko Gorri, format per col·lectius d'Ansoáin”. El grup ha pres el nom d'Errotz, i està obert a qualsevol dona del poble.
“Al principi va despertar molt d'interès i la iniciativa va tenir molt bona resposta, però les dones portem moltes motxilles damunt i a poc a poc vam poder veure que algunes dones van començar a abandonar”, explica Istúriz. En format de grup, no obstant això, és més fàcil tenir en compte els ritmes i les necessitats de cada dona, i cadascuna participa en funció de les seves possibilitats.
El tècnic explica que el perfil dels participants és molt variat: “Hi ha dones amb discapacitats, de diferents procedències i edats…”. Segons el tècnic, l'objectiu final era guanyar presència en l'horta i al poble, i a poc a poc l'estan aconseguint.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.