Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La nostra preuada llibertat

En els cursos que imparteixo sobre educació lliure, puc demostrar que tenim una relació conflictiva amb la llibertat. Se'm posa l'accent principalment en la fascinació que genera el concepte, perquè demostra clarament el lluny que estem de ser lliures. Perquè, admiraríem la llibertat si realment formés part de la nostra realitat? No, evidentment. No seria una utopia, sinó nostra. L'eix de la nostra política de vida, la nostra forma natural d'estar en el món. Estem molt lluny d'això, i hem idealitzat, com no, la llibertat. Sentim que és una cosa bona en el fons, però no sabem exactament què és.

Molta gent encara identifica ser lliure fent tot el que vulguem, amb una realitat com un paradís en el qual tot és possible, amb una imatge d'un territori que no admet límits ni conseqüències. La meva versió de la llibertat no és tan especulativa, i segurament els semblarà insuficient a aquells que somien amb la quimera de la immensitat. Es tracta d'un procediment senzill, de triar de manera conscient el munt de possibilitats que ofereix una realitat –sempre limitada–, amb la major coherència possible amb les necessitats i desitjos, detectant bé els límits i on estan, sabent el que perdem i guanyem en l'elecció, incloent, per descomptat, la variant del “altre”.

A pesar que no pot donar res a dir, en cadascuna d'aquestes decisions hi ha maó per a construir la pròpia vida. Ens convertim en “autors” de les nostres vides, en “autors” de les nostres pròpies “autores”, més amos i líders de nosaltres mateixos. I per això, el gest que podem fer en la conquesta de la llibertat és petit però molt significatiu.

Pensar que la llibertat no és compatible amb l'existència dels límits i les conseqüències és veritablement perjudicial, perquè aquesta llibertat, que suposadament hauria de ser absoluta, no arriba mai, i perquè en la nostra realitat s'imposa una espècie de condemna de sentir-se captiu, inevitablement.

Pensar que la llibertat no és compatible amb l'existència dels límits i les conseqüències és veritablement perjudicial, perquè aquesta llibertat, que suposadament hauria de ser absoluta, no arriba mai, i en la nostra realitat es condemna inevitablement a sentir-se cautado. És cert que vivim en una realitat excessivament estricta i que les conseqüències que hem de sofrir per les nostres accions s'assemblen cada vegada més a la pena. I és comprensible, per això, que aquests dos conceptes siguin per a nosaltres una mica de negativitat i que sigui la raó principal que molts adults utilitzen per a no posar límits als nens i nenes. És comprensible, però no sana.

Aquesta falsa creença en la llibertat està en la base del problema de molts adults de comprendre bé què és i què no educar en llibertat, i en la nostra relació disfuncional amb la frontera en general. Perquè els que neguen la nostra pròpia existència són les úniques fronteres clares contra la llibertat. Les que ens impedeixen ser nosaltres mateixos, les que se'ns imposen amb l'objectiu de modelar la nostra identitat. Són les que cal superar en la nostra realitat. Amb valentia, amb coratge, fins i tot a vegades, per què no, amb transgressió i en contra de la norma, per descomptat. La resta, conformen un mapa de coordenades que delimiten el nostre món i que són necessàries per a viure bé.

Igual que tots els grans desafiaments de la humanitat, aquesta llibertat es comporta en una cultura diferent de cuidar la infància. Hem d'erradicar d'arrel el paradigma directiu, que té com a principal instrument les limitacions instructives abans esmentades, i que es basa en una manipulació, evident o camuflada, que atempta contra la dignitat. Els nens i les nenes també són capaces i tenen dret a triar i a fer la seva vida lliurement. Respectem l'àmbit del seu lliure albir, que pot ser menor o major segons l'edat. Però no oblidem els límits. En això consisteix el principi de la llibertat.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos

El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]


Repassant el present dels filòsofs d'ahir

L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]


Responsabilitat de les institucions en la protecció dels nens i nenes

Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]


De la construcció de relacions públic-cooperatives

Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]


2025-02-12 | Edu Zelaieta Anta
Desprotecció de la sobreprotecció

Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]


2025-02-12 | Iñaki Barcena
Aroztegiaren silogismoa

Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.

Tesia: Baztango... [+]


El patrimoni del menyspreu deprimit

Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]


2025-02-12 | Jesús Rodríguez
Enfront dels desnonaments, organitzar per a guanyar

Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]


Tecnologia
Evolució conscient

Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]


Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


2025-02-05 | Iñaki Murua
Bide luzea pauso ttikitan!

Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]


Minoria

No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]


Eguneraketa berriak daude