Es el primer any que UEMA organitza colònies d'una setmana, l'estrena; i encara que els joves ja han tornat a casa, nosaltres els hem enxampat en Zestoa en els últims dies. Setze joves d'entre 15 i 18 anys decidim i deixem organitzar el joc després de desdejunar pel seu compte en una aula de la Granja Escola i ens reunim amb Jokin Uranga, responsable de l'àrea educativa d'UEMA i coordinador de campaments d'estiu, la monitora Aizpea Aristi i Irati Mendizabal, una jove oiartzuarra de 14 anys.

“L'objectiu de Salt! és fer un salt de la inèrcia a la consciència i amb això generar un efecte multiplicador”, va explicar l'associació de municipis euskaldunes en la presentació del programa d'estiu, i “amb un atractiu programa vinculat a l'oci i la cultura basca, sensibilitzant als joves sobre el tema, es vol fer un pas a l'apoderament col·lectiu”. Però realment s'han complert els objectius? El periodista ha fet aquesta pregunta als tres periodistes, i els tres, cadascun des del seu àmbit, s'han mostrat contents pel seu treball. “No hem volgut organitzar unes colònies de formació. Per a això hi ha preparada una programació completa durant el curs i no hem volgut ‘avorrir-nos’ amb xerrades o tallers seriosos. Creiem que del plaer i del plaer, encara que sigui de manera indirecta, s'abasten moltes coses. L'objectiu d'aquestes colònies ha estat conèixer als joves dels municipis bascos, compartir el seu dia a dia i veure que en altres pobles també viuen en basc; i a la volta, cadascun jugarà al seu poble el paper de suport de la llengua. Al cap i a la fi som unes illes petites”, ens comenta Jokin Uranga.

“Durant set dies hem tingut un ambient de grup meravellós tant entre els joves com entre els monitors. A través de jocs i activitats hem treballat en la conscienciació que has esmentat. Ahir, per exemple, vam tenir un dia dedicat a la música i la cultura basques, i entre riures, vam poder escoltar i conèixer a diversos grups bascos. Un dels jocs va ser donar una paraula als joves i reunir el major nombre de cançons possibles en relació a aquesta paraula. Van estar a gust i ens va servir per a veure quants sabem cantar, quins són els temes que apareixen en la música basca, etc.”, ens compta Aizpea Aristi.

La jove Irati Mendizabal també ha realitzat una “valoració molt positiva”: “Hem ajuntat a disset persones d'Oñati, Oiartzun, Bermeo, Otxandio i Igorre i hem fet una relació increïble. Hem fet de tot, hem recorregut el riu, hem anat a la muntanya o a la platja, les ginkanas, les revetlles... ha estat una experiència molt bonica, digna de repetir”.

S'ha reunit un grup més petit del que s'esperava, i l'organització ha reconegut que “ha costat” atreure als joves. “D'una banda hi ha tantes com. Pot ser que l'acostament dels més joves sigui més fàcil que el dels 15-18 anys”, ha reconegut el coordinador. “I d'altra banda, que si tu organitzes unes colònies de bertsolaris o d'esport, pot ser més fàcil, ja que aquests joves es reuneixen setmanalment, per a fer una cosa més concreta pot ser més fàcil ajuntar gent. En el nostre cas, el campament és més ampli, ha tingut una oferta més general, i a l'ésser el primer any, a més, els joves no tenen referències anteriors”, ha continuat. Però els tres han volgut subratllar els "avantatges" del petit grup, que ha estat un grup de mesura per a establir una relació més estreta entre tots. Paraules d'Uranga: “Jo he estat d'anada i tornada, no he estat com a monitors les 24 hores del dia amb els joves. Des de fora he pogut veure el desenvolupament de les relacions, i ha estat molt bona la salsa que s'ha creat entre els joves i els monitors”.

Formació de monitors

Els monitors han rebut prèviament una sessió preparatòria d'un cap de setmana. Per a començar, han treballat sobre què és la UEMA, la seva trajectòria, amb quins objectius treballa, etc.; i a continuació han aprofitat el cap de setmana per a preparar la pròpia colònia. De totes maneres, la majoria dels monitors provenen dels municipis euskaldunes, i anteriorment coneixien a l'associació. A més, durant un parell d'anys van treballar en les Trobades Juvenils organitzades per la pròpia UEMA en Orio, per la qual cosa coneixien el seu funcionament.

Projecte educatiu d'UEMA

En la base d'aquestes colònies es troba tot un projecte educatiu. La conscienciació i sensibilització ciutadana és una de les línies principals d'UEMA en els últims anys. En aquest sentit, fa dos anys es va posar en marxa el projecte d'educació sobre els centres que respiren en basc, i en els últims cursos els tècnics de l'associació han treballat amb alumnes d'Educació Infantil, ESO i Batxillerat en tots els municipis d'UEMA. L'objectiu del projecte és difondre entre l'alumnat el discurs de l'ecologia lingüística i posar en valor els espais respiratoris, a més de fer veure als joves la importància que tenen en el procés de normalització del basc.

L'any passat van començar a treballar per a desenvolupar el projecte íntegrament i superar els límits de l'educació reglada. Projecte. Un cap de setmana de Salt! Les Trobades Juvenils van ser organitzats per UEMA en Orio en 2017. I enguany ha fet un pas més: han decidit preparar un campament de setmana en lloc d'una estada de cap de setmana, per a poder treballar de forma més relaxada tot el contingut que es va treballar durant aquells tres dies i arribar a més joves.

Encara que de cara a l'any que ve encara no és clar si s'organitzarà alguna cosa en el mateix format, UEMA preveu estades d'un cap de setmana o un parell de setmanes perquè aquests joves puguin continuar interactuant i empoderant-se.

Irati Mendizabal, de 14 anys i natural d'Oiartzun

“Teníamos guanyes d'anar als campaments i a l'escola ens van donar la notícia de Salt!. Ens va semblar una oportunitat bonica, i no em penedeixo en absolut. Ho hem passat molt bé i ens anem a casa molt bé.

Jo he viscut a Irun, no sempre he viscut a Oiartzun. Vaig notar un gran canvi en l'idioma d'un poble a un altre. En un lloc vaig passar de parlar en castellà amb tot l'entorn, a parlar en basc amb tots. Si encara torno a Irun i parlo en basc amb algun amic, hi ha algú que em diu, “per què esteu parlant en basc?”.

Però a Oiartzun tampoc parlen tots els que saben, i crec que això és anar en contra del basc. És la nostra llengua, i penso que és important que parlem els qui sabem que és important”.