La investigadora feminista Mirin Guilló explica en el seu treball Festes, relacions de gènere i feminisme que “som cossos i relacions teixides de subversió i plaer en les festes. Però la festa, a més de ser una tenpesta que porta el plor pels ulls, és una oportunitat per al dolor i el plor”. I és que, lluny de ser illes on res que no sigui el plaer ni el bon humor tingui cabuda, les festes són un fidel reflex de la societat, en la qual es reprodueixen, entre altres coses, la personalitat, la ideologia i els valors de la societat, així com les relacions de poder. Aquest últim aspecte, amb l'excusa que “tot és lliure” en les festes, s'intensifica amb freqüència. Una de les conseqüències més notables són les agressions sexistes.

Davant aquesta realitat, són moltes les persones que estan treballant per unes festes igualitàries. Les estratègies més utilitzades en aquesta elaboració són, potser, els protocols per a fer front a les agressions sexistes, però existeix una altra eina que s'ha estès en els últims anys a diferents llocs d'Euskal Herria: Brigades Habitades.

Les Brigades Habitades tenen com a base l'actitud d'autodefensa feminista que reivindica el moviment feminista. Lasarte-Oria, Ermua, Villabona-Pasta, Laudio, Pasai Antxo, Zaldibar, Antzuola, Irura, Durango i Ondarroa són algunes de les localitats que han posat en marxa les Brigades Habitades. S'adapten a la realitat de la població en qüestió, per la qual cosa el seu funcionament és diferent: alguns estan actius en un ambient festiu, atents a qualsevol agressió que pugui produir-se; uns altres, per exemple, ofereixen protecció a les dones* perquè tornin a casa. Amb l'objectiu de fer una idea sobre el funcionament d'aquesta eina, hem parlat sobre l'experiència d'Ondarroa amb Alaitz Monestir i Naroa Argoitia, membres del seu moviment feminista.

“Billurrak guaz jai!”

L'any passat, les Brigades Habitades van sorgir en Ondarroa amb l'objectiu de continuar treballant per unes festes igualitàries i fer un pas més. La dinàmica, impulsada en un primer moment per l'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament i la Casa de les Dones Etxelila, després de rebre una formació sobre violència masclista liderada per Emagin, va començar a funcionar de manera autònoma, la qual cosa més endavant es convertiria en el grup motor de les Brigades Habitades. El primer pas va ser determinar quin tipus de Brigades Habitades volien, i per a dur a terme aquesta labor, Monestir i Argoitia assenyalen que es van centrar en les experiències d'altres pobles. Posteriorment, es va planificar la seva intervenció de cara a les festes patronals d'Andra Mari.

Com a funcions dels membres de la brigada, es van definir les de respondre a les agressions sexistes, informar sobre elles i oferir protecció i atenció a l'agredit. “Volíem ser un referent, perquè en cas d'agressió els atacants poguessin dirigir-se a on, sense por de ser jutjats” diuen Argoitia i Monestirs. Per a aconseguir aquesta referència, amb la finalitat de facilitar la identificació dels membres de la brigada, van decidir portar un mocador morat. Per a quan va arribar el dia de sortir al carrer sota el lema “Billurrak guaz jai!”, unes 80 persones havien distribuït el mocador morat.

Malgrat l'afluència de gent, es van formar dos grups funcionalment diferents. D'una banda, un grup motor compost per una desena de dones que van rebre formació i que tenien “un mínim d'entrenament” per a intervenir davant les agressions. D'altra banda, hi havia ciutadans amb “consciència sobre el tema”. Els dos membres han explicat que, malgrat estar vigilants davant qualsevol possible atac, la decisió la tenia l'equip motor, però no han pogut evitar-lo.

A més de la responsabilitat de respondre als atacs, amb l'objectiu de fer una foto més real de les festes d'Andra Mari, van realitzar un registre de les agressions que es produïen durant les festes. Per a això, a més d'emplenar els fulls de registre de les agressions, s'ha posat a la disposició de les dones una bústia i una adreça de correu electrònic de denúncia. Amb aquests recursos es buscava garantir la confidencialitat i l'anonimat en el moment de denunciar l'agressió, amb la finalitat de trencar la tendència de l'agressor a portar la càrrega en secret.

D'altra banda, han subratllat que també s'ha buscat socialitzar el tema de les agressions sexistes en festes i fer arribar al poble el següent missatge: “tots volem passar-ho bé, pensem en com aconseguir-ho”. En l'àmbit festiu van voler alertar que les agressions sexistes són el principal obstacle en la construcció d'espais on les dones se sentin lliures. “La gent va mostrar curiositat per saber què eren les Brigades Habitades i quina era la seva funció”, afirmen. “Al principi, creient que era un mocador per a reivindicar unes festes igualitàries, molts el volien vestir”, ha explicat Argoitia, qui ha afegit que no era un mocador per a fer una reivindicació i que era una oportunitat per a explicar el que demanava vestir-lo. “Tant per a bé com per a mal, vam reposar el debat i vam donar pas a la conscienciació”, coincideixen tots dos.

Valoren positivament l'experiència. Opinen que la posada en el centre de la “autocura” durant tot el procés va generar una bonica experiència. L'experiència va fer que Argoitia sentís “la sensació de viure les festes des d'un altre lloc”, remarcant “la sensació de passar del rol de víctima o agredit a ser dona activa i estar canviant les coses”. A més, han assegurat que a través del procés moltes dones de la localitat s'han conegut i s'han posat en contacte amb la xarxa. “I això et dona una altra força”, ha reconegut Monestir.

Plantejament prospectiu

Durant la seva actuació com a Brigada Habiti es van adonar d'algunes resistències que sorgien al poble, com els rumors masclistes que legitimen el discurs masclista. Així, en els mesos anteriors s'ha treballat en contra dels rumors per a identificar i desarmar-los. Recentment s'han vist obligats a portar a la pràctica l'après, ja que s'han produït molts rumors a compte de la violació que s'ha produït al poble. Davant l'evidència de la força que té el rumor i el mal que provoca, han subratllat que “cada vegada som més pròxims els agressors, els qüestionaments cada vegada són més forts ”.

S'ha donat tota la prioritat a l'última agressió ocorreguda al poble, per la qual cosa encara no s'ha decidit si les Brigades Habitades seguiran en les festes. En qualsevol cas, estan responent a l'agressió i fent arribar el seu suport a l'agredit, totes dues funcions de les Brigades Habitades. Segons Argoitia, es pot fer olor que l'autodefensa feminista prendrà els carrers enguany, independentment que s'organitzin les brigades o no en Andra Marieta: “Amb aquest fet hem començat a articular-nos al poble com a moviment feminista”.